Cultura festiva, dominació política i conflicte social: El cas de les Falles de València

Les falles de València constitueixen un dels fenòmens culturals més importants a nivell europeu i a nivell internacional, essent un dels elements que identifiquen la societat valenciana, especialment al cap i casal. Des de la recuperació de la democràcia aquesta cultura festiva es va revitalitzar, expandir i fer plural convertint-se així en un element vertebrador cap endins de la sociabilitat i la definició de la identitat local i, progressivament, en un element de creació de marca urbana a nivell nacional i internacional. El reconeixement el 2016 com a Patrimoni immaterial de la Humanitat sens dubte marca una fita en aquest reconeixement i alhora en valorava el seu caràcter carnavalesc, la preservació de un art específic i la seva condició d’element d’orgull de les famílies i els barris de la ciutat, així com la preservació del valencià  (UNESCO, 2016a). Així aquest reconeixement i especialment a destacar el seu caràcter de festa irreverent i satírica el situava al costat d’altres festes com la festa dels Sants Inocents de Caucagua (Venezuela), el Talchum, la dansa de màscares de Corea o el carnaval de Basilea (Suïssa) o de Aalast (Flandes), per citar-ne alguns casos inclosos a la llista de la UNESCO. Aquestes tradicions i celebracions són molt diverses en termes no només d’estils i trajectòries sinó també de dimensió i nombre de persones i entitats implicades però comporten elements en comú com una entitat o entitats convocants, entitats o comissions organitzadores i moltes persones durant dècades promovent, codificant i revivint la forma cultural any rere any. I com a tal són un fenomen social total en el sentit que li dona Marcel Mauss (1981) que expressen de cop i a la vegada totes les institucions, religioses, jurídiques, morals, polítiques, familiars i econòmiques. Al que caldria afegir-li des de una perspectiva sociològica contemporània, la dimensió de la desigualtat social, la dominació de gènere.