Publicacions de la Universitat de València

Nuestra Negra, o esbozos de la vida de una negra libre

Carme Manuel Cuenca — 2025-11-17

‘Nuestra Negra, o esbozos de la vida de una negra libre en una mansión blanca de dos plantas en el Norte’ (1859), de Harriet E. Wilson, és considerada la primera novel·la escrita i publicada per una afroamericana als Estats Units. El relat es nodreix de la novel·la sentimental, de la narrativa d’esclaus i de la literatura de conversió religiosa. La història de les tribulacions de Frado —abandonada per sa mare blanca i obligada a servir com a criada en casa d’una família blanca al Massachusetts de les primeres dècades del segle XIX— constitueix una síntesi de ficció i autobiografia. L’obra subratlla que els afroamericans lliures dels estats del Nord, i en particular les dones de classe treballadora, havien de lluitar, igual que els esclaus del Sud, per conquistar la llibertat enfront de l’opressió econòmica, el racisme i la hipocresia cristiana que es practicaven tant al Sud esclavista com al Nord lliure de preguerra.

Residuos

José D. Badia Valiente — 2025-11-17

L’objectiu d’aquesta obra, que naix com a aportació a la divulgació científica, és dotar la ciutadania d’eines conceptuals i científiques per comprendre la problemàtica global dels residus i avançar cap a models sostenibles. Estructurada en quatre blocs temàtics, l’obra ofereix una mirada integral i crítica sobre el cicle de vida dels residus.

El primer bloc s’ocupa de la definició, la tipologia i l’origen dels residus, abordant també els impactes ambientals, socials i sobre la salut que provoquen, des de la contaminació de l’aigua i del sòl fins a l’afectació directa sobre la biodiversitat i la salut humana.

En el segon bloc es reflexiona sobre l’estreta relació que hi ha entre els residus i els models actuals de producció i consum. S’hi analitza el sistema econòmic lineal en què predomina l’obsolescència programada, l’hiperconsum i la baixa durabilitat dels productes, factors que contribueixen a una generació desbordant de residus. Davant d’això, es planteja la necessitat de reorientar els sistemes cap a una economia circular, que tanque cicles, minimitze deixalles i promoga l’ecodisseny.

El tercer bloc aprofundeix en els models de gestió i les tecnologies disponibles per al tractament i la valorització de residus, abordant tant les tècniques convencionals com les més innovadores. Es presta una atenció especial a l’equilibri entre viabilitat econòmica i sostenibilitat ambiental, amb l’ànim de fomentar una mirada crítica i tècnica.

El quart i darrer bloc situa el focus en les estratègies per a prevenir la generació de residus i destaca el paper de l’educació, la comunicació, la legislació i la responsabilitat compartida entre ciutadania, empreses i administracions.

L’obra, escrita per un ampli equip d’especialistes amb experiència investigadora i docent, combina rigor científic amb un llenguatge clar i didàctic. L’estructura modular i l’enfocament interdisciplinari la converteixen en una eina per a contextos educatius, projectes de sensibilització o programes de sostenibilitat institucional.

En suma, una invitació a pensar, qüestionar i actuar. Una crida urgent a una reflexió informada i col·lectiva, que ens interpel·la com a individus i com a societat. Només amb una consciència crítica, basada en la ciència i articulada des de l’educació, podrem avançar cap a una gestió veritablement sostenible dels recursos i els residus. La sostenibilitat no és una fita, sinó un camí cap a un futur habitable.

Cinco años de políticas públicas contra la despoblación: valoración y perspectivas

Javier Esparcia — 2025-11-06

La despoblació rural no és nova, però ha emergit en l'agenda política en dates relativament recents. Així, des de la Conferència de Presidents de 2017, pràcticament totes les administracions públiques (govern central, CCAA, moltes diputacions, i fins i tot ajuntaments) han desplegat tot un conjunt de polítiques, programes i mesures amb l'objectiu de pal·liar els efectes dels processos de despoblació, d'assegurar uns nivells de vida equiparables en els territoris rurals més afectats i, si és el cas, de frenar o revertir tals processos. Esta obra incorpora anàlisi al voltant de múltiples temàtiques: els avanços en la reducció de la bretxa digital; la creixent presència d'energies renovables en territoris de despoblació; el replegament i/o les noves formes de prestació de servicis públics i privats; les dinàmiques migratòries i la seua articulació en les societats locals; el paper del patrimoni com a factor de valorització social, econòmica, cultural o històrica en estos territoris; l'emprenedoria rural, tant en el marc de les estratègies de desenrotllament territorial LEADER com fora d'elles, amb atenció a la dimensió de gènere; els escanyaments que deriven del marc jurídic i formes innovadores d'abordar-lo, amb particular referència a l'urbanisme i la vivenda; les mesures financeres i fiscals en les polítiques contra la despoblació; els canvis en les pautes de mobilitat de la població i la resposta des de les administracions.

El comercio rural en la encrucijada

Javier Esparcia — 2025-11-04

En el medi rural, el comerç minorista ha patit una transformació profunda en les darreres dècades, en paral·lel al procés de despoblació i envelliment que afecta àmplies zones de l’interior peninsular. Més enllà de la seua dimensió econòmica, el comerç rural constitueix un servei essencial i un espai de socialització clau en comunitats amb estructures demogràfiques fràgils. Tanmateix, la seua continuïtat es veu compromesa per múltiples factors: pèrdua de població activa, dependència creixent del vehicle privat, accés desigual a altres centres urbans, formes noves de consum i, especialment, dificultats per a garantir el relleu generacional en els negocis existents. Davant d’aquest escenari, hem d’anar més enllà del diagnòstic de les mancances, intentar comprendre les transformacions en curs i identificar estratègies d’adaptació viables, ajustades al territori. En aquest context, aquest estudi aborda la situació de l’oferta i la demanda comercial en els municipis rurals de l’interior valencià.

Multilingual Emotions

Elisa Pérez-García — 2025-10-31

The communication of emotions through verbal and non-verbal channels is a natural human process and a vital part of sociopragmatic competence in language. Learning to perceive and express them may pose an enormous challenge to bi-multilingual individuals due to, among other reasons, major cross-linguistic and cross-cultural differences in the understanding of emotion and its conceptualisation. The present research focuses on and explores the perception of emotion by bi/multilinguals with Spanish and English in their linguistic repertoire. It examines the complex variation that exists in this perceptual ability across bi-multilingual populations as a result of individual differences in their sociobiographical, linguistic, and acculturation-based profiles. In addition, this study addresses the semantic-conceptual representation of emotion lexical concepts in first (L1s) and additional languages (LXs) and the extent to which they restructure in the bi/multilinguals’ mind. For this purpose, a total sample of 384 bi/multilinguals around the world participated in an online bilingual questionnaire, designed to collect quantitative and qualitative information on the variables under study. Emotion, elicited through two different channels—verbal (emotion words) and visual (emotional video clips)—was specifically measured by a two-dimensional semantic map: valence and arousal. The results from the statistical analyses, which were supported by participants’ stories on emotional experiences in their various languages, show that the correct semantic-affective development of emotion words in LXs is linked mainly to linguistic factors like language proficiency level, frequency of use, context of acquisition, migrant condition, and therefore, having lived in the LX country. Nevertheless, the perception of purely visual and emotional stimuli proves to be independent of bi/multilinguals’ linguistic trajectories and much more cross-linguistically and cross-culturally similar.

Learning to howl

Maria Beneyto — 2025-10-28

Maria Beneyto (València, 1920–2000) stands as one of the most significant Valencian writers of the 20th century. ‘Learning to Howl’, the English translation of forty-nine poems spanning her work from 1952 to 2003, introduces her remarkable Valencian voice to Anglophone readers. As Professor Candelas Gala observes in her introduction, the title—selected by translator Paul Scott Derrick—captures the very essence of Beneyto’s poetics. For her, “howling” becomes the necessary response to life’s betrayals: those imposed by sociopolitical and historical forces, by the distortions of language itself, and, ultimately, by the impenetrable wall of death.

Tirant lo Blanc: cavalleria, imaginari i escriptura

Rafael Beltrán — 2025-10-28

Aquesta monografia presenta una extensa guia per a la lectura de ‘Tirant lo Blanc’, la millor novel·la de la nostra literatura i un dels clàssics universals més rellevants.

Amb la revisió minuciosa dels temes, personatges i contextos primordials, s’ofereix una revaluació crítica del text que resultarà útil a professors i especialistes, però també a un públic interessat més ampli, tant per l’actualització i ordenació de fonts bibliogràfiques, com per les aportacions originals que s’hi presenten.

El llibre condensa els trets singulars de la vida de Joanot Martorell i desplega en context el resum detallat de l’obra; analitza els personatges principals, amb les genials caracteritzacions femenines; estudia els motius bàsics de l’imaginari medieval que l’obra recrea (amor, cortesia, religió, fortuna, mort); repassa l’ús de tècniques narratives, fonts clàssiques llatines i vernacles, i vocabulari culte i expressiu; s’endinsa en els secrets simbòlics de l’emblemàtica cavalleresca i, finalment, tracta la història de la recepció de l’obra fins al segle XXI.

A més, una rica i variada galeria d’imatges permet entendre millor la sintonia d’aquesta novel·la amb altres produccions artístiques del seu segle –les de la pintura del gòtic internacional–, en una concordança que arriba fins als gravats i pintures de Manuel Boix, Francesc Artigau o Paula Bonet. S’obri així un diàleg fructífer entre el passat i el present, que confirma la necessitat d’estudi permanent d’una peça cabdal del nostre patrimoni cultural: la magnífica i inabastable creació literària que és ‘Tirant lo Blanc’.

De València estant

Nèstor-Joan Novell Sancho — 2025-10-27

Aquest llibre recull una selecció dels prop de dos-cents cinquanta articles que Josep Sorribes va publicar en la premsa diària. Reflecteixen les il·lusions, les oportunitats i els desencisos d’una persona culta preocupada per l’economia, l’urbanisme, l’arquitectura, el territori, la cultura i la política valenciana. L’autor, a partir de temes quotidians o de la immediatesa mediàtica, proposava idees, actituds i explicacions que inciten a la reflexió, a la presa de postura i a l’acció sociopolítica.

Incomprensiblement, no s’havia publicat mai abans una selecció dels seus articles de premsa, que l’autor feia servir com un mitjà eficaç per a la divulgació del seu imponent treball intel·lectual, editat en nombroses publicacions, i per a la sensibilització social. El seus llibres encara són una referència obligada per a totes aquelles persones preocupades per l’economia urbana de la ciutat de València i del País Valencià des d’uns principis ètics basats en la dignitat, el respecte i la convivència.

Aquests textos, que conformen una crònica culta, intel·ligent i llegidora de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana i del País Valencià dels darrers vint-i-cinc anys, estan escrits amb agudesa, humanitat, clarividència, ironia i un punt d’acidesa –que sempre acaba relativitzat per un acudit, un eslògan publicitari o una frase feta– i intenten, al capdavall, obrir i elevar el nivell de la conversa ciutadana.

Des de l’estima i el record personal, el llibre inclou un seguit de textos de reconeguts companys, alumnes i amics de Josep Sorribes que, des de perspectives diferents, analitzen l’aportació intel·lectual, la tasca acadèmica i l’activitat cívica i cultural de l’autor.

Vençuts, exclosos i explotats

Josep Màrius Climent Prats — 2025-10-22

“Aquest llibre, fruit d’una tesi doctoral, és una detallada investigació sobre el treball forçat a València. Però és molt més que això. En primer lloc, estudia el món que ressorgeix després del colp d’estat i el començament de la guerra civil –que arriba per a quedar-s’hi. Castigar i poder aprofitar la mà d’obra són els dos elements bàsics de cohesió que componen l’eix central de l’estudi: els batallons de treballadors. A diferència de la major part dels treballs acadèmics o temàtics sobre la repressió, que només se centren en una faceta, aquest text mostra, amb solvència teòrica, un excel·lent coneixement del medi social i polític en què succeeixen els fets. Només així pot explicar, arran de terra i en diferents nivells –des del partit judicial fins a la capital– quina funció acompleixen els treballs forçats en el nou horitzó del poder econòmic i social provincial, raó principal per la qual es prolonguen durant tota la postguerra. Un estudi quantitatiu i metodològicament impecable. Una història encara per comprendre.”

Gutmaro Gómez Bravo
Universitat Complutense

Grafemática latina

Xaverio Ballester — 2025-10-17

En filologia clàssica, el coneixement de les dues llengües bàsiques, grec i llatí, s’assoleix estudiant textos antics i documents escrits. Saber el funcionament i les peculiaritats dels patrons escrits representa, per tant, un element primari i primordial en totes aquelles filologies que s’ocupen de llengües antigues o estadis de llengües antigues amb documentació escrita. Aquest llibre ofereix tots aquells aspectes relacionats amb l’escriptura en l’antic món romà des d’una perspectiva comparativa i tipològica, una visió des d’una grafemàtica general.

150 Problemas resueltos de Síntesis Orgánica (Con análisis retrosintético)

José Ramón Pedro Llinares — 2025-10-17

Una de les maneres més segures d’aprendre química orgànica és precisament enfrontar-se a la resolució de problemes de síntesis. La capacitat de planificar una síntesi de diverses etapes d’una molècula complexa requereix un coneixement pràctic dels usos i les limitacions d’una gran quantitat de reaccions orgàniques. No sols cal saber quines reaccions s’hi poden utilitzar, també cal saber com emprar-les , ja que l’ordre en què es duen a terme les reaccions és fonamental per a l’èxit de la síntesi. L’objecte d’aquest llibre és proporcionar a l’estudiantat una àmplia col·lecció de problemes, amb casos reals de dificultat diversa, que els permeta exercitar-se en l’aprenentatge de la síntesi orgànica.

Antonio Juan, primer marqués de Centellas

Francisco José Sanchis moreno — 2025-10-13

Antoni Joan de Centelles va ser un eminent jurista valencià nascut en 1616. El seu llinatge, tant per via paterna com materna, el connectava amb rellevants personatges de la història valenciana, de la Corona d’Aragó i de l’Imperi dels Àustria, entre els quals destaca la figura de l’humanista Honorat Juan, mestre de Felip II i preceptor del seu fill el príncep Carles, que va arribar a ser, a més, bisbe en la diòcesi d’Osma-Sòria.

Va pretendre rendibilitzar la confluència d’aquests dos llinatges i els serveis que tots dos havien prestat a la Corona mitjançant una continuada campanya de difusió que impulsara la seua carrera, cosa que el converteix en un exemple prototípic de la utilització de la memòria familiar per l’ascens social propi.

