Las voces de Theresa Hak Kyung Cha.: Trauma, silencios, balbuceos

“Las voces de Theresa Hak Kyung Cha: trauma, silencios, balbuceos” és una temptativa de descriure la poètica de l’artista estatunidenca d’origen coreà (1951-1982). És pronunciar ‘to live’ i ‘to leave’, i apuntar-se a aqueixa desconcertant diferència (per als qui l’anglès no és la llengua materna) entre viure i separar-se. La distància inaprehensible que arriba a través d’aquesta oscil·lació de la veu dona algunes pistes del balbuceig que acompanya la seua condició d’exiliada. El llenguatge trencat deixa aparèixer entre les fissures alguna resta de vida, com una petita planta que s’obri pas en un mur. Una planta o les lletres d’una pintada que juguen a trencar el seu missatge, el temps, el seu abast. En Cha les paraules acullen els buits, les criptes, els errors, els desviaments, els girs, la falsedat, allò no dit, els fantasmes i el seu murmuri transgeneracional. Penetren fins als ossos. Com Morfeu, qüestionen les deformacions que convoquen els somnis. Endinsar-se en el seu treball és moure’s entre el gruix canviant dels relats que van de boca en boca, en el cos a cos i que conformen la parla afectiva del segle XX: agitada pel trauma.