Contacte de llengües en espais extrems: l'univers concentracionari

Aquesta monografia proposa una aproximació sociolingüística a la dimensió comunicativa dels camps de concentració nacionalsocialistes, amb el propòsit d'obtenir una perspectiva detallada i comparativa sobre les tendències discursives que caracteritzen la interacció social, a partir del corpus literari llegat pels supervivents. S'emfatitza l'anàlisi del Lager com a espai de naturalesa profundament intercultural i multilingüe, així com l'expressió d'aquest caràcter en les formes de comunicació que hi brollen. A més, existeix un interès especial per explorar el desenvolupament sociolingüístic dels republicans deportats i examinar les manifestacions específiques del castellà que impregnen el llenguatge dels camps, qüestions per les quals encara no s'ha interessat prou la comunitat acadèmica. El caràcter singular de l'univers concentracionari crea un espai idoni per explorar les relacions entre totalitarisme i llenguatge, per la qual cosa aquesta monografia permet avançar en l'estudi del contacte de llengües en espais extrems. Al Lager, les llengües esdevenen instruments d'opressió, resistència i alliberament; per això, l'anàlisi de les comunitats lingüístiques que sorgeixen darrere de les filferrades resulta idònia per explorar com s'entrellacen la dominació totalitària i les llengües emprades per vehicular-la o subvertir-la. La investigació s'articula al voltant de tres punts clau: contacte, acció i vivència, que permeten explorar la complexitat sociolingüística dels camps de manera progressiva, partint dels fenòmens més analítics, objectius i descriptibles formalment, fins a arribar a altres de més complexos, que requereixen una aproximació multidimensional i pragmàtica.