Situada en la tradició de la novel·la pastoril espanyola i en deute tant amb l’“Arcàdia” de Jacopo Sannazaro com amb la lírica eclògica clàssica i moderna, “La Galatea” és un “laberint clos” d’amor i de poesia i un “llaç” de narracions. És, certament, una novel·la de novel·les en la qual, d’un relat primari essencialment pastoril que oficia de fil conductor, en suspenen, en un equilibri ponderat, fins a quatre de secundaris: el de Lisandro i Leonida; el de Teolinda, Artidoro, Leonarda i Galercio; el de Timbrio i Silerio, i el de Rosaura, Grisaldo i Artandro. “‘La Galatea’, una novela de novelas” no sols pretén oferir una visió renovada de l’estructura de la novel·la pastoril de Cervantes, sinó també, i sobretot, analitzar en profunditat els quatre episodis, posant l’accent principalment en la funció transcendental que exerceixen en el text.
Muñoz Sánchez, J. R. (2021). La Galatea, una novela de novelas. Publicacions De La Universitat De València. Retrieved from https://omp.uv.es/index.php/PUV/catalog/book/210