Vergel de perfectísimas flores: El convento de Corpus Christi de Carcaixent

En el procés de renovació temàtica i metodològica experimentat per la història, els estudis sobre les dones han cobrat especial protagonisme i, entre aquests, hi destaquen les recerques sobre el món religiós, tant que, en alguns casos, el passat de les monges –sobretot en el temps barroc, de la Contrareforma, en què va abundar aquella forma de vida– és conegut gairebé millor que el dels frares. No obstant això, no es pot dir el mateix de les dominiques, fonamentalment en els territoris de l’antiga província d’Aragó, i de manera especial a València. La seua memòria escrita va quedar dispersa a causa dels desastres bèl·lics i les convulsions polítiques contemporànies, que van condemnar a l’oblit els grans cenobis de les monges establertes ací per l’orde dels Predicadors. El present llibre s’ocupa d’una d’aquestes fundacions, que sota l’advocació de “Corpus Christi”, va aixecar a Carcaixent a mitjan de la dissetena centúria sor Inés de l’Esperit Sant, en el segle Sisternes de Oblites, la dominica valenciana més il·lustre de tots els temps.