Va aconseguir els llocs de president de la Reial Audiència de València, lloctinent de la Reial Cambra Sumària de Nàpols, gran canceller a Milà i, ja a Madrid, membre del Consell d’Itàlia fins a la seua mort, en 1681.

Aquest estudi pretén mostrar les diferents facetes del personatge, tant la seua eficient tasca en favor de la monarquia com els seus intents per a obtenir un títol nobiliari, objectiu que va aconseguir en ser nomenat primer marquès de Centelles. També va pledejar durant anys pel Marquesat de Nules i Quirra, al qual aspirava per via materna.

Així mateix, fou un recopilador minuciós de la història familiar i promotor de múltiples publicacions que tenien l’objectiu de mantenir el record de la seua família, entre les quals destaca la del conegut jesuïta Athanasius Kircher, que per encàrrec seu va elaborar en 1672 un estudi sobre la seua família i el pensament polític d’Honorat Joan.

El sujeto de derecho digital

Eder van Pelt — 2025-09-02

En un món cada vegada més interconnectat, la digitalització no sols redefineix les nostres interaccions, sinó també la nostra identitat jurídica. Aquest llibre examina com el dret configura, controla i emancipa al subjecte en l’era digital, analitzant les tensions entre normativitat i llibertat en un entorn dominat pel capitalisme informacional i la vigilància algorítmica.

A través d’un enfocament interdisciplinari, s’exploren els desafiaments de la governamentalitat digital i de l’autodeterminació informacional i les amenaces del tecnototalitarisme. Es planteja la necessitat de repensar el marc jurídic del subjecte digital, superant les limitacions del dret modern per a garantir una protecció efectiva dels drets humans en entorns digitals.

Aquesta obra és una referència essencial per al camp jurídic dels drets digitals, oferint una anàlisi rigorosa sobre les noves subjectivitats tecnològiques i el seu impacte en la configuració normativa global. Com a resposta a aquests desafiaments, es proposa una Declaració Universal de Drets Humans Digitals, un instrument pioner que busca garantir l’autonomia i la dignitat del subjecte digital en un ordre global cada vegada més dependent de la tecnologia. Un text imprescindible per a comprendre i modelar el futur del dret en l’era digital.

Horacio / Pierre Corneille

Evelio Miñano Martínez — 2025-09-01

Edició de la tragèdia francesa HORACE, de Pierre Corneille, amb estudi introductori i traducció a l'espanyol anotada a càrrec d'Evelio Miñano Martínez, i amb text francès editat per M. Ch. Marty-Laveaux (publicat en 1862), i amb traducció espanyola d'un text de Titus Livi a càrrec de Ricardo Hernández Pérez.

El cómic y las artes

José Antonio Morlesín Mellado — 2025-09-01

El còmic, etiquetat tradicionalment com el novè art, és un mitjà plenament interdisciplinari des dels seus orígens i en les darreres dècades està aprofitant de manera més intensa aquest hibridisme i el seu lloc privilegiat en la cruïlla de la interrelació artística. En aquest volum, més d’abordar la relació del còmic amb les arts tradicionals, tant les visuals (arquitectura, pintura, escultura i fotografia) com les literàries i les escèniques (dansa, música i teatre), s’analitza la seua posició dins de la teoria de l’art i les seues connexions amb els museus i les instal·lacions artístiques, sense descurar la relació amb altres arts menys canòniques, com els videojocs i el disseny gràfic.

La dimensión popular de la política en los orígenes del mundo contemporáneo

Pedro Rújula — 2025-07-28

La participació popular constitueix un dels elements més nous de la política contemporània. A partir de la Revolució francesa, la societat europea va experimentar un procés de politització accelerat que acabaria transformant la mateixa naturalesa de la política. Les classes populars van irrompre com un actor clau en l’equilibri institucional per a donar origen a un nou espai polític molt més participatiu que anirà construint-se al fil dels esdeveniments i en el qual es forjaran les primeres nocions polítiques d’aquells que acabaven d’arribar seguint la petja de proclames i banderes.

A més, la política no arribava sola, sinó acompanyada de l’acció i de la necessitat. No era tant ideologia o ideari com idees associades a moments que requerien intervenció. La política oferia justificació i explicacions per al que s’esdevenia i donava sentit a les accions en què els individus es veien implicats. Allò polític, en temps de guerra i de revolució, ho envaïa tot, perquè en contextos confusos i agitats com aquells les accions es carregaven ràpidament de significació política.

D’aquest període de formació de l’espai polític contemporani tracta aquest llibre i, en particular, de la manera en què les classes populars hi van transitar, concentrant l’atenció en tres grans eixos –la guerra, el patriotisme i el poble– que ofereixen la possibilitat d’identificar la política popular en un moment de gestació i de reconèixer com a polítics comportaments que, per endavant, no estaven definits com a tals.

Autoritarismo y democracia

Moisés Rodríguez Escobar — 2025-07-17

Aquest llibre examina les relacions bilaterals entre Espanya i els Estats Units durant tres dècades crucials (1936-1964) i revela com el règim de Franco es va recolzar en una estratègia de política exterior que, en plena Guerra Freda, va trobar aliats estratègics en diversos sectors estatunidencs. A través de l’anàlisi del ‘Spanish Lobby’ i la seua capacitat per a influir en polítics, empresaris i militars, es desentranya la complexa xarxa d’interessos econòmics, ideològics i geopolítics que van acostar els dos països. Amb un enfocament rigorós, aquesta obra llança llum sobre figures clau, com l’ambaixador Lequerica i el bufet de Charles Patrick Clark, i explora la influència dels militars estatunidencs en la reconfiguració de les relacions internacionals d’Espanya. Més que una història d’aliances, aquest llibre és una anàlisi profunda de les tensions, els interessos i les negociacions que van definir un període crucial en la diplomàcia contemporània.

Superman versus Batman

Raúl Gisbert Cantó — 2025-07-17

Quins signes distingeixen Batman de Superman? Com actuen i es representen aquests signes quan es traslladen del còmic al cinema? A través de l’anàlisi semiòtica i de les teories sobre adaptació, es caracteritza l’evolució de dues de les icones més cèlebres de l’editorial de còmics DC. Es tracta, doncs, d’una mirada crítica que revela com es reinterpreten, en el procés d’adaptació al llenguatge audiovisual, determinats signes com ara l’arquitectura de la ciutat on es desenvolupen les aventures dels superherois o el disseny dels seus vestits, abordant a més aspectes com la història del còmic o els seus referents culturals.

El gueto i altres poemes

Lola Ridge — 2025-07-02

‘The Ghetto, and Other Poems’ (1918), traduït al català per primera vegada en aquest llibre, retrata en el primer poema, “El gueto”, d’una manera íntima i vívida, el món dels immigrants jueus ubicats al Lower East Side de Nova York. És una mostra de la poesia social de Ridge on es descriu l’esforç de la comunitat immigrant per instal·lar-se en la seua nació amfitriona. Els altres poemes s’agrupen en tres apartats: “Llums de Manhattan” se centra en la caracterització de l’àmbit urbà, tant el material com l’humà; “Mà d’obra”, en la classe treballadora; “Accidentals”, en les seues experiències íntimes i espirituals. En tots els poemes sobresurt el seu vigor davant la poetització de la ciutat moderna i l’esperit de protesta contra les injustícies polítiques, racials i socials dels Estats Units d’entreguerres.

Cristianismo e Imperio Romano en el siglo IV

Narciso Santos — 2025-06-27

El segle IV representa un gir decisiu en la història del cristianisme: de ser una fe perseguida va passar a convertir-se en religió reconeguda, primer legalment i després com a oficial de l’Imperi romà. Aquest procés va ser complex i gradual, amb etapes d’oberta hostilitat i de creixent acceptació, tant a Orient com a Occident. Durant els primers anys del segle, sota Dioclecià i la resta de la tetrarquia, es va produir una de les persecucions més sistemàtiques contra els cristians. No obstant això, un d’aquests mateixos governants, Galeri, va fer el primer pas cap a la tolerància amb el seu edicte del 311. Constantí va ampliar aquesta obertura amb l’edicte de Milà en 313. L’Església no sols va ser tolerada, sinó que va començar a exercir un paper actiu en la vida política i social de l’Imperi, malgrat els desafiaments interns, com l’arrianisme, defensat per Constanci II. L’intent de Julià per restaurar una espècie de paganisme tradicional va ser efímer i no va aconseguir revertir l’avenç cristià. A partir de Teodosi, l’Església va aconseguir una posició de privilegi: va rebre exempcions fiscals i protecció de l’Estat, mentre que els pagans i heretges eren cada vegada més marginats. En finalitzar el segle, l’aliança entre Església i Estat era sòlida. Els bisbes van guanyar poder i influència, afavorint la cristianització dels espais sagrats i urbans. Així, el segle IV no sols va veure el reconeixement legal del cristianisme, sinó la seua transformació.

Les claus del tio Canya: l'imaginari del grup valencià Al Tall

Tremedal Ortiz Soriano — 2025-06-12

Al Tall ha estat molt més que un grup musical; ha estat la banda sonora d’una societat en transformació, un símbol de lluita i esperança per a molts valencians i valencianes: les seues cançons han ressonat en manifestacions i actes cívics, han marcat la memòria col·lectiva i han format part de l’educació sentimental de diverses generacions. Aquest llibre, amb un to emotiu i aprofundint en detalls, busca reparar la manca d’atenció que ha patit el llegat d’Al Tall. A través de testimonis directes dels membres del grup, anàlisis musicològiques i articles periodístics, es desvela l’univers temàtic i ideològic de les seues lletres. No sols es tracta de música, sinó de reflectir les preocupacions, les lluites i les esperances d’una societat valenciana en procés de definir la seua identitat. Influenciada per teòrics com Adorno i altres estudiosos de la música compromesa, l’autora analitza les cançons d’Al Tall com a eina de transformació social. Des de la seua fundació en els difícils anys de la transició postfranquista fins a la darrera cançó, el grup ha sabut canalitzar les preocupacions i aspiracions d’una societat en plena evolució i ha adoptat una posició militant i reivindicativa que el situa dins la tradició global de la música compromesa, al costat de figures com Georges Brassens i Bob Dylan. Amb aquest estudi exhaustiu, es pretén oferir una visió completa i profundament analítica del fenomen Al Tall, una formació que ha convertit l’art en una arma per al canvi i la consciència col·lectiva, alhora que ens ha revelat una part essencial de la nostra història i identitat.

Contra els límits

Josep-Vicent Garcia Raffi — 2025-06-06

En aquest recull d’articles s’estudien les reescriptures literàries que foren condicionades pel context de la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb una doble línia d’interés. D’una banda, de la mà d’investigadors i investigadores de diverses universitats, hi ha capítols en què s’aborda l’abast de les tisores de la censura i els resultats literaris que se’n deriven, amb estudis que s’acosten a les versions mutilades per la censura en relació amb els textos originals –alguns recuperats editorialment i d’altres en arxius personals o com a part dels expedients de censura. Hi comptem, d’altra banda, amb capítols dedicats a hipertextualitats vinculades a l’experiència de l’exili, que en certs casos presenten com a base les cultures dels països de destinació dels escriptors, on trobem versions de mites, obres o temes de les cultures dels llocs d’acollida incorporats a la literatura dels exiliats. La llista d’autors estudiats és àmplia: Josep Carner, Carles Riba, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, M. Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Jordi Coca, Jaume Fuster, Rodolf Sirera, Manuel Molins... Per tancar el llibre, recollim el testimoni d’un escriptor, el mallorquí Gabriel Janer Manila, que ens relata, de primera mà, els efectes de l’aparell repressor franquista en la seua trajectòria.

Cultura festiva, dominació política i conflicte social

Joaquim Rius-Ulldemolis — 2025-06-06

Les falles de València constitueixen un dels fenòmens culturals més importants a nivell europeu i a nivell internacional, essent un dels elements que identifiquen la societat valenciana, especialment al cap i casal. Des de la recuperació de la democràcia aquesta cultura festiva es va revitalitzar, expandir i fer plural convertint-se així en un element vertebrador cap endins de la sociabilitat i la definició de la identitat local i, progressivament, en un element de creació de marca urbana a nivell nacional i internacional. El reconeixement el 2016 com a Patrimoni immaterial de la Humanitat sens dubte marca una fita en aquest reconeixement i alhora en valorava el seu caràcter carnavalesc, la preservació de un art específic i la seva condició d’element d’orgull de les famílies i els barris de la ciutat, així com la preservació del valencià (UNESCO, 2016a). Així aquest reconeixement i especialment a destacar el seu caràcter de festa irreverent i satírica el situava al costat d’altres festes com la festa dels Sants Inocents de Caucagua (Venezuela), el Talchum, la dansa de màscares de Corea o el carnaval de Basilea (Suïssa) o de Aalast (Flandes), per citar-ne alguns casos inclosos a la llista de la UNESCO. Aquestes tradicions i celebracions són molt diverses en termes no només d’estils i trajectòries sinó també de dimensió i nombre de persones i entitats implicades però comporten elements en comú com una entitat o entitats convocants, entitats o comissions organitzadores i moltes persones durant dècades promovent, codificant i revivint la forma cultural any rere any. I com a tal són un fenomen social total en el sentit que li dona Marcel Mauss (1981) que expressen de cop i a la vegada totes les institucions, religioses, jurídiques, morals, polítiques, familiars i econòmiques. Al que caldria afegir-li des de una perspectiva sociològica contemporània, la dimensió de la desigualtat social, la dominació de gènere.

Una reflexión teórica sobre el fenómeno retraductor

Sarah Pelusi — 2025-06-05

Aquesta monografia aborda el fenomen de la retraducción, des d'un punt de vista teòric i pràctic, a través de l'anàlisi de l'obra Ossi de seppia (1925), poemari d'Eugenio Montale, poeta hermètic italià i premi Nobel de literatura. El secret de la perfecció d'un text s'ha materialitzat en la història de la literatura a través de l'incessant treball de labor limae que escriptors, lectors, correctors, editors i traductors realitzen sobre el que han escrit, llegit, rellegit i traduït, perquè això resulte el més semblant a la idea que tenen del text perfecte i més adequat per al seu públic. Segons el segle en el qual es tradueix una obra literària, la crítica ha anat veient com les raons, les vel·leïtats i la manera de traduir, i de retraduir, evolucionen i canvien, creant fins i tot un entramat de correspondències i interaccions entre obra, lector i traductor que van afectant l'obra, a la seua retraducción i a la seua influència en la cultura que la rep.

