Psicólogas pioneras: Historias de ciencia, feminismo y compromiso social

És de justícia epistèmica aprofundir en la resignificació de les primeres dones que es van aproximar a la psicologia des de la filosofia, el magisteri o la medicina i que, fins i tot tractant d’ajustar-se a les propostes canòniques per a encaixar en el sistema, no van rebre el reconeixement que mereixien, sinó un oblit total o parcial. Per a mostrar-ne una àmplia panoràmica, presentem pioneres de diferents contextos sociohistòrics —Llatinoamèrica, els Estats Units, Europa i el Japó, amb especial atenció a Espanya— i també de diferents corrents psicològics. Ha estat difícil escriure les seues històries, perquè moltes d’elles van deixar poca obra escrita o es van perdre com a col·laboradores o ajudants en els escrits d’ells. Hem seguit les petjades de la seua memòria i hem descobert dones valentes i compromeses, guiades en les seues actuacions per l’altruisme, perquè el nosaltres es va anteposar al jo. Moltes d’elles van estar pròximes al feminisme, que va ajudar a combatre el sexisme i la misogínia de les teories psicològiques del moment. Concloem descobrint que totes elles van contribuir al desenvolupament d’una psicologia més rigorosa, van emfatitzar el paper d’allò social en l’explicació de les diferències sexuals, van ser conscients dels conflictes subjectius de les dones de l’època, van apostar per la interdisciplinarietat i van contribuir a la transformació social des dels àmbits aplicats o de reforma als quals van tenir accés. Per tot això són, per dret, les coprotagonistes de la història de la psicologia.