La despoblación en los medios de comunicación: Una mirada desde la prensa valenciana

La despoblació està present en l'agenda pública des de fa un poc més d'una dècada. A més de les organitzacions cíviques, els treballs acadèmics, o les pròpies polítiques públiques, els mitjans de comunicació han contribuït de manera decisiva al fet que aquesta temàtica estiga verdaderament “de moda”. En este sentit, els mitjans de comunicació poden constituir un altaveu sobre el que poder manifestar alguns dels hàndicaps que pateixen els municipis rurals, com, entre altres, l'escassetat o allunyament de servicis (privats i públics); les dificultats d'accessibilitat; el, a vegades, mal estat de les infraestructures; la insuficiència d'equipaments públics, o les dificultats d'accés a aquests; l'accés a una vivenda en condicions; o la tradicional dificultat d'accés a tecnologies de comunicació (que, afortunadament, comença a ser un tòpic en moltes àrees). L'anàlisi de la despoblació des dels mitjans de comunicació és, per tant, una perspectiva realment interessant des de la que estudiar la problemàtica. Este treball, des del punt de vista científic basat en la Geografia de la Comunicació, estudia les diferents dimensions de la despoblació a través de la premsa regional valenciana (en concret, amb els diaris El Periódico Mediterraneo i Las Provincias, atés que altres diaris rellevants, com a Información d'Alacant, no té disponible la possibilitat de descàrrega de notícies per al període requerit). Per a això, ha sigut necessari construir una base de dades de notícies, utilitzant per a això l'hemeroteca virtual de la Universitat de València, My News. S'ha treballat amb el període que va des de 1996 fins a febrer de 2024. És a dir, des que ja hi havia algunes manifestacions públiques a Espanya sobre la necessitat d'abordar una situació que afectava negativament moltes zones rurals interiors, la pèrdua neta de població. En tot cas, durant aquest període, com es podrà comprovar en aquestes pàgines, hi ha hagut diverses etapes, entre les que cal destacar almenys tres.  La primera, d'arribada d'immigrants a tot el país, de la que es van beneficiar les àrees rurals. Això va ocórrer a principis dels anys 2000. Aquesta arribada d'immigrants a moltes àrees rurals va deixar un poc aparcada la problemàtica que havien començat a posar en relleu algunes veus, sobretot provinents d'eixes zones rurals. L'esclat i expansió de la coneguda com a Gran Recessió, la crisi financera i econòmica que es manifesta sobretot en 2008 (encara que amb manifestacions ja en 2007) va suposar el tancament, quasi brusc per a moltes àrees, d'arribada d'immigrants, i d'inici d'una fase de retorns, que no va ser ni igualment intensa en totes les àrees, però que, globalment, va ser molt evident. Efectivament, durant aquesta etapa, algunes àrees rurals van resistir millor des del punt de vista demogràfic, i les seues pèrdues van ser comparativament menors, però en unes altres, estes van ser ràpides i intenses. Este període és conegut també en la bibliografia espanyola com la segona ona de la despoblació a Espanya (en relació amb la primera, que va ser el gran èxode rural dels anys 60 i 70 del segle passat). Finalment, la tercera etapa, en la que, a nivell global, encara estaríem (encara que amb subetapes menors), s'inicia amb eixida de la crisi. Aquesta sol fixar-se, des del punt de vista tècnic, en 2013, però els efectes amplis sobre el sistema econòmic no van ser evidents fins a 2014-2015. Aquesta fase arribaria, pel que fa a la despoblació, fins a l'actualitat, i la característica principal és que la recuperació econòmica, com posen en relleu molts indicadors per al conjunt del país (i millores igualment evidents en les àrees rurals), no ha anat acompanyada de la recuperació demogràfica en les àrees rurals. No obstant això, cal insistir que, en eixe context d'atonia demogràfica, no totes les àrees rurals han experimentat els processos de despoblació de la mateixa manera.  A les tres grans fases en les dinàmiques demogràfiques en àrees rurals cal afegir l'aparició o intensificació d'altres fenòmens i problemàtiques. L'envelliment és un d'ells, que fa que les estructures demogràfiques en moltes zones rurals semblen difícilment recuperables (almenys a curt o mitjà termini), per la falta de naixements, fet al que s'afegeixen els nivells extremadament baixos de fecunditat que caracteritzen al nostre país. L'envelliment pot veure's pal·liat en aquelles àrees on l'afluència d'immigrants va ser major, i on menors van ser les pèrdues durant la crisi (tant per retorn d'immigrants o el seu desplaçament a zones urbanes, o simplement per emigració de població local, sobretot joves). Però són moltes les àrees rurals on eixa segona ona ha suposat pèrdues molt importants d'efectius demogràfics nets (tant d'immigrants com de població local), amb el que l'envelliment s'ha intensificat de manera significativa.  