La docencia de la Biología Celular en la universidad

Xavier Josep Ponsoda i Martí — 2025-05-27

Aquest llibre uneix múltiples i diverses experiències didàctiques a les assignatures pròpies de l'àrea de Biologia Cel·lular amb motiu de la celebració de les X Jornadas de Docencia en Biología Celular a València, els dies 27 i 28 de juny del 2024, facilitant la difusió de tots els coneixements intercanviats presencialment durant aquestes jornades.

Maria Beneyto

Josep Ballester Roca — 2025-05-16

Maria Beneyto és una de les figures més rellevants de la literatura valenciana contemporània. Va escriure tant en català com en castellà i va destacar en poesia i narrativa. Va viure la Guerra Civil i la postguerra, experiències que marcarien la seua obra. En poesia, va rebre guardons com el premi València per ‘Criatura múltiple’ (1954) o el premi Ciutat de Barcelona per ‘Ratlles a l’aire’ (1956). En narrativa, durant els anys seixanta, va publicar obres com ‘El río viene crecido’ (1960), ‘La dona forta’ (1967) i ‘Antigua patria’ (1969). Més tard, guanyà el premi Ausiàs March amb ‘Vidre ferit de sang’ (1977). En la seua darrera etapa, va continuar publicant i va rebre reconeixements, com ara el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. La seua obra reflecteix la diversitat de la condició femenina i combina experiències personals i col·lectives.

L’exposició mostra el paper destacat que tingué Maria Beneyto en les lletres valencianes, distingida sovint per notables reconeixements. Tanmateix –igual com ha passat amb altres escriptores– la seua obra ha caigut en l’oblit, silenciada pel temps, una situació que ha de canviar per a donar-li l’espai que mereix.

El Príncep de Miguasha

Evelio Miñano Martínez — 2025-04-29

Ell i Ella estan sols en escena, en penombra. No saben ben bé què ha passat fora, però tot apunta a una catàstrofe de caire apocalíptic. Els rescataran? On són els mitjans que les autoritats ja haurien d’haver desplegat? L’angoixa d’aquests moments d’aïllament es tradueix en una tensa serenitat que els fa mirar enrere i fixar-se en els senyals que havien advertit durant tant de temps. Rememoren tot el que s’ha anat perdent amb el pas dels anys, des de la salut democràtica, la fauna i la flora fins a les coses més simples del dia a dia. Sense oblidar el sorprenent Príncep de Miguasha... Però, encara en aquestes condicions, la vida continua i hi afloren tensions i desencontres íntims.

En aquesta obra, Serge Lamothe, amb una extrema sobrietat de mitjans, ens convida a mirar-nos per dins i per fora, i a reflexionar sobre el risc que una història com aquesta ens puga atrapar algun dia. A tots, però també a cadascun de nosaltres amb les nostres vivències personals, com els passa a Ell i a Ella en escena.

Una obra colpidora en què, inesperadament, arribem a comprendre que, de tanta desemparança, poden nàixer noves energies.

La mujer enferma

Raquel Baixauli Romero — 2025-04-16

En la història de la cultura occidental, la consideració de la malaltia com a tema de representació es fa evident amb l'arribada de la modernitat. És a la fi del segle XIX quan els diferents tractaments que la centúria interpreta entorn del patològic desemboquen en la visualitat, diferenciant-se els seus significats i tractaments. En aquest treball ens aventurem a desgranar com l'àmbit de la representació va fer de la dona malalta una icona de la modernitat. El punt de partida és la relació establida entre el gènere i la malaltia, per a demostrar com a la fi del segle XIX la condició del patològic es va associar a la idea construïda del femení.

Estereotipos hispano-alemanes en la literatura de viajes del siglo XIX

María José Gómez Perales — 2025-04-09

Estereotipos hispano-alemanes en la literatura de viajes del siglo XIX, de María José Gómez Perales, examina com els relats de viatge d’autors espanyols i alemanys d’aquesta època reflecteixen i configuren les imatges mútues entre les dues cultures. Aquesta obra traça un panorama històric que explica la formació de l’estereotip de l’“espanyol” en l’imaginari alemany i, al seu torn, la percepció d’Alemanya a l’Espanya vuitcentista. La seua contribució més destacada radica en aquesta anàlisi històrica, complementada per un enfocament comparatiu que enriqueix la comprensió de les relacions interculturals entre els dos països.

Samuel Becket y el humor

José Francisco Fernández — 2025-04-07

Un aspecte destacat de la recepció de Samuel Beckett a Espanya és l'absència de consideracions crítiques sobre l'aspecte còmic de la seva obra. L'ús característic de l'humor per part del Nobel irlandès ha desaparegut gairebé totalment del discurs crític relacionat amb Beckett. S'ha perpetuat, en aquest sentit, un tòpic sobre Beckett, iniciat en els primers temps de la seva recepció a les lletres hispanes, com a autor plomís i profundament existencial. I, tot i això, Beckett és molt divertit, com demostren els vuit assajos dels quals es compon aquest llibre, tots ells escrits per especialistes internacionals en l'obra de Beckett i provinents d'universitats de Gran Bretanya, Brasil, Argentina, Alemanya i Espanya. Aquest llibre cobreix un buit en la literatura crítica sobre Beckett a Espanya, ja que no existeix cap monografia sobre aquest tema al nostre país. La descripció de l'humor en la seva producció literària, a més, té en compte la presència del còmic en el teatre, la novel·la i la poesia de Samuel Beckett.

Sintaxi fonamental

Maria Josep Cuenca — 2025-03-28

Definir què és un nom, una preposició o un adverbi no sempre resulta fàcil, encara que parlem de conceptes bàsics en la formació escolar. Definir les categories gramaticals, el fonament de la sintaxi, és l’objectiu, aparentment senzill però primordial, d’aquest llibre. ‘Sintaxi fonamental’ ha esdevingut, des que es va publicar el 1996, una obra de referència de la sintaxi catalana, que tracta amb rigor aquest tema bàsic, no sempre ben resolt, des de la perspectiva innovadora que ofereix la teoria del prototip de la lingüística cognitiva. La versió que ara veu la llum actualitza els continguts amb algunes adaptacions i té la novetat d’incloure remissions a la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (IEC, 2018), que, al seu torn, està enllaçada amb la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (IEC, 2016). Aquest mecanisme d’interconnexió permet completar les explicacions teòriques del llibre amb la descripció i la normativa del català, cosa que el converteix en un manual imprescindible i multifuncional per a estudiants universitaris i per a docents de tots els nivells.

El estudio del artista en la literatura del siglo XIX

Manuel Hueso Vasallo — 2025-03-27

És inqüestionable la importància que tingué l’espai de l’estudi de l’artista en la literatura del segle XIX com a lloc on els autors podien dissentir i articular opinions diferents d’aquelles que eren considerades com a “normals” per les regles socioculturals de l’època. A través de la perspectiva crítica d’allò liminal, la fenomenologia i la teoria de l’acoblament, aquest volum presta especial atenció a la forma en què aquest espai marca el rumb d’algunes narratives a nivell internacional i en reivindica la rellevància, que ha tendit a ser més o menys ignorada fins ara.

Gestos en la noche

Javier Fernandez Galeano — 2025-03-27

Aquesta obra pionera i imprescindible –que indubtablement es convertirà en referent– permet comprendre la persecució que, a Espanya, i més concretament a la Comunitat Valenciana i Múrcia, van patir totes aquelles persones que no s’adequaven a les normes de virilitat i comportament sexual que va imposar el nacionalcatolicisme. Per primera vegada, l’historiador Javier Fernández Galeano s’ha submergit en els expedients de perillositat social custodiats en l’Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana, per a traure a la llum les vides, el sofriment i les formes de resistència i plaer de les persones que van ser jutjades i condemnades a penes de presó, exili i vigilància per una llei que propiciava l’acarnissament i la violència. L’aplicació de les condemnes transcendia l’àmbit de les presons per tal com els represaliats eren assenyalats i estigmatitzats per a tota la vida. Aquesta investigació ens endinsa en els espais de socialització dels homosexuals i les persones trans durant els anys setanta, traçant les biografies valentes dels seus protagonistes. Un treball imprescindible i necessari en la recuperació de la memòria LGTB+ a la Comunitat Valenciana, Múrcia i altres territoris.

Relecturas

Mar Gaitán Salvatella — 2025-03-27

Els museus són espais de memòria, coneixement i diàleg, però també reflecteixen les construccions culturals i socials del seu temps. Com han estat representades les dones i els homes en les seves col·leccions? Quines històries s’hi han contat i quines han quedat en l’ombra?

Aquest llibre mostra els resultats del projecte ‘Relectures, itineraris museístics en clau de gènere’, que convida a qüestionar les jerarquies establertes, a reconsiderar els criteris de valor artístic i cultural, i a reflexionar sobre el poder que subjau en la representació a través de la perspectiva de gènere. A partir d’una anàlisi crítica, s’exploren les representacions d’allò femení i allò masculí en l’art, la història i el patrimoni, oferint eines per a reinterpretar les exposicions i generar experiències culturals més inclusives i equitatives.

En definitiva, aquestes pàgines ens exhorten a desafiar estereotips i qüestionar-nos el nostre paper en el foment d’aquestes actituds.

Historia del consumo en la España contemporánea (1973-2020)

Fernando Conde Gutiérrez del Álamo — 2025-03-27

En la ‘Historia del consumo en la España contemporánea (1973-2020)’, Fernando Conde Gutiérrez del Álamo aborda la història de la societat de consum a Espanya dividida en quatre grans etapes: la del consum de masses entre 1973 i 1985, la de consums segmentats entre 1985 i la crisi del 1993-1994, la dels consums glocals financeritzats entre aquesta crisi i la de les ‘subprime’ de 2008, i la dels consums glocals digitalitzats entre aquesta crisi i l’emergència de la pandèmia. En el marc teòric dels modes de regulació i en l’anàlisi del context geopolític i geoeconòmic més general de cada etapa històrica, es presenten i analitzen les evolucions dels principals mercats del consum –habitatge, electrodomèstics, automòbils–, i se’n subministren exemples pràctics. Finalment, es considera l’impacte del consum en el canvi climàtic i se n’aporten dades i anàlisis.

Narrar la herida

Paula Barba Guerrero — 2025-03-14

En un context de crisis creixents, la narrativa femenina contemporània s’erigeix com una eina per a comprendre les diverses formes en què les dones aborden, desafien i subverteixen realitats adverses. Aquest volum vol reivindicar el valor de les veus de dones contemporànies que, amb la vista en el futur, reclamen el seu passat i el seu present visibilitzant els deutes de representació i record que perduren en l’actualitat. Es traça, en conseqüència, una genealogia literària que dona veu a les moltes violències estructurals que invaliden i homogeneïtzen l’experiència femenina com a mitjà per a recuperar espais de representació des d’on demanar reconeixement, (re)escriure l’experiència i (re)articular la seua subjectivitat.

100 anys d'Arqueologia a la Universitat de València

Ferran Arasa i Gil — 2025-03-14

El catedràtic de la Universitat de València L. Gonzalvo Paris va fundar el Laboratori d’Arqueologia l’any 1921, una institució pionera en el seu temps que pretenia desenvolupar activitats docents i d’investigació i que és el germen de l’actual Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Aquest llibre repassa la història del departament des de la creació del Laboratori fins a l’actualitat, una llarga trajectòria que suma més cent anys i que permet conèixer no sols l’evolució de l’Arqueologia en aquesta universitat, sinó també la de la disciplina en general.

Moscas en la telaraña

Jorge Majfud — 2025-03-13

Per explicar el segrest narratiu del món modern des dels orígens del capitalisme fins a l’actual postcapitalisme, Jorge Majfud revisa el naixement de la propietat privada com un paradigma civilitzador particular i excloent, i la comercialització de l’existència humana i mediambiental com a trets dominants de l’individu contemporani, passant per l’exportació d’un “nou home” nord-occidental cap a la resta del món a través de l’imperialisme nord-occidental, de la destrucció del lliure mercat, de l’esclavitud, de la imposició de la cultura anglosaxona, de la deshumanització i les massacres contínues dels pobles colonitzats del Sud Global, per a arribar a la narrativa del progrés, la llibertat, la democràcia i el Món lliure. L’autor desenvolupa la seua anàlisi des de la perspectiva d’una dinàmica històrica (model de progressió inversa) per la qual les elits de poder s’apropien de l’expansió d’idees independents o crítiques, com els senyors feudals es van apropiar del liberalisme i després els amos esclavistes es van apropiar de les democràcies corporatives fins a imposar les actuals dictadures econòmiques, administrades per les corporacions financeres.

Diario cinematográfico de Márgara Averbach

Márgara Averbach — 2025-02-21

A partir de les ressenyes de pel·lícules i sèries publicades per l’autora en Facebook entre 2015 i 2022, es plantegen, entre altres qüestions, les preguntes següents: en quin sentit són diferents les ressenyes que es publiquen en diaris i revistes, de les que apareixen en xarxes socials com Facebook?; quines raons porten a escriure-les o deixar de fer-ho?; quines relacions s’estableixen amb el moment i l’entorn en què apareixen (per exemple, la pandèmia), i amb els lectors i lectores?; les seues respostes, són més directes que les que es reben quan es publica una ressenya en diaris o revistes?; quins canvis imposa en el gènere “ressenya” la relativa brevetat dels textos en Facebook?; quina idea projecta o explicita qui els escriu sobre l’entitat “ressenya”? En aquesta recopilació s’intenta pensar aquests i altres problemes des d’un punt de vista pràctic, emocional i a vegades, també teòric, des dels coneixements i les preferències personals de Márgara Averbach, una de les estudioses més importants de la literatura i cinema nord-americans contemporanis.

Karl Popper

Saúl Pérez González — 2025-02-21

Sir Karl Raimund Popper (1902-1994) va ser un dels filòsofs més influents del segle XX. Nascut a Àustria i nacionalitzat britànic, la seua obra va deixar una profunda petjada en disciplines com la filosofia de la ciència i la filosofia política. Entre les seues aportacions més destacades es troben el desenvolupament del falsacionisme com a criteri de cientificitat i la seua fèrria defensa de la democràcia liberal enfront dels totalitarismes. A més, Popper va ser protagonista d'alguns dels debats filosòfics més significatius del seu temps, reflexionant sobre temes com el progrés científic, la naturalesa de la probabilitat o la tensió entre sistemes polítics oberts i tancats.

