Espanya és un estat plurilingüe integrat per diverses llengües autòctones, a més de l’espanyol, que tenen una cultura distintiva i una rica tradició literària: l’asturià, el català, el basc o el gallec. Una part dels habitants de la península i les illes, doncs, són bilingües, i quan s’expressen literàriament presenten perfils diferents: parlants bilingües que escriuen en una sola de les llengües que coneixen, que escriuen textos diferents (o no) en les dues llengües que parlen i que s’autotradueixen d’un idioma a un altre. ‘Escriure amb dues veus’ intenta observar com l’elecció d’una llengua coneguda (i no una altra) influeix en la creació dels escriptors que dominen una llengua ibèrica en contacte amb una altra de jerarquia superior (per exemple, el castellà respecte als altres idiomes amb què coexisteix). Aquest volum pretén contribuir a comprendre una mica millor les tradicions lingüístiques i literàries d’aquests territoris per a proporcionar un model útil que aprofundisca en la comprensió comparativa de les diferents cultures implicades i, en definitiva, per aconseguir projectar més llum sobre els processos d’escriptura en un context bilingüe.
Poch Olivé, D. “Escribir Con Dos Voces: Bilingüismo, Contacto idiomático Y autotraducción En Literaturas ibéricas”. Publicacions De La Universitat De València, Sept. 2020, https://omp.uv.es/index.php/PUV/catalog/book/190.