Historias de las «terceras Españas» (1933-2022)

Es va començar a parlar de la “tercera Espanya” en els anys trenta. A continuació, amb la Guerra Civil i el franquisme quasi se li va perdre el rastre i fins la memòria. El sintagma va tornar a emergir tímidament en l’exili republicà i, sorprenentment, no durant la transició a la democràcia, sinó a partir dels anys huitanta. Des de llavors, el concepte es discuteix de tant en tant sense que es definisquen la seua consistència i el seu perímetre. El ventall de les postures és molt ampli: hi ha qui nega la seua existència o la circumscriu a un xicotet grup d’intel·lectuals favorables a la mediació durant la Guerra Civil, qui la identifica amb la majoria dels espanyols durant aquell conflicte i qui la veu representada a l’Espanya del postfranquisme. Sense compartir l’esquema obsolet de les “dues Espanyes”, aquest llibre rastreja i reconstrueix per primera vegada el debat cultural, polític i ideològic al voltant de la “tercera Espanya”: els seus usos polítics, les polèmiques i les raons del seu oblit en moments concrets de la història espanyola més recent. No sols es mostra l’esbós de les diferents “terceres Espanyes” en el debat públic, periodístic i acadèmic, sinó també una perspectiva diferent a través de la qual llegir el debat actual sobre alguns dels temes més controvertits i “calents” de la història contemporània espanyola.