Diversos investigadors i investigadores examinen, amb rigor i claredat, les múltiples facetes del seu pensament i ofereixen una guia tant per a endinsar-se per primera vegada en la seua obra com per a aprofundir en aspectes específics de la seua proposta: qüestions de gran rellevància com la demarcació entre ciència i pseudociència, el criteri de progrés científic, el paper de la predicció en la contrastació d'hipòtesi, les controvèrsies entorn de la teoria quàntica i el model d'organització de l'activitat científica. No sols s'arrepleguen les principals propostes de Popper, sinó que també s'estudia la seua influència en debats i propostes contemporànies.

Incunables y postincunables valencianos

Julián Martín Abad — 2025-02-21

Cinc segles i mig després de l’arribada de la impremta a València, s’ofereix aquest rigorós repertori d’incunables i post-incunables valencians, precedit d’un estudi introductori en el qual es construeix una detallada història de l’insuficient control bibliogràfic previ i s’hi presenta l’anatomia tipogràfica, editorial i textual de les 220 edicions conegudes, singularitzades per la raresa dels exemplars conservats, controlats d’un cap a l’altre de la geografia bibliotecària mundial. Investigadors, bibliotecaris, bibliòfils, llibreters antiquaris, amants del llibre i de la seua història, curiosos i interessats per la història de València del segle XV i els primers anys del segle XVI, trobaran en aquesta obra un instrument de consulta de gran fiabilitat i alhora una rigorosa aproximació a la caracterització de la producció dels primitius tallers d’impremta.

Matildes. Les grans oblidades de la història de la ciència

Daniel Gómez Escrivá — 2025-01-31

Al llarg de la història, la ciència ha sigut una ferramenta indispensable que ha transformat el món i la nostra manera de concebre’l. Però i si et diguérem que només recordem una part de les persones que van fer possibles tots aquests avanços científics? Durant segles, les dones científiques i les seues contribucions han sigut esborrades i minimitzades. Fins i tot hui dia, moltes científiques continuen enfrontant-se a bona cosa d’obstacles, tant en les seues carreres professionals com en la vida quotidiana. Aquesta discriminació històrica, que invisibilitza els èxits de les dones i dificulta el desenvolupament de les seues carreres professionals, rep el nom d’efecte Matilda i posa de manifest els tres pilars fonamentals de la discriminació que pateixen: barreres, invisibilització i naturalització.

"Matildes. Les grans oblidades de la història de la ciència" recopila les vides de quaranta-cinc dones científiques amb l’objectiu de contribuir a un canvi en la manera com entenem el seu paper en la història de la ciència, visibilitzar referents i aportar ferramentes per a entendre la discriminació de gènere des d’una perspectiva interseccional. Així, el llibre mostra exemples diversos quant a ètnia, classe social, context històric, diversitat afectivosexual i diversitat funcional, entre altres factors. A més, s’hi proposen activitats per a fer a l’aula (principalment en els nivells educatius d’ESO i batxillerat) i s’hi apleguen recursos complementaris per tal d’inspirar les noves generacions i fomentar el pensament crític i el respecte a la diversitat. Amb tot això, volem ajudar a derrocar barreres i a construir un futur més inclusiu.

En los Tres Reinos: encuentros de ciencia, arte y patrimonio

Josep Montesinos i Martínez — 2025-01-29

El trifini dels Tres Regnes és una fita on coincideixen les terres d’Aragó, Castella i València. Un punt on es toquen el Racó d’Ademús a València, el senyoriu de Moya a Conca i la comarca del sud de Terol, pertanyents històricament als regnes de València, Castella i Aragó. Comparteixen un territori de frontera amb diverses característiques pròpies de cadascun dels espais, però també amb elements comuns forjats a través dels segles. Una “ratlla” que no separa i que ha establert vincles culturals, lingüístics i afectius. Diversos col·lectius locals, juntament amb ajuntaments de la zona i les universitats de València, Castella-La Manxa i Saragossa, organitzen trobades i accions en pro de la investigació, el desenvolupament cultural i l’empoderament territorial. Aquest llibre és reflex d’aquesta tasca, una visió sobre les nostres respectives terres des de la història, la geografia, els costums, la gastronomia, les llengües, l’art, l’arquitectura, etc.

(Re)Escribiendo el pasado

Miriam Borham Puyal — 2025-01-29

Aquest volum analitza la creació literària de les dones durant el llarg segle XIX i el seu llegat contemporani, que evidencia les sòlides xarxes de coneixement i creació que s’estableixen entre les escriptores, fins i tot trencant la barrera temporal amb els segles XX i XXI, amb la finalitat d’establir diàlegs a través del temps que continuen fent avançar l’agenda feminista. L’obra respon, per tant, a l’objectiu principal de demostrar que aquestes dones van narrar per a reivindicar canvis socials més enllà fins i tot del seu dret al vot, i que, així, van construir genealogies literàries en femení que continuen responent a moments de canvi i crisi.

Sanando la memoria

Alfonso Puncel Chornet — 2025-01-23

A pesar que la política sanitària reformista va ser un dels pilars dels successius governs de la República, durant la Guerra Civil es va haver de reorganitzar la sanitat per a poder atendre les necessitats assistencials derivades de l’estat de guerra i milers de professionals sanitaris van haver de deixar les seues carreres. Un d’ells va ser Julio Chornet López (1889-1946), ginecòleg i sexòleg, regidor socialista de l’Ajuntament de València (1936-1937) i president del sindicat mèdic de València, adscrit a la UGT. Aquest llibre parla de la seua vida, recuperada pel seu net amb la finalitat d’acabar amb el silenci i començar a sanar la memòria. S’hi conta la seua transformació personal, professional i ideològica des de la primera militància fins a l’afiliació a la UGT i al PSOE. El seu compromís li va suposar, el mateix dia de l’entrada de les tropes franquistes a València, la detenció, l’empresonament i la condemna a dotze anys, així com la depuració professional pel Col·legi de Metges de València. El 18 de gener de 2023 el Govern d’Espanya va resoldre declarar il·legals i il·legítims tots els tribunals penals o administratius que el van jutjar, com també les sentències i resolucions dictades.

Literatura catalana i memòria democràtica

Joaquim Espinós Felipe — 2025-01-15

Aquest llibre recull una sèrie d’estudis dedicats al tema de la memòria democràtica en la literatura catalana. Tot i la diversitat d’enfocaments, els capítols presenten una unitat de plantejaments basada en les teories de la postmemòria i del trauma, així com en la concepció de la literatura com a lloc de memòria. Encapçalen el llibre tres aproximacions de caràcter general: la primera, dedicada a la generació dels setanta; la segona, a l’esclat de novel·les sobre el tema produït a cavall del segle XX i el XXI, i la tercera, a les novel·les sobre la Transició valenciana. A continuació, s’aborden les versions de Max Aub i Enric Valor sobre el final de la Guerra Civil al port d’Alacant, les novel·les de Vicenç Villatoro i Javier Cercas, i la memòria del moviment anarquista en l’obra de David Castillo. Completen el volum dues incursions en l’audiovisual català: la primera aborda els treballs d’Agustí Villaronga en el territori de la Guerra Civil i la segona explora documentals sobre la memòria democràtica de Montserrat Armengou i Ricard Bellis. Tot plegat constitueix una aportació rellevant que pot contribuir a eixamplar el coneixement sobre aquest tema tan punyent, tan substancial i tan actual.

Corts Generals de 1645

Miquel Fuertes i Broseta — 2025-01-14

L’any 1645 les Corts Valencianes forals es van reunir per última vegada. A aquella darrera convocatòria es dedica aquesta extensa edició. L’assemblea va tenir lloc quatre segles després que Jaume I conquerís la ciutat de València i seixanta-dos anys abans que s’abolissen els furs i es posàs punt i final al règim foral valencià. Les Corts van mantenir les seues funcions com a principal organisme de representació política del regne de València durant tot el període que va formar part de la Monarquia dels Àustria i no foren suprimides fins al 1707, ja sota el govern de la dinastia Borbó.

Chrónica del Real Monasterio de la seráfica madre Santa Clara de la ciudad de Gandía P. Josep Llopis (OFM † 1782)

Santiago La Parra López — 2025-01-14

El monestir de Santa Clara de Gandia ha complit 562 anys. Tot i que els Borja no en van ser els fundadors, sí que el van finançar, i elles, les Borja, el van governar. La major part de les filles dels ducs hi ingressaven –encara xiquetes, moltes d’elles– per convertir-se en abadesses. En el seu temps va ser referent de l’espiritualitat franciscana i l’epicentre de la reforma “coletina”, un moviment que advocava per tornar a la pobresa originària de l’orde i que es va difondre per tota la península Ibèrica.

La ‘Chrónica’ del pare José Llopis és una gran finestra oberta a l’interior d’aquesta clausura singular. Ens ofereix una descripció ben detallada de les diferents dependències del complex monàstic i una extensa nòmina de les monges que el van habitar fins 1782. Per bé que l’autor, confessor del monestir, es va esforçar per presentar el que hauria de ser un model ideal de comunitat monàstica femenina, llegint entre línies podem acostar-nos a la realitat de la vida en comú de les dones en un convent de l’antic règim.

Selecciones coránicas de mudéjares y moriscos

Adrián Rodríguez Iglesias — 2025-01-07

Les seleccions alcoràniques són textos constituïts per fragments triats de l’Alcorà que circulen de manera independent. Aquestes manifestacions de la literatura devocional islàmica, conegudes en diferents societats musulmanes, constitueixen un dels modes de transmissió del text sagrat de l’islam. Aquest volum tracta sobre un tipus específic de seleccions alcoràniques que les minories musulmanes hispàniques van elaborar entre la mitjania del segle XV i l’inici del XVII i al qual un morisc va denominar els tres ‘hizbes’ aràbics en 1609. Aquestes seleccions, abans interpretades per alguns autors com a ‘Alcorà abreujat’ o ‘Alcorà morisc’, amaguen una rica varietat d’estructures formals que permet distingir entre pregàries, destinades a l’ús devocional, i compendis, que guarden, a més, una estreta vinculació amb els contextos d’ensenyament i aprenentatge del text sagrat. Acompanya aquesta monografia un catàleg exhaustiu de més de cinquanta testimoniatges d’aquestes seleccions que van circular tant en àrab com en romanç i que conformen una mostra excepcional de la literatura islàmica espanyola.

Thomas More and Spain

Miguel Martínez López — 2024-12-31

El llibre explora diverses connexions complexes entre Tomàs More i Espanya, destacant la influència perdurable de More en el pensament polític i intel·lectual al llarg dels segles.This volume traces Th. More’s intellectual and political connections with Spain through eight scholarly contributions. Olivares examines Erasmus’s role in linking Arias Montano to More’s legacy amid Counter-Reformation censorship. Cabrillana decodes More’s Lucian translations to reveal his moral-aesthetic priorities, while Phelippeau juxtaposes ‘Utopia’ with Venetian governance models resisting Habsburg hegemony. Ureña explores digital humanities’ challenges in Morean studies, and Lillo reconstructs Spanish accounts of More’s trial through several manuscripts. Fuentes analyzes Mary Tudor’s Erasmian translations, and Zunino maps Sevillian networks that cultivated More’s posthumous reputation via Herrera’s 1592 biography. The volume concludes with the editor’s exploration of More and Vives’ nuanced just-war theories, challenging some naive pacifist interpretations by contextualizing their pragmatic responses to Ottoman expansion. Bridging literary analysis, archival research, and transnational historiography, these essays illuminate Spain’s enduring role in shaping More’s critique of power and his Renaissance afterlife.

Eugenio M. Olivares Merino analitza la influència d’Erasme de Rotterdam en la relació entre Arias Montano i Tomàs More, especialment després de la inclusió del gravat de More a l’obra Virorum doctorum (1572). Montano, que s’havia interessat per Erasme durant la seva estada a la Universitat Complutense, va supervisar la censura dels escrits d’Erasme sota el duc d’Alba, incloent referències a More sobre educació i valors cristians.

Concepción Cabrillana Leal examina l’estil de traducció de More en la seva adaptació del Cynicus de Llucià, destacant com More introdueix ironia i variacions semàntiques que aporten una perspectiva moral en la seva interpretació del text grec original.

Marie-Claire Phelippeau compara la Venècia renaixentista amb la societat utòpica de More, analitzant com l’idealisme utòpic es veu reflectit en les estructures socials i governamentals de Venècia, especialment en la seva resistència a l'Imperi Espanyol.

Inmaculada Ureña Asensio aborda l’ús d’eines digitals en els estudis moreans, destacant els esforços digitals per conservar i difondre els textos de More. Ureña subratlla els desafiaments que això presenta, com la col·laboració interdisciplinària i la complexitat dels mètodes computacionals.

Víctor Lillo Castañ compara testimonis castellans del segle XVI sobre l’execució de Tomàs More, incloent les Relaciones castellanes de 1535 i la Crónica del Rey Enrico Otavo de Ingalaterra, que ofereixen perspectives úniques sobre la mort de More i la seva influència a la Península.

Isabel María Fuentes Ayala i Eugenio M. Olivares Merino analitzen la traducció de Maria Tudor de les Paràfrasis sobre el Nou Testament d’Erasme, destacant com la traducció reflecteix les seves creences catòliques, fins i tot en un context religiós hostil.

Cinta Zunino Garrido examina la publicació del 1592 de Fernando de Herrera sobre More, emfatitzant la influència dels jesuïtes anglesos a Sevilla i l'interès de Sevilla per la història i la cultura angleses durant la Contrareforma.

Miguel Martínez López ofereix una comparació preliminar entre les idees de guerra justa de More i Vives, destacant com tots dos humanistes van explorar la moralitat de la guerra i van defensar la pau, però consideraven acceptable la guerra defensiva en certes circumstàncies, especialment davant de l'amenaça de l'Imperi Otomà.

