Del pisito a la burbuja inmobiliaria: La herencia cultural falangista de la vivienda en propiedad, 1939-1959

La cultura de l'habitatge en propietat es va consolidar en la població espanyola durant les dues primeres dècades del franquisme. Les polítiques d'habitatge franquistes reflectien els prejudicis patriarcals sobre la família i la dona del nacionalcatolicisme, i la creença falangista en el poder moderador de la propietat sobre el radicalisme social. El règim de Franco va utilitzar l'habitatge protegit com a element central de la seva propaganda social i per a enquadrar als productors en el sindicalisme vertical. La tinença en propietat va demostrar, via garantia hipotecària, que era la millor opció per als negocis. Només llavors, la iniciativa privada va entrar en el camp de l'habitatge social i, en pocs anys, els terrenys es van omplir de torres de pisos. El present llibre intenta explicar el procés holístic de creació d'una cultura de propietat relacionada amb el mercat de l'habitatge, i com els falangistes es van anar adaptant als interessos immobiliaris que havien intentat modelar.