Olvidadas y silenciadas: Mujeres artistas en la España contemporánea

Els inicis dels estudis de gènere en el camp de la Història de l’Art es poden situar en la dècada de 1970, a partir de l’article de la historiadora de l’art estatunidenc Linda Nochlin titulat «Why have there been no great women artists?». Aquest assaig va provocar una forta reacció acadèmica, ja que posava l’èmfasi en el fet palès que la historiografia artística havia ignorat les artistes. A partir d’aquell estudi, i malgrat que havien estat silenciades durant segles, la comunitat científica va començar a preocupar-se per evidenciar la importància que les dones havien tingut al llarg de la història, de manera que van donar continuïtat a la historiografia artística dels estudis de gènere. Com a fruit d’aquest interès sorgeix aquest recorregut cronològic per la creació artística femenina a Espanya durant els segles XIX i XX, que qüestiona el relat hegemònic de la Història de l’Art des de diferents punts de vista i el substitueix per un altre més d’acord amb la realitat. Per a fer-ho s’ha analitzat de manera global el procés viscut per les creadores de diverses disciplines artístiques, amb la finalitat d’escatir les que van estar en actiu, en què consistia la seua formació artística, quin n’era el perfil professional, quins canals van seguir per a l’exhibició de les seues obres, quina fortuna tingué la recepció crítica, quins llenguatges artístics van emprar i com van evolucionar; en definitiva, quin lloc van ocupar en la cultura artística.