Pactisme, pensament polític i doctrina jurídica

Antoni Furió — 2024-12-20

La cuestión de los cimientos del poder político, y del pactismo en particular, ha ocupado un lugar central en la historiografía de la Corona de Aragón, que ha hecho de este último no solo una singularidad privativa, sino también un signo distintivo de identidad, casi telúrico y muy arraigado en la idiosincrasia del país. Aun así, la negociación política entre el rey y el reino, entre el monarca y los estamentos –los brazos representados en las Cortes–, no era ninguna singularidad de la Corona catalano-aragonesa, sino que, con diferentes matices e intensidad, era una práctica común a toda la Europa occidental en la Baja Edad Media. El tema también fue abordado por los juristas del país, que ya desde los últimos siglos medievales y sobre todo en los tiempos modernos se ocuparon profusamente de él. Más allá de su aparente heterogeneidad en la cronología, los espacios territoriales, las materias tratadas y las perspectivas adoptadas, las contribuciones reunidas en este volumen aportan nuevas luces y mayor profundidad analítica y teórica al conocimiento del pensamiento político y de la doctrina jurídica en los reinos de la Corona de Aragón, así como de las complejidades, las limitaciones e incluso las ingenuidades historiográficas de un “pactismo” (constitucionalismo o contractualismo) entendido como el conjunto de equilibrios y acuerdos entre el rey y los brazos de las Cortes y erigido en clave de vuelta de todo el sistema político e institucional.

Les altres Generalitats

Antoni Furió — 2024-12-20

La Generalitat Valenciana de la época foral no fue un ‘unicum’ en la historia europea. Instituciones más o menos parecidas funcionaron entre los siglos XIV y XVIII en otros lugares del continente, especialmente en el seno de aquellas monarquías que, en lugar de seguir la vía del absolutismo, se vieron obligadas a mantener los organismos representativos que hacían de contrapeso a su poder –cortes, parlamentos o estados generales–. Hubo asambleas representativas hasta en países donde triunfó la centralización extrema alrededor del monarca, como Francia o Castilla, pero su peso fue menguando a lo largo del tiempo, mientras que en la Corona de Aragón, tanto en sus estados ibéricos como en los italianos; en los territorios vasallos de los duques de Borgoña, incluidos los Países Bajos; en regiones de Francia que habían formado parte durante mucho tiempo del Imperio germánico, como la Provenza; en la misma Inglaterra; en ciertas regiones de Italia; en Navarra, o en la Confederación Helvética, la tradición “pactista” –que no hemos de confundir con “democrática”, pero que permitía una mayor implicación de la sociedad, o al menos de sus grupos privilegiados, en la gran política– duró mucho más. En muchas de estas regiones, aquellos grupos consiguieron dar un paso más en el control de los impuestos que ellos mismos habían votado: generaron diputaciones permanentes que gestionaban su recaudación e incluso los gastos a los que se tenían que destinar. Algunas de estas “diputaciones” acabaron también por adquirir nuevas competencias y cierta carga simbólica que las convertirían, de alguna manera, en la “voz” de sus estados.

Espacios de Hilbert y análisis de Fourier

Antonio Galbis — 2024-12-16

El contingut d’aquest llibre constitueix part del material docent elaborat per a l’assignatura Espais de Hilbert i Sèries de Fourier, del Doble Grau en Física i Matemàtiques de la Universitat de València, així com per a la primera part de l’assignatura Anàlisi Matemàtica III, que s’estudia en el tercer curs del Grau en Matemàtiques de la Universitat de València.

25 anys de la Facultat de Ciències Socials

Elisabet Marco Arocas — 2024-12-16

Han passat vint-i-cinc anys des de la fundació de la Facultat de Ciències Socials. Els capítols que compilen aquest llibre pretenen visibilitzar el paper acadèmic i social que ha desenvolupat des del seu naixement i recordar les transformacions socials que s’han produït al llarg d’aquest període, aprofundint en els camins recorreguts, en els desafiaments superats i en els que queden pendents. A més, de la mà de membres dels seus departaments, s’aprofundeix en la realitat de la societat valenciana i la seua interrelació amb la institució universitària com a font de coneixement i motor de transformació.

La Diputació de València del segle XXI

Joaquín Martín Cubas — 2024-12-16

Les diputacions provincials i, en concret, la Diputació Provincial de València, formen part de la nostra vida politicoinstitucional i realitzen importants funcions constitucionals al servei dels municipis i d’altres entitats locals, ja que a través d’aquestes es presten els serveis que els municipis tenen encomanats. Encara més, les diputacions s’han convertit en una peça essencial de la governança dels territoris. Hui en dia, cap nivell de govern pot resoldre per si sol els problemes als quals s’enfronta la societat, com tampoc cap govern pot prescindir del mercat i de la societat civil per a escometre les respostes polítiques pertinents. En aquest sentit, les diputacions són un actor institucional més, obligat a treballar juntament amb molts altres actors en la cerca de solucions i en l’obertura de nous camins per a garantir un desenvolupament sostenible per als nostres territoris. Aquest és el context en el qual es desenvolupen les diputacions provincials del segle XXI, raó última –que no l’única– de l’interès d’aquesta obra, que descriu la història recent de l’entitat, l’organització, el funcionament i les polítiques desplegades al servei dels drets i els interessos de les ciutadanes i els ciutadans de la província.

Speculum principis, quod Petrus a Bellugis Scripsit

Manuel Vicente Febrer Romaguera — 2024-12-10

‘Speculum Principum ac Iustitiae’, de Pere Belluga, és un text escrit en llatí en la primera meitat del segle XV i imprès quasi cent anys després, en 1530. És considerat el primer tractat sobre les Corts valencianes. En aquesta obra, Belluga analitzava el funcionament del parlamentarisme valencià en la baixa edat mitjana, un sistema polític pactista contrari als corrents d’incipient autoritarisme monàrquic. Els seus continguts van ser un referent jurídic i doctrinal per a molts lletrats i polítics de l’edat moderna.

Repensando los destinos turísticos en tiempos de cambio global

Adrián Ferrandis Martínez — 2024-11-27

Aquest llibre recull les aportacions del XIX Col·loqui Internacional de Geografia del Turisme AGE-UGI, centrat a millorar les possibilitats d'adaptació de les destinacions turístiques per fer front al conjunt de desafiaments que emergeixen les noves dinàmiques de canvi global i crisi climàtica.

La musa hermana

Jordi Julià Garriga — 2024-11-25

La musa hermana, una expressió inspirada en un vers de Joan Alcover, dona títol a un volum que s’ocupa de les produccions d’escriptors que han dominat, com a mínim, dues llengües i que han volgut deixar-se inspirar literàriament per més d’una musa, per una musa germana, ja que molts d’aquests autors són bilingües. Circumscrit a les llengües de la península ibèrica, i especialment a les relacions entre l’espanyol i el català (sense obviar altres relacions lingüístiques i literàries que implicaven, almenys, un d’aquests idiomes), l’àmbit d’estudi del llibre se centra en el contacte de llengües d’un mateix territori –encara que de sistemes literaris diferents– i, especialment, en el procés creatiu de parlants bilingües que, en algun moment, han abandonat la seua llengua d’escriptura per a crear en un altre idioma, o bé que escriuen literàriament en dos o més llengües alhora.

Fronteras de papel

Miguel Díaz Sánchez — 2024-11-11

Des de principis del segle XX, la societat espanyola va ser conscient de l’èxode rural que es produïa dins les seues fronteres i hi va reflexionar des de diversos àmbits –econòmics, culturals, socials i polítics. En l’actualitat, la comprensió d’aquest fenomen s’inscriu dins dels debats sorgits a recer de moviments socials i polítics que han categoritzat aquesta problemàtica sota conceptes com ‘Espanya buida’ o ‘Espanya buidada’. Encara que la translació a l’àmbit acadèmic també ha sigut fructífera, la present monografia pretén cobrir un dels períodes menys analitzats i coneguts dins d’aquest corrent d’estudi: el període autàrquic de la dictadura franquista, que va suposar el preludi de la «gran migració interna» espanyola. Uns anys escassament «digerits» per la memòria popular espanyola en els quals la restricció a la mobilitat per motivacions polítiques i la deportació de persones migrants a les seues localitats de procedència van ser aspectes dominants en la governança aplicada a la migració interior, cosa que va transformar l’acció migratòria de milers d’espanyols i espanyoles en un acte de confrontació amb la dictadura franquista.

Pensar l'assaig en el segle XXI

Gonçal López-Pampló — 2024-11-05

En més d’una ocasió, Joan Fuster va especular amb la idea de la caducitat de l’assaig. Si es donaven determinades circumstàncies, aquest gènere literari, emblema de la modernitat, podria deixar de tenir sentit en la societat del segle XXI. Tanmateix, ara que ens acostem al primer quart de la centúria, sembla que l’assaig manté un paper clau en el món cultural. Serà així en el futur? Davant de reptes com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, aquest «reducte humanístic d’opinió», pot continuar vigent? En aquest volum, sis especialistes agafen el guant de Joan Fuster i reflexionen sobre l’assaig actual, alhora que s’interroguen sobre el seu desenvolupament al llarg de les pròximes dècades. Des de la teoria literària fins al feminisme, des dels processos editorials i periodístics fins a la carrera acadèmica, el llibre conjuga diferents arguments i perspectives per a suggerir algunes respostes i, sobretot, per a suscitar noves preguntes.

De manera coherent amb els objectius de la Càtedra Joan Fuster, aquest volum se centra en l’assaig, el gènere literari que va consagrar Fuster com a escriptor i al qual va dedicar importants reflexions. Els sis capítols aplegats ací aspiren a incidir en aquest camí i «pensar l’assaig en el segle XXI». La professora Irène Langlet (Université Gustave Eiffel) –que va inspirar el títol d’aquest volum amb el seu ‘L’abeille et la balance. Penser l’essai’–, és la primera a acceptar el repte. Al seu costat trobem les contribucions d’Ignasi Moreta (Universitat Pompeu Fabra), Francisco Fuster (Universitat de València), Núria Sara Miras Boronat (Universitat de Barcelona) i Martí Domínguez (Universitat de València). El conjunt es completa amb un capítol preliminar escrit per Gonçal López-Pampló (Universitat de València / IIFV), editor del llibre i membre de la Càtedra Joan Fuster.

Three predictive policing approaches in Spain: VIOGÉN, RISCANVI and VERIPOL

Lucia Martínez Garay — 2024-10-23

What is the predictive accuracy and effectiveness of algorithms designed for crime prevention purposes? Are they sufficiently transparent? Are there any inherent biases? This report presents an analysis of three algorithmic tools used by the Spanish administration for predictive analytics in the police and prison sector (VioGén, RisCanvi and VeriPol, the latter of which employs artificial intelligence). The aim is to evaluate the functioning of these three algorithmic systems, particularly in terms of their adherence to fundamental rights. The study employs a mixed-methods approach, integrating quantitative and qualitative techniques. It has been carried out by professors at the Universitat de València and the Universitat Politècnica de València, experts in a range of legal fields (criminal, administrative and constitutional law), as well as in statistics and mathematics. The principal findings of the report are as follows: 1) It analyses the predictive accuracy of the three systems and their effectiveness in achieving their intended goal (crime reduction); 2) assesses their degree of transparency for the general public and for the people directly affected by their use; 3) identifies and discusses possible biases; 4) analyses whether they comply with the current European and Spanish legal framework, with particular attention to the protection of personal data and the regulations governing the use of automated decision-making systems. The study discusses whether the costs incurred in terms of fundamental rights exceed what is necessary and/or proportionate to the actual or likely benefits in terms of crime prevention. Furthermore, it underscores the importance of enhanced transparency to facilitate the necessary public debate on the instruments employed by public authorities, such as the three systems under analysis, which may result in limitations on fundamental rights.

Quina és la precisió predictiva i l’eficàcia dels algorismes dissenyats amb finalitats de prevenció de la delinqüència? Són prou transparents? Hi ha biaixos inherents? Aquest informe presenta una anàlisi de tres eines algorítmiques utilitzades per l’administració espanyola per a l’anàlisi predictiva en el sector policial i penitenciari (VioGén, RisCanvi i VeriPol, la darrera d’intel·ligència artificial), per tal d’avaluar-ne el funcionament, en particular pel que fa a l’adhesió als drets fonamentals. L’estudi empra un enfocament de mètodes mixtos que integra tècniques quantitatives i qualitatives. Ha estat realitzat per professors de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València, experts en diversos camps jurídics (dret penal, administratiu i constitucional), així com en estadística i matemàtiques. Els principals objectius són: 1) analitzar la precisió predictiva dels tres sistemes i la seua eficàcia en la consecució de l’objectiu perseguit (reducció de la delinqüència); 2) valorar el seu grau de transparència per al públic en general i per a les persones directament afectades per l’ús; 3) identificar i discutir possibles biaixos; 4) analitzar si compleixen el marc legal europeu i espanyol vigent, amb especial atenció a la protecció de dades personals i a la normativa que regula l’ús de sistemes automatitzats de presa de decisions. Així mateix, s’analitza si els costos en termes de drets fonamentals excedeixen el necessari o són proporcionals als beneficis reals o probables en termes de prevenció de la delinqüència. A més, s’hi subratlla la importància de la transparència per a facilitar el necessari debat públic sobre els instruments emprats per les autoritats públiques, com els tres sistemes analitzats, que poden donar lloc a limitacions dels drets fonamentals.

Lletres missives de la ciutat de València

José Tébar Gómez — 2024-10-23

Ens proposem en la present obra oferir l'edició i transcripció completes de totes les missives que la ciutat de València envià als monarques de la Corona d'Aragó en el segle XIV, uns textos valuosos pel seu contingut històric, però també filològic i cultural. Acompanya a l'edició un estudi introductori en què s'analitzen algunes questions relatives a les lletres, com ara la redacció o les temàtiques.

Tratando sobre el contrato de seguro

Juan Bataller Grau — 2024-10-21

Cal superar les concepcions que imperaven en el moment de la promulgació de la Llei 50/1980, de contracte d’assegurança, fa més de quaranta anys, per a oferir una visió moderna i integral que s’adapte als contorns actuals del contracte d’assegurança. Sorgeix així un llibre de consulta, per una part, per a qui s’aproxime des de la pràctica (el tractament integral de la jurisprudència és un dels seus signes distintius) i de debat, per una altra, per a la doctrina especialitzada (atesa la disrupció d’alguns dels seus plantejaments). Aquesta obra és, sobretot, un compendi sistematizador a partir del qual es planteja una reflexió profunda sobre les qüestions més transcendents en el contracte d’assegurança.

Cartes i salut al segle XVI

Francesc Devesa Jordà — 2024-10-18

Durant la primera meitat del segle XVI, dues dones de l’aristocràcia, Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, mare i filla, mantenen una activa correspondència i parlen sovint de la salut, la dels seus i la del seu entorn. Francesc Devesa ha estudiat les cartes i analitza els símptomes i les malalties a què fan referència, l’embaràs i els parts, els remeis i l’alimentació, la violència, l’esclavitud o els rituals religiosos, sense oblidar el personal sanitari de l’època: metges, comares o llevadores, apotecaris i barbers. L’autor ens fa partícips de la intimitat de les protagonistes, pacients i guaridores alhora, dels seus sentiments, de les seues alegries i preocupacions i, en definitiva, de la seua saviesa, de transmissió principalment femenina, on conflueixen el galenisme oficial i la medicina popular en el context social i cultural renaixentista.

