El Estado y el arte: Historia de una relación simbiótica durante la España liberal (1833-1875)

Com si fora una exposició museística, aquesta obra es compon de tres grans àrees temàtiques que aprofundeixen en les interconnexions entre el món de les belles arts i les instruccions estatals des de 1833 fins a 1875, fent un recorregut polític i cultural a través de la història de la construcció de l’Estat liberal a Espanya durant el segle XIX. “Les col·leccions de l’Estat”, “La sala dels paisatges” i “La galeria de retrats” són els tres grans escenaris a partir dels quals s’analitza la formulació de les representacions, els imaginaris i els símbols amb els quals es va nodrir l’Estat espanyol vuitcentista, alguns dels quals es mantindran en la memòria col·lectiva fins a l’actualitat, com el simbolisme del Museo Nacional del Prado o del Congrés dels Diputats. Aquesta metafòrica exposició ens endinsa en la relació simbiòtica entre el camp artístic i les institucions estatals per mitjà de pintures, litografies, guies de viatge, estampes i caricatures. Al final del camí s’entendrà com les normatives museístiques, la cultura visual i els agents participants dels organismes estatals es van combinar per a configurar un dels engranatges de la maquinària de l’Estat espanyol.