Un altre fenomen especialment important, que interfereix amb l'anterior, és la població flotant. Efectivament, és el tercer component del que es ve denominant “Repte Demogràfic” (al costat de la despoblació i l'envelliment i que, per tant, no cal identificar únicament amb la primera). Moltes zones rurals interiors estan afectades, no sempre positivament, per l'enorme creixement de la població flotant durant èpoques estivals o vacacionals, amb el consegüent augment de la pressió sobre uns equipaments que en absolut estan dimensionats per a un creixement tan important. Això evidencia les importants insuficiències i desajustos en molts servicis. Aquesta població intermitent encara que puga suposar un cert revulsiu sobre alguns servicis, com els de tipus comercial privat, estimula també hàbits de consum que no afavoreixen a les economies locals, com són els desplaçaments a centres de servicis de grandària mitjana. Tot això es veu facilitat per l'elevada mobilitat que deriva del vehicle privat, i fins d'una certa millora en les infraestructures viàries.  Més enllà dels efectes de la població flotant en les economies locals durant els períodes vacacionals, és important destacar igualment que estem davant canvis en models residencials. Així, el model de residència no permanent ha avançat en moltes zones rurals, enfront del model clàssic de residència permanent. És a dir, moltes vivendes rurals que tradicionalment han constituït residència permanent, sense haver passat necessària ni únicament a ser residència vacacional, sí han passat a ser residències per a períodes més curts, o almenys ja no poden considerar-se com a residències permanents. És el cas típic de residents d'avançada edat, que passen temporades amb familiars en nuclis urbans més o menys pròxims, però que passen igualment temporades en el seu tradicional primera residència rural.  Per exemple, les dades de les cartilles mèdiques, o d'atenció a “desplaçats”, evidencien aquesta espècie de “migració” temporal (en molts casos les persones majors prefereixen l'empadronament en els nuclis urbans amb els seus familiars, o pròxims, perquè d'eixa forma tenen com a referència centre hospitalaris que consideren més pròxims i que ofereixen millors servicis). Aquesta pràctica suposa que, en les zones rurals, i durant temporades molt àmplies, hi ha una població flotant (que abans eren primers residents), de la que deriva una pressió sobre, per exemple, el sistema sanitari rural, sense que este compte amb els recursos adequats per a una atenció adequada. En definitiva, els canvis en les pautes residencials en les zones rurals, o en els hàbits de consum, són alguns dels molts temes que requeririen una especial atenció, no sols per part dels estudiosos, sinó també de les administracions públiques de cara a dissenyar polítiques públiques més concordes amb estes noves realitats.  Tornant al present treball, este el centrem en els processos de despoblació, però incloent tots eixos altres fenòmens contemplats en el concepte de repte demogràfic. Parlem, no obstant això, de “despoblació”, per tractar-se d'un concepte molt més estés i, en este cas, molt més present en els mitjans de comunicació, enfront de “repte demogràfic” que, encara que és més ampli conceptualment, és més restrictiu en la seua presència pública. Com s'ha assenyalat, la investigació es basa en la presència d'estos i altres conceptes associats en els mitjans de comunicació. A partir de la base de dades amb notícies del període assenyalat (1996 – 2024), s'ha dut a terme una doble anàlisi. En primer lloc, quantitatiu, tenint en compte la presència (o freqüència) de les peces periodístiques (notícies) sobre un total de 10 temàtiques, entre les que s'inclouen el medi ambient, les polítiques públiques, els actors institucionals, el turisme, la vivenda, els servicis o els col·lectius, entre altres.  És a dir, hem tractat de recollir no sols les notícies sobre estrictament els processos de despoblació, envelliment, etc., sinó de totes aquelles altres temàtiques amb les que la despoblació (o el repte demogràfic) apareix relacionat. A més de les temàtiques, en aquesta primera anàlisi també es desgrana el període de temps estudiat en un total de cinc fases (les que estan relacionats amb el context social i econòmic del país, detallant encara més eixes tres grans fases de les que s'ha parlat anteriorment). En segon lloc, s'ha dut a terme una anàlisi qualitativa, amb l'objectiu de detectar les interrelacions entre les temàtiques, però igualment veure quins són els elements definitoris de les narratives i discursos que deriven de les diferents notícies, i com s'enfilen les diferents temàtiques en eixes narratives. Des del punt de vista tècnic, això s'ha realitzat a través del programari d'anàlisi textual AntConc (Anthony, 2005).  En el treball es farà una exposició dels resultats obtinguts a partir d'estes anàlisis, i sobre ells aplicarem una mirada més reflexiva i interpretativa, en l'apartat de discussió. En estos apartats s'evidencia la importància dels mitjans de comunicació en la posada de la despoblació (o repte demogràfic) a l'agenda pública, a causa de la importància que la temàtica rep, sobretot a partir dels anys 2015-2016, a conseqüència de l'auge de moviments cívics i socials, però també de literatura i documentals que posen de relleu la problemàtica que pateixen els municipis del medi rural. Aprofitant el punt de vista més crític que adquireix la discussió, també es comparen les principals troballes d'esta investigació i altres investigacions anteriors. A més, la interpretació dels resultats permet una breu aproximació en l'anàlisi del discurs de les peces periodístiques analitzades. Finalment, el llibre conclou amb unes reflexions entorn de la confirmació de les hipòtesis d'investigació plantejades, així com les limitacions que ha presentat la present investigació i diverses consideracions a tindre en compte per a la realització d'un treball similar en el futur.