El proceso inquisitorial de Jerónimo de Rojas, morisco de Toledo (1601-1603)

Rafael Benítez Sánchez-Blanco — 2024-10-16

Este libro recoge la transcripción íntegra del juicio de un toledano morisco, condenado a morir en la hoguera a principios del siglo XVII. En su estudio del juicio, los autores abordan la cuestión de cómo y en qué medida los documentos de la Inquisición pueden utilizarse como fuente histórica contextualizando y analizando sus aspectos multifacéticos, así como sus protagonistas y participantes, víctimas, testigos e inquisidores. Los autores dilucidan las creencias y prácticas del culpable, situando su calvario en el marco de la vida morisca y sus conexiones con el islam norteafricano. Al hacerlo, arrojan luz sobre las cuestiones del procedimiento inquisitorial, la presentación y el testimonio, el alcance de la confesión, los efectos de la cadena perpetua, las relaciones de confianza entre los reclusos y las consecuencias del aislamiento.

De lo accesible a lo inclusivo

Miguel Ángel Font Bisier — 2024-10-15

Des de la dècada de 1970, la investigació acadèmica ha buscat millorar el gaudi i la participació de les persones amb discapacitat en el cinema, però poques iniciatives han integrat pautes inclusives des del procés inicial de creació. El realitzador audiovisual Miguel Ángel Font presenta un nou paradigma: el cinema inclusiu. A través d’un estudi rigorós, el llibre contextualitza el passat i el present de l’accessibilitat i aporta quasi un centenar de pràctiques inclusives que podrien aplicar-se en la indústria del cinema. A més, reflexiona sobre el paper de la distribució audiovisual i la intel·ligència artificial per a brindar als lectors l’oportunitat de fer el salt de l’accessible a l’inclusiu en l’àmbit cinematogràfic. Amb l’ànim de dinamitzar la lectura, s’inclouen més de dues hores de materials audiovisuals accessibles i un exemplar de l’‘Informe d’accessibilitat audiovisual’, plantilla que facilita la col·laboració entre productores i empreses dedicades a l’audiodescripció i al subtitulat accessible. ‘De lo accesible a lo inclusivo: Una mirada a través del cine’ presenta un enfocament innovador en el qual s’aborda l’accessibilitat cinematogràfica; és una guia indispensable per a cineastes, docents, traductors audiovisuals i qualsevol persona interessada a fer del cinema una experiència inclusiva.

Fisioterapia activa en las lesiones del corredor

Rodrigo Martín San Agustín — 2024-10-04

Enfront d’un altre tipus de tractaments passius de les principals lesions del corredor, es proposen els procediments fisioterapèutics amb més evidència científica i clínica perquè el corredor supere amb èxit les lesions. El principal objectiu és dotar els fisioterapeutes d’una guia sobre les lesions més freqüents, quina n’és la terminologia actual, i com adaptar diferents exercicis i la progressió subsegüent amb un maneig de la càrrega adequat.

Piedras madre y memorias heridas en San Miguel de los Reyes

Antonio Tordera Saez — 2024-09-23

Sant Miquel dels Reis es pot descriure com un edifici tan recosit com ho és la seua biografia, aquella que els seus habitants han teixit durant segles amb les seues ànsies, des de les de plaure a Déu fins a les de castigar per sempre l’enemic. La clau d’aquest espai es troba en una substància formada per vivències ja evaporades i per tresors –llibres, pintures, cantorals, etc.– sostrets o desamortitzats a altres espais, de manera que la capsa de meravelles d’aquest lloc s’ha expandit i alhora, estranyament, ha romàs en el seu interior com un joc de buits i presències. Una altra clau, decisiva o inevitable, és la reutilització d’aquest monestir com a presó, primer de dones, després de presos comuns i, finalment, de presos polítics, que van tenir destins molt diferents. Tota aquesta realitat és incommensurable, cosa que hem abordat com un relat de l’edifici, per a l’escriptura del qual s’han consultat historiadors, s’han fotografiat fragments eloqüents, s’han reproduït documents i, sobretot, s’ha caminat una vegada i una altra per les capes de les seues edats, contemplant parets buides que sabíem que havien estat vestides. I també, quan s’ha jutjat necessari, ens hem apropiat dels recursos i imatges de Vicent Andrés Estellés, Cervantes, Vladimír Holan o Carmen Amaya, i de molts altres, per a construir una idea del lloc, atès l’envitricollament: des d’alqueria musulmana fins a immensa biblioteca, sense oblidar els xiquets del col·legi, els monjos callats, els ducs, les galeres de dones preses, els captaires i els milers d’empresonats durant el segle XX. Tot entre els seus murs. Tot, en suma, pedres mare i memòries ferides.

La despoblación en los medios de comunicación

Jaume Pla Bañuls — 2024-09-11

La despoblació està present en l'agenda pública des de fa un poc més d'una dècada. A més de les organitzacions cíviques, els treballs acadèmics, o les pròpies polítiques públiques, els mitjans de comunicació han contribuït de manera decisiva al fet que aquesta temàtica estiga verdaderament “de moda”. En este sentit, els mitjans de comunicació poden constituir un altaveu sobre el que poder manifestar alguns dels hàndicaps que pateixen els municipis rurals, com, entre altres, l'escassetat o allunyament de servicis (privats i públics); les dificultats d'accessibilitat; el, a vegades, mal estat de les infraestructures; la insuficiència d'equipaments públics, o les dificultats d'accés a aquests; l'accés a una vivenda en condicions; o la tradicional dificultat d'accés a tecnologies de comunicació (que, afortunadament, comença a ser un tòpic en moltes àrees). L'anàlisi de la despoblació des dels mitjans de comunicació és, per tant, una perspectiva realment interessant des de la que estudiar la problemàtica.

Este treball, des del punt de vista científic basat en la Geografia de la Comunicació, estudia les diferents dimensions de la despoblació a través de la premsa regional valenciana (en concret, amb els diaris El Periódico Mediterraneo i Las Provincias, atés que altres diaris rellevants, com a Información d'Alacant, no té disponible la possibilitat de descàrrega de notícies per al període requerit). Per a això, ha sigut necessari construir una base de dades de notícies, utilitzant per a això l'hemeroteca virtual de la Universitat de València, My News. S'ha treballat amb el període que va des de 1996 fins a febrer de 2024. És a dir, des que ja hi havia algunes manifestacions públiques a Espanya sobre la necessitat d'abordar una situació que afectava negativament moltes zones rurals interiors, la pèrdua neta de població. En tot cas, durant aquest període, com es podrà comprovar en aquestes pàgines, hi ha hagut diverses etapes, entre les que cal destacar almenys tres.

La primera, d'arribada d'immigrants a tot el país, de la que es van beneficiar les àrees rurals. Això va ocórrer a principis dels anys 2000. Aquesta arribada d'immigrants a moltes àrees rurals va deixar un poc aparcada la problemàtica que havien començat a posar en relleu algunes veus, sobretot provinents d'eixes zones rurals. L'esclat i expansió de la coneguda com a Gran Recessió, la crisi financera i econòmica que es manifesta sobretot en 2008 (encara que amb manifestacions ja en 2007) va suposar el tancament, quasi brusc per a moltes àrees, d'arribada d'immigrants, i d'inici d'una fase de retorns, que no va ser ni igualment intensa en totes les àrees, però que, globalment, va ser molt evident. Efectivament, durant aquesta etapa, algunes àrees rurals van resistir millor des del punt de vista demogràfic, i les seues pèrdues van ser comparativament menors, però en unes altres, estes van ser ràpides i intenses. Este període és conegut també en la bibliografia espanyola com la segona ona de la despoblació a Espanya (en relació amb la primera, que va ser el gran èxode rural dels anys 60 i 70 del segle passat).

Finalment, la tercera etapa, en la que, a nivell global, encara estaríem (encara que amb subetapes menors), s'inicia amb eixida de la crisi. Aquesta sol fixar-se, des del punt de vista tècnic, en 2013, però els efectes amplis sobre el sistema econòmic no van ser evidents fins a 2014-2015. Aquesta fase arribaria, pel que fa a la despoblació, fins a l'actualitat, i la característica principal és que la recuperació econòmica, com posen en relleu molts indicadors per al conjunt del país (i millores igualment evidents en les àrees rurals), no ha anat acompanyada de la recuperació demogràfica en les àrees rurals. No obstant això, cal insistir que, en eixe context d'atonia demogràfica, no totes les àrees rurals han experimentat els processos de despoblació de la mateixa manera.

A les tres grans fases en les dinàmiques demogràfiques en àrees rurals cal afegir l'aparició o intensificació d'altres fenòmens i problemàtiques. L'envelliment és un d'ells, que fa que les estructures demogràfiques en moltes zones rurals semblen difícilment recuperables (almenys a curt o mitjà termini), per la falta de naixements, fet al que s'afegeixen els nivells extremadament baixos de fecunditat que caracteritzen al nostre país. L'envelliment pot veure's pal·liat en aquelles àrees on l'afluència d'immigrants va ser major, i on menors van ser les pèrdues durant la crisi (tant per retorn d'immigrants o el seu desplaçament a zones urbanes, o simplement per emigració de població local, sobretot joves). Però són moltes les àrees rurals on eixa segona ona ha suposat pèrdues molt importants d'efectius demogràfics nets (tant d'immigrants com de població local), amb el que l'envelliment s'ha intensificat de manera significativa.

Un altre fenomen especialment important, que interfereix amb l'anterior, és la població flotant. Efectivament, és el tercer component del que es ve denominant “Repte Demogràfic” (al costat de la despoblació i l'envelliment i que, per tant, no cal identificar únicament amb la primera). Moltes zones rurals interiors estan afectades, no sempre positivament, per l'enorme creixement de la població flotant durant èpoques estivals o vacacionals, amb el consegüent augment de la pressió sobre uns equipaments que en absolut estan dimensionats per a un creixement tan important. Això evidencia les importants insuficiències i desajustos en molts servicis. Aquesta població intermitent encara que puga suposar un cert revulsiu sobre alguns servicis, com els de tipus comercial privat, estimula també hàbits de consum que no afavoreixen a les economies locals, com són els desplaçaments a centres de servicis de grandària mitjana. Tot això es veu facilitat per l'elevada mobilitat que deriva del vehicle privat, i fins d'una certa millora en les infraestructures viàries.

Més enllà dels efectes de la població flotant en les economies locals durant els períodes vacacionals, és important destacar igualment que estem davant canvis en models residencials. Així, el model de residència no permanent ha avançat en moltes zones rurals, enfront del model clàssic de residència permanent. És a dir, moltes vivendes rurals que tradicionalment han constituït residència permanent, sense haver passat necessària ni únicament a ser residència vacacional, sí han passat a ser residències per a períodes més curts, o almenys ja no poden considerar-se com a residències permanents. És el cas típic de residents d'avançada edat, que passen temporades amb familiars en nuclis urbans més o menys pròxims, però que passen igualment temporades en el seu tradicional primera residència rural.

Per exemple, les dades de les cartilles mèdiques, o d'atenció a “desplaçats”, evidencien aquesta espècie de “migració” temporal (en molts casos les persones majors prefereixen l'empadronament en els nuclis urbans amb els seus familiars, o pròxims, perquè d'eixa forma tenen com a referència centre hospitalaris que consideren més pròxims i que ofereixen millors servicis). Aquesta pràctica suposa que, en les zones rurals, i durant temporades molt àmplies, hi ha una població flotant (que abans eren primers residents), de la que deriva una pressió sobre, per exemple, el sistema sanitari rural, sense que este compte amb els recursos adequats per a una atenció adequada. En definitiva, els canvis en les pautes residencials en les zones rurals, o en els hàbits de consum, són alguns dels molts temes que requeririen una especial atenció, no sols per part dels estudiosos, sinó també de les administracions públiques de cara a dissenyar polítiques públiques més concordes amb estes noves realitats.

Tornant al present treball, este el centrem en els processos de despoblació, però incloent tots eixos altres fenòmens contemplats en el concepte de repte demogràfic. Parlem, no obstant això, de “despoblació”, per tractar-se d'un concepte molt més estés i, en este cas, molt més present en els mitjans de comunicació, enfront de “repte demogràfic” que, encara que és més ampli conceptualment, és més restrictiu en la seua presència pública. Com s'ha assenyalat, la investigació es basa en la presència d'estos i altres conceptes associats en els mitjans de comunicació. A partir de la base de dades amb notícies del període assenyalat (1996 – 2024), s'ha dut a terme una doble anàlisi. En primer lloc, quantitatiu, tenint en compte la presència (o freqüència) de les peces periodístiques (notícies) sobre un total de 10 temàtiques, entre les que s'inclouen el medi ambient, les polítiques públiques, els actors institucionals, el turisme, la vivenda, els servicis o els col·lectius, entre altres.

És a dir, hem tractat de recollir no sols les notícies sobre estrictament els processos de despoblació, envelliment, etc., sinó de totes aquelles altres temàtiques amb les que la despoblació (o el repte demogràfic) apareix relacionat. A més de les temàtiques, en aquesta primera anàlisi també es desgrana el període de temps estudiat en un total de cinc fases (les que estan relacionats amb el context social i econòmic del país, detallant encara més eixes tres grans fases de les que s'ha parlat anteriorment). En segon lloc, s'ha dut a terme una anàlisi qualitativa, amb l'objectiu de detectar les interrelacions entre les temàtiques, però igualment veure quins són els elements definitoris de les narratives i discursos que deriven de les diferents notícies, i com s'enfilen les diferents temàtiques en eixes narratives. Des del punt de vista tècnic, això s'ha realitzat a través del programari d'anàlisi textual AntConc (Anthony, 2005).

