En Modiano la figura del gos és a vegades un explorador anímic en el deambular del protagonista pels carrers de París, a vegades un guia en la cerca fantasmagòrica de personatges desapareguts, a vegades un doble simbòlic del narrador, quan no del germà mort, i fins i tot de tots dos, en un subjecte desdoblegat que els conjumina: el gos i jo / el meu germà i jo; de manera que la mort del germà i el temor a ser també ell víctima de l’abandó familiar s’expressen en la seua narrativa mitjançant el record encobridor de la mort d’un gos durant la seua infància. La figura del gos es converteix així en una màscara amb la qual l’autor d’“Un pedigrí” utilitza la veritat de les mentides literàries per a ajustar comptes amb els seus progenitors, especialment amb la mare. La descodificació d’una misteriosa llista de garatges modianescos revela la soterrada acusació de l’escriptor als seus pares per la seua negligència en la mort del fill xicotet, a qui l’escriptor ha rendit un homenatge secret en el Nobel Museum. Aquestes pàgines constitueixen una aproximació a la vida i a l’obra de Patrick Modiano a partir d’una original anàlisi de la figura del gos en la seua narrativa. El llibre mostra com els contes de Marcel Aymé aporten al seu imaginari de lector infantil un món en el qual els animals viuen i dialoguen amb una parella de germanes amb les quals el xicotet Modiano s’identifica al costat del seu germà Rudy. Després, en un joc d’espills literari, eixe món el projectarà sobre l’actriu Françoise Dorlèac i la seua germana Catherine Deneuve.
Peris Mir, M. (2020). Patrick Modiano: Perros en la memoria. Publicacions De La Universitat De València. Retrieved from https://omp.uv.es/index.php/PUV/catalog/book/119