En el treball es farà una exposició dels resultats obtinguts a partir d'estes anàlisis, i sobre ells aplicarem una mirada més reflexiva i interpretativa, en l'apartat de discussió. En estos apartats s'evidencia la importància dels mitjans de comunicació en la posada de la despoblació (o repte demogràfic) a l'agenda pública, a causa de la importància que la temàtica rep, sobretot a partir dels anys 2015-2016, a conseqüència de l'auge de moviments cívics i socials, però també de literatura i documentals que posen de relleu la problemàtica que pateixen els municipis del medi rural. Aprofitant el punt de vista més crític que adquireix la discussió, també es comparen les principals troballes d'esta investigació i altres investigacions anteriors. A més, la interpretació dels resultats permet una breu aproximació en l'anàlisi del discurs de les peces periodístiques analitzades. Finalment, el llibre conclou amb unes reflexions entorn de la confirmació de les hipòtesis d'investigació plantejades, així com les limitacions que ha presentat la present investigació i diverses consideracions a tindre en compte per a la realització d'un treball similar en el futur.

castellano locos de Valencia (1409-2009)

Cándido Polo Griñan — 2024-09-03

La creació, per iniciativa del pare Jofré, del primer hospital d’Europa per a malalts mentals, l’Spital dels Ignoscents, és un dels mites més arrelats de la València baixmedieval. No obstant això, els nostres bojos, tot i que hi havia aquesta institució per a atendre’ls, durant els cinc segles següents van viure tancats en condicions lamentables i foren ridiculitzats en cerimònies rituals. Posteriorment, a la fi del segle XIX, van ser traslladats al convent medieval de Santa Maria de Jesús, on la seua situació no va millorar, mentre s’intentaven erigir sense èxit ambiciosos projectes per allotjar-los. Finalment, ja en els anys setanta del segle XX, es va inaugurar l’Hospital Psiquiàtric de Bétera, amb vocació de ser el millor d’Europa, quan el model en què es basava ja havia estat rebutjat per l’OMS dues dècades abans. Basat en la utòpica concepció de ciutat oberta, no va tardar a fracassar pel seu anacronisme.

Aquesta obra aporta una síntesi molt eloqüent de les incoherències assistencials patides pels pacients mentals en el curs del temps, que assolirien el seu apogeu durant la commemoració institucional dels “600 anys de solidaritat”.

1 d. C. (después de ChatGPT)

Gregorio González Alcaide — 2024-09-03

En un curt període de temps, el vertiginós desenvolupament de la intel·ligència artificial generativa ha transformat radicalment les formes a través de les quals l’alumnat accedeix a la informació i aborda el procés d’aprenentatge, cosa que requereix una resposta immediata i proactiva per part de les institucions d’educació superior i, en particular, del professorat, que ha de situar-se al capdavant del que pot ser qualificat com l’inici d’una nova era.

Així doncs, amb la finalitat que el professorat puga integrar la intel·ligència artificial generativa en la seua pràctica docent, es recopilen i sintetitzen les directrius de les principals universitats del món i les evidències científiques existents, així com les pautes de les editorials científiques de referència a nivell internacional en relació amb l’ús d’aquesta tecnologia en les activitats d’investigació. S’inclou un model per a l’alfabetització digital del professorat i una unitat didàctica dirigida a l’alumnat per a promoure l’ús responsable d’aquesta eina amb l’objectiu de preservar la integritat acadèmica i d’obtenir-ne el màxim rendiment.

Romà de la Calle, Medalla de la Universitat de València

Anacleto Ferrer — 2024-07-22

Romà de la Calle (Alcoi, 1942) des que s’inicià com a ajudant a la Universitat de València en 1968, ha impartit classes de Lògica, de Filosofia i d’Estètica, matèria de la qual va arribar a ser catedràtic i tema de quasi un centenar de tesis doctorals que ha dirigit o codirigit. Com a investigador, ha publicat desenes de llibres i centenars d’articles en revistes especialitzades i generalistes. Com a gestor, ha assumit, entre altres responsabilitats, la de director de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la UV, que ell mateix va contribuir a fundar juntament amb el professor Ricardo Marín Ibáñez. Així mateix, ha sigut creador del Centre de Documentació d’Art Valencià Contemporani, que avui porta el seu nom. En l’àmbit de la transferència de coneixement, el seu treball es ramifica i s’estén per múltiples escenaris: la direcció del MuVIM i de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, la participació en el consell rector de l’IVAM o l’organització i direcció del Màster d’Estètica i Creativitat Musical i del Postgrau d’Educació Artística i Museus de la UV. La seua aportació en tots aquests àmbits, la seua capacitat per a crear equips i la seua habilitat per a connectar amb estudiants i gestors culturals públics i privats, han estat reconegudes amb la més alta distinció de la UV, la Medalla de la Universitat, que li fou lliurada el 3 de febrer de 2017.

TROBES: 550 anys de la impremta a València

Antoni Furió — 2024-07-17

L’any 1474, arran de la convocatòria d’un certamen poètic, es publicava a València ‘Obres o trobes en lahors de la Verge Maria’, el primer llibre imprès a la Corona d’Aragó i el primer de caràcter literari de la península ibèrica, l’únic exemplar conservat del qual es custodia a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. L’impressor fou l’alemany Lambert Palmart, establert a València, i el text el conformaven les composicions presentades al certamen. Era l’inici de la difusió d’una nova tecnologia, la impremta de tipus mòbils, que tingué molt bona recepció a València –nucli comercial important i, alhora, centre d’un gran dinamisme cultural, molt especialment literari–, on va arrelar perquè era la resposta que requeria una burgesia d’alt nivell cultural que comptava amb una literatura autòctona florent, unida a una economia molt activa i a una comunicació mercantil constant per les rutes mediterrànies. Es creava així una xarxa de professions i activitats al voltant del llibre imprès que anava des dels editors-llibrers i els impressors fins als venedors i el públic lector. Uns lectors i lectores que, acostumats com estaven als manuscrits, influïren perquè el nou llibre imprès els imitara.

Sigue siendo la hora del té

Andrea Valeiras Fernandez — 2024-07-15

Ha passat més d’un segle i mig des que un passeig en barca amb les xiquetes Liddell va inspirar Lewis Carroll per a escriure ‘Alice’s Adventures in Wonderland’ (1865). Actualment, continuen estrenant-se sèries i pel·lícules basades en l’aventura d’Alícia, la novel·la es pot llegir en més de cent idiomes i hi ha múltiples productes i serveis relacionats amb els seus escenaris i personatges, des de roba fins a restaurants temàtics. Com ha evolucionat aquesta obra fins al punt de tenir un espai propi en la cultura popular i d’esdevenir cada vegada més rellevant en l’imaginari col·lectiu? En aquest llibre explorem les possibles respostes a aquesta pregunta i, per fer-ho, hem d’emprendre un viatge com el d’Alícia, en aquest cas, a través del temps i al voltant del món.

El discurso turístico de guerra y su traducción al alemán

Marta Valdenebro Arenas — 2024-07-12

Hi ha un buit evident en allò que es refereix a les investigacions sobre traducció turística del període previ al boom turístic dels anys seixanta. Tanmateix, entre 1928 i mitjan dècada dels cinquanta, Espanya va viure tota una revolució turística, fins i tot durant la Guerra Civil, quan va esdevenir pionera del “turisme de guerra” o “turisme polític”. Per a comprendre millor aquest fenomen, s’han estudiat els fullets turístics del Servei Nacional de Turisme (1938-1939) i la tasca de promoció turística realitzada per la institució anàloga del bàndol insurrecte (1936-1939). Com que no hi ha investigacions semblants que s’ocupen del context comunicatiu institucional, l’objectiu principal ha estat explorar el sistema de valors i, consegüentment, la ideologia del discurs turístic oficial en aquesta època convulsa de la nostra història.

Paisajes culturales mineros y geoparques en España

M. Carmen Cañizares Ruiz — 2024-07-10

La reformulació dels conceptes de patrimoni –que s’ha ampliat notablement– o de paisatge –que inclou la percepció de la població– desperta un notable interès, especialment quan aquests es vinculen al desenvolupament territorial. Des de l’anàlisi patrimonial del territori i amb l’accent en els paisatges culturals, destaquem els recursos amb valor patrimonial que conformen el patrimoni industrial miner a partir d’elements materials (pous, construccions, maquinària, etc.) i immaterials (festes i tradicions, esdeveniments, memòria del treball, etc.). Molts d’ells es localitzen en conques mineres ja clausurades, generalment en territoris en crisi i poc poblats, posats en valor a través d’intervencions que permeten la seua museïtzació. En concret, analitzem els Geoparcs Mundials UNESCO, amb atenció als recursos del patrimoni industrial miner i al patrimoni geològic que diversos geoparcs d’Espanya han incorporat com a factor essencial de la seua oferta, cosa que ha reforçat els seus atractius didàctics, tecnicocientífics i turístics. Visibilitzar els seus paisatges culturals miners no sols els permet singularitzar-se, sinó que serveix per a aprofitar el seu potencial geoturístic, principalment des de l’enfocament teòric de la resiliència territorial i el desenvolupament sostenible.

«El ruiseñor de Sevilla» de Lope de Vega

Juan Ramón Muñoz Sánchez — 2024-07-05

Edició crítica de El ruiseñor de Sevilla de Lope de Vega, comèdia urbana d'ambientació contemporània d'origen boccaccesc escrita entre 1603 i 1606. L'edició està basada en l'editio princeps, que va veure la llum en la Decimaséptima parte de las comedias de Lope de Vega Carpio, publicada a Madrid en 1621. El motiu principal pel qual hem optat per aquesta primera edició en lloc del manuscrit 14972 de la BNE consisteix en el fet que el text d'aquest últim està contaminat i el d'aquell, encara que puga ser inferior en molts sentits, va anar almenys autoritzat per Lope de Vega, de l'edició i la publicació dels quals es va encarregar ell mateix. A això se suma també que el manuscrit compta amb l'excel·lent edició d'Eugenio Maggi i, com pensem que el manuscrit i l'imprès podrien ser dues versions diferents de la mateixa obra o que representen dos estadis diferents de la seua confecció, ens ha semblat convenient proposar una edició crítica de l'imprès perquè el lector interessat dispose dels dos textos i els puga comparar.

Las raíces de América: historias y memorias

Ivana Frasquet — 2024-07-04

Des de recerques sobre art i arqueologia, passant per la història colonial i contemporània, fins als estudis postcolonials, sense deixar de banda aproximacions culturals, polítiques i de gènere, aquesta obra miscel·lània ofereix un espai de debat sobre el coneixement global del món hispanoamericà a través dels treballs més recents sobre la idiosincràsia i la història del continent llatinoamericà. Una mirada àmplia cap a Amèrica que, en constant diàleg, aproxima i enriqueix les nostres memòries comunes.

Más claro, agua

Pilar Serra Añó — 2024-07-04

Aquest llibre, elaborat per experts de la Universitat de València, aborda la importància de l’aigua i de la seua gestió des de diverses perspectives. El primer dels quatre apartats en què es divideix es dedica a descriure les propietats de l’aigua i el seu cicle en la natura, fent èmfasi en com el canvi climàtic afecta l’aigua i la biodiversitat que en depèn. La segona part tracta la influència de l’aigua en la salut humana: la qualitat de l’aigua potable, els beneficis i riscos del consum d’aigua embotellada, i la rellevància de l’aigua en l’activitat física o els reptes associats a l’ús de botelles de plàstic per a envasar-la, entre altres qüestions. La tercera part s’ocupa de la utilització de l’aigua que fa l’ésser humà, analitzant tant el consum domèstic com l’ús en activitats agrícoles i industrials. S’introdueixen conceptes com la petjada hídrica i se suggereixen estratègies per a reduir el consum d’aigua a casa. En la quarta part, l’enfocament es desplaça cap a l’educació i els drets humans relacionats amb l’aigua. S’exploren diversos mètodes per a millorar la gestió de l’aigua i es discuteixen les implicacions del dret humà a l’aigua i de la justícia hídrica. Finalment, es conclou amb una sèrie de recomanacions pràctiques per a una gestió sostenible de l’aigua, subratllant la necessitat de polítiques integrals i de la cooperació entre els diferents agents interessats per a preservar aquest recurs essencial.

200 problemes de determinació estructural de compostos orgànics

Gonzalo Blay Llinares — 2024-06-28

Les tècniques espectroscòpiques constitueixen l’eina més important en l’actualitat per a conèixer i descriure l’estructura dels compostos orgànics i són una matèria fonamental en la formació dels graduats en química. Aquest llibre tracta sobre problemes de determinació estructural de compostos orgànics mitjançant tècniques espectroscòpiques combinades (IR, RMN). Més enllà dels aspectes teòrics associats a cadascuna de les tècniques espectroscòpiques, la determinació estructural té un caràcter pràctic i aplicat que només es pot desenvolupar mitjançant la resolució de problemes, i amb aquesta finalitat es proporciona una àmplia col·lecció (200 problemes), amb espectres reals de bona qualitat, que permetrà als estudiants exercitar-se en l’aprenentatge de la determinació estructural de compostos orgànics.

Àlgebra i Geometria

Manel Perucho Pla — 2024-06-21

Aquest manual recull el contingut de les assignatures d’Àlgebra i Geometria I i II, del primer curs del grau en Física de la Universitat de València, a més de tractar temes complementaris que constitueixen la base matemàtica de les teories físiques actuals: la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat. Els conceptes que s’hi desenvolupen són bàsics en la formació de físics, matemàtics i enginyers.

Entre bastidores, o treinta años de esclavitud y cuatro en la Casa Blanca, por Elizabeth Keckley

Carme Manuel Cuenca — 2024-06-13

Aquesta extraordinaria història fou publicada l’abril de 1868 –tres anys després de l’assassinat de Lincoln– i abasta múltiples camps, ja que, a més de ser una autobiografia de l’autora, Elizabeth Keckley, és una biografia aparentment reparadora de la danyada reputació de Mary Todd Lincoln, una memòria de la Guerra Civil des del centre neuràlgic de la Casa Blanca, i una biografia de la vida privada i familiar de Lincoln dins d’aquest espai domèstic i polític. Ara bé, la novetat i importància de l’obra radica en la veu que conta la història, ja que Keckley, antiga esclava negra, es trobava, per raons de raça i de gènere, exclosa políticament i socialment del mateix discurs que utilitza. No és estrany, doncs, que la recepció del llibre fora negativa i que pocs mesos després de ser publicat apareguera un pamflet satíric, ‘Entre costures, per una negra que va cosir per a la senyora Lincoln i la senyora Davis’, que reprodueix molts dels esdeveniments que compta Keckley, però ara distorsionats per un racisme exacerbat.

Jeroni Sòria: 'Dietari (1503-1559)'

Vicent Josep Escartí Soriano — 2024-06-10

Jeroni Sòria i Langlés era fill del genovés Simó de Sori i de la seua esposa Margarida. El cognom Sori, segons explica el mateix autor, es convertí en Sòria a València. Fill de mercader i enriquit pels seus negocis, arribà a emparentar amb la noblesa local, ja que, després de morir la primera esposa, Isabel Goçalvo, es casà amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, qui havia estat jurat en cap de la ciutat. La seua posició social el portà a relacionar-se amb algun membre de la família Borja i també amb els Centelles. El seu dietari recull notícies de caràcter públic i privat entre 1503 i juny del 1559. A través d’aquelles pàgines podem descobrir part de la seua vida privada, però, sobretot, les seues activitats econòmiques, amb notícies sobre censals, violaris, àpoques, lloguers, donacions, compres, etc., al costat de detalls de tipus domèstic, com els contractes de servents i altres documents notarials que l’autor detalla amb interés. Fins i tot hi apareixen dues cartes de desafiament intercanviades amb el notari i poeta Andreu Martí Pineda, amb qui sembla que va mantenir algun enfrontament, imitant els costums nobiliaris del moment. Però és molt més rica la part que s’ocupa dels esdeveniments públics dels quals Sòria va ser testimoni directe, com ara les Germanies (1519-23) i algunes actuacions repressives contra els agermanats executades pel poder virregnal. També hi ha dades sobre la violència social del moment i d’un altre enfrontament armat que va poder conéixer de prop: la revolta dels moriscos de Benaguasil i de la serra d’Espadà, del 1526. Fins i tot dona dades sobre atacs de pirates a les costes valencianes i de la repressió inquisitorial contra conversos i sodomites, manifestada en actes de fe als quals segurament va assistir. Els seus interessos també transcendien les fronteres de l’antic regne de València i refereix dades sobre empreses bèl·liques de Carles V, com ara alguns episodis del nord d’Àfrica i d’Itàlia. Per una altra banda, també conta les entrades de l’emperador a València, o l’arribada dels virreis, el duc de Calàbria i Germana de Foix –amb detalls molt acurats sobre les robes que portaven. Així mateix, descriu altres esdeveniments, com processons o celebracions luctuoses i altres successos com epidèmies, plagues i incendis locals, riuades, una nevada, un eclipsi de sol... fets que, durant un moment, ocuparen la ment de Sòria i passaren al seu ‘Dietari’.

Comunicación persuasiva en clave de cohesión y coherencia

Mercedes Díez Prados — 2024-06-10

Amb l’objectiu d’analitzar l’ús de certs recursos que aporten cohesió i coherència a la comunicació persuasiva, s’han seleccionat textos del discurs polític i acadèmic amb una clara funció persuasiva i s’han estudiat els diversos mecanismes utilitzats. Aquesta obra va dirigida especialment a investigadors i investigadores de l’anàlisi del discurs que s’interessen pel paper que trets discursius com la coherència i la cohesió poden tenir en la persuasió dels textos, particularment aquells que s’hagen especialitzat en una perspectiva contrastiva.

Crisis de las democracias liberales

Jorge Majfud — 2024-06-10

La crisi cultural i mediàtica, la radicalització de la cultura de la distracció, l’enginyeria psicològica i electoral de les eleccions, el dogma dels mercats i la sacralització medieval d’aquelles corporacions que han segrestat les democràcies i que han convertit els seus processos electorals en rituals buits són alguns dels temes que aborda aquesta selecció d’assaigs i reflexions de Jorge Majfud sobre les vicissituds de la civilització nord-occidental. Es tracta, en realitat, del deteriorament de la legitimitat i la confiança ideològica que pateixen les democràcies liberals, tant per les seues promeses de llibertat i prosperitat com per la seua pràctica autoritària en nom de la democràcia. Segons l’expressió creada pel politòleg estatunidenc Graham T. Allison en 2015, ens trobaríem davant un terratrèmol geopolític produït pel parany de Tucídides, és a dir, davant el perill de guerra que genera la por dels Estats Units a perdre la seua hegemonia.

Felip Mateu Llopis

Manuel Lanusse Alcover — 2024-05-30

Felip Mateu i Llopis (València 1901-Barcelona 1998) fou un prestigiós historiador, bibliotecari i numismàtic amb qui la cultura valenciana té contret un especial deute de gratitud, per diferents i notables motius. En primer lloc, per la seua fidelitat i dedicació als estudis d’erudició històrica del nostre país i, en particular, en la investigació de la moneda pròpia del regne, en la seua especialitat de numismàtic de gran autoritat; però sobretot, i molt especialment, en el capítol del salvament i la defensa d’alguns dels principals arxius valencians en la dramàtica conjuntura de la Guerra Civil (1936-1939) i el desordre revolucionari, que amenaçava la destrucció, en uns mesos, de les fonts documentals i artístiques d’una alta cultura forjada en set-cents anys de vida del regne creat per la clarividència de Jaume I. La commemoració enguany del 25è aniversari de la seua mort ofereix l’oportunitat de reivindicar la figura d’un home mereixedor dels honors reservats als benefactors del patrimoni públic, per damunt de riscs personals i professionals.

Atles de Geografia Econòmica de la Comunitat Valenciana

Jorge Hermosilla Pla — 2024-05-20

L'Atles de Geografia Econòmica de la Comunitat Valenciana permet la identificació i interpretació de la distribució geogràfica dels processos de caràcter econòmic que singularitzen el territori valencià. En aquesta obra de divulgació científica es reflecteixen continguts relacionats amb la geografia agrícola, la geografia del desenvolupament, la geografia industrial, la geografia del transport i la geografia dels serveis, comerç i turisme. Les activitats que caracteritzen aquestes cinc àrees de la geografia econòmica són recollides en més d'un centenar de representacions cartogràfiques, acompanyades de textos explicatius redactats per experts investigadors i investigadores en cadascun dels seus camps, amb la finalitat de facilitar la interpretació i el coneixement del territori valencià. Es tracta d'una obra de síntesi geogràfica que conjumina la dimensió descriptiva amb la interpretativa.

Atles ODS de la Comunitat Valenciana. Objectius desenvolupament sostenible

Jorge Hermosilla Pla — 2024-05-20

L'Atles ODS de la Comunitat Valenciana consisteix en una obra innovadora que reflecteix la situació actual del desenvolupament sostenible en el territori valencià, segons els paràmetres de l'Agenda 2030. Aquest tom, el segon de la col·lecció, engloba un ampli compendi de representacions cartogràfiques, de base municipal o comarcal, al costat de textos explicatius redactats per un centenar d'experts en les diferents variables que determinen cadascun dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. L'obra persegueix, mitjançant una visió pluridisciplinària, descriure i interpretar els processos desenvolupats en matèries vinculades al desenvolupament econòmic, mediambiental, social i cultural en el territori valencià, i que determinen la situació i evolució de les variables que configuren les metes dels 17 ODS. És una obra de divulgació científica oportuna, innovadora i necessària per al coneixement territorial des d'un inèdit i necessari punt de vista.

Jaume I: 'Llibre dels feits'

Antoni Ferrando Francés — 2024-05-20

El volum 89 de la col·lecció Fonts Històriques Valencianes, editat en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, reprodueix al llarg de vora 600 pàgines els estudis preliminars dels seus dos editors, Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, i l’edició crítica del ‘Llibre del feits’ del rei Jaume I, feta a partir del manuscrit C, o manuscrit del comte d’Aiamans, de 1380, que és l’única còpia cancelleresca que ens n’ha arribat. En el primer estudi, “El ‘Llibre dels feits del rei en Jaume’. La versió canònica de la crònica jaumina”, Ferrando aporta les dades ecdòtiques i documentals que justifiquen la tria del ms. C com a text base de l’edició crítica; en el segon, “El ‘Llibre dels feits’: de l’entorn reial a la difusió digital”, Escartí fa un recorregut històric de la difusió del llibre del rei Jaume des de la seua gènesi fins als nostres dies en totes les terres de la Corona d’Aragó.

El ‘Llibre dels feits’ va ser sempre un document literari i historiogràfic de primera magnitud per a historiadors i erudits, especialment a la Corona d’Aragó, atés que narra en primera persona la conquesta i la creació dels territoris dels antics regnes de Mallorca i de València, entre altres circumstàncies de la vida pública i privada del rei: els ‘feits’. És, a més, un cas singular en la historiografia europea: un monarca coronat dicta i supervisa la redacció de la seua pròpia biografia, en què no deixa de contar anècdotes concretes. I ho fa amb un llenguatge ric i precís, entenedor fins i tot per al lector actual. L’edició de l’obra literària de Jaume I, anotada i amb índexs antroponímic i toponímic, configura aquest volum imprescindible per a conéixer una part apassionat de la història del segle XIII.

Atlas de Geografía Económica de la Comunitat Valenciana

Jorge Hermosilla Pla — 2024-05-20

Atlas ODS de la Comunitat Valenciana. Objetivos desarrollo sostenible

Jorge Hermosilla Pla — 2024-05-20

Joan Fuster i les Ciències Socials al País Valencià

Rafael Xambó Olmos — 2024-05-16

Joan Fuster és l’intel·lectual valencià més fecund, lúcid, rellevant i influent del segle XX, amb una marcada incidència en el conjunt de la cultura catalana. El seu interès perquè la generació de joves universitaris dels anys seixanta i setanta s’ocuparen d’estudiar la pròpia realitat des d’una òptica nova, allunyada dels tòpics de la burgesia valenciana i el franquisme retrògrad, va tenir una resposta entusiasta i rigorosa que va conduir a l’emergència de recerques, tesis, llibres, articles i revistes que suposaren una forta embranzida de les ciències socials al País Valencià. Disciplines com la sociologia, l’antropologia, l’economia i la història experimentaren un desenvolupament notable en la que podríem considerar pròpiament com la primera generació valenciana de científics socials. La seua obra va generar importants debats entre els joves acadèmics, alhora que era atacada i perseguida pel tardofranquisme i els seus corifeus sense cap argument ni debat més enllà de la burda i simple desqualificació personal. També va tenir una notable influència en els nous actors polítics a la fi del franquisme. En qualsevol cas, Fuster i la reflexió que va concitar sobre el País Valencià fou germinal i impossible de bandejar de qualsevol anàlisi. Pot ser debatuda, però no ignorada. Les seues aportacions a l’anàlisi social, cultural, política i econòmica obriren un camí de propostes del qual s’han beneficiat nombroses recerques. En el centenari del seu naixement, la Facultat de Ciències Socials va considerar fonamental difondre les aportacions de Joan Fuster a les ciències socials: donar-les a conèixer a l’estudiantat i obrir el debat necessari sobre la vigència d’aquelles idees. Al llibre s’inclouen textos de Toni Mollà, Vicent Pitarch, Isabel Robles i Gustau Muñoz, juntament amb les aportacions al debat d’un bon nombre de professors de la Facultat i la col·laboració de destacats actors de la cultura contemporània del País València. Un llibre necessari per a continuar reflexionant i debatent sobre la nostra realitat social, cultural, econòmica i política.

Colonial Ideology and the classical 'Bildungsroman'

José Santiago Fernández Vázquez — 2024-05-13

This book examines the ideological affinity that can be established between the classical ‘Bildungsroman’ and colonialist ideology on the basis of a literary analysis of Wilhelm Meisters Lehrjahre—considered by most critics to be the origin of the genre—and ‘Great Expectations’—one of the paradigmatic examples of the development of the Bildungsroman in English literature. This ideological affinity is understood as an example of what the Palestinian critic Edward Said has called the ‘structure of attitude and reference’: the convergence of different cultural manifestations that, although formally independent, contribute to a common purpose. The monograph also undertakes a study of the main characteristics of the classical ‘Bildungsroman’ from a formal and thematic point of view, and an analysis of the relationship between genre theories and Eurocentric discourses.

Aquest llibre examina l’afinitat ideològica que pot establir-se entre el Bildungsroman clàssic i la ideologia colonialista a partir d’una anàlisi literària de Wilhelm Meisters Lehrjahre (considerat per la major part de la crítica especialitzada com l’origen del gènere) i de Great Expectations (un dels exemples paradigmàtics del desenvolupament d’aquest gènere en les lletres angleses). Aquesta afinitat ideològica s’entén com una mostra del que el crític palestí Edward Said ha anomenat “structure of attitude and reference”: la convergència de diferents manifestacions culturals que, encara que són formalment independents, coadjuven en un propòsit comú. La monografia duu a terme, així mateix, un estudi de les característiques principals del Bildungsroman clàssic des del punt de vista formal i temàtic, i una anàlisi de la relació entre les teories del gènere i els discursos eurocentristes.

Martín Centelles Corella

Luis Pomer Monferrer — 2024-04-12

L’atzarosa vida de Martín Centelles Corella (Cedrillas, 1906 - Nyons, 1998) abasta pràcticament tot el segle XX. Va passar tres anys en el bàndol que va perdre la Guerra Civil i uns altres tres en les terribles presons de la postguerra. Atroçment torturat en la caserna d’Aliaga, va aconseguir fugir malferit de manera miraculosa i va ingressar com a guerriller en l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó, on va romandre més de cinc anys, fins que va fugir a peu a França. Al país veí, va treballar altres cinc anys a canvi del menjar i l’allotjament. Després d’aconseguir els papers de refugiat, en 1957 va poder reunir-se amb la seua dona i els seus tres fills, que havien patit a Aliaga l’assetjament habitual que sofrien els familiars dels perseguits polítics. En una de les seues visites a Espanya, durant la transició, va lliurar a l’autor d’aquest llibre el manuscrit ‘Biografía de las cosas más destacadas de mi vida’. Que aquesta publicació servisca perquè el silenci propiciat pel temor amb què van créixer diverses generacions, i que va perdurar més enllà de la mort del dictador, no envolte la figura d’aquest lluitador antifeixista l’únic delicte del qual va ser defensar uns ideals forjats en les injustícies sofertes en la seua infantesa.

El ocaso de 'koinonia'

Andrea Burgos Mascarell — 2024-04-10

Andrea Burgos i Miguel Martínez aborden en aquest llibre l'àrdua tasca de documentar “l'ocàs de ‘koinonia’” en la literatura nord-americana. La metamorfosi de la novel·la utòpica en ficció distòpica forma part de la història natural d'un gènere literari que hui prefereix relatar les varietats inacabables de futurs de malson que la cerca de la justícia i el millor govern propis del utopismo clàssic. Aquesta monografia constitueix la primera presentació sistemàtica de la distopia en la literatura dels Estats Units, des dels seus orígens fins a l'actualitat. Partint d'un intent definitori, s'aborda la producció d'autors estatunidencs cronològicament, des dels seus orígens en el segle XIX fins als nostres dies, en permanent diàleg amb el seu context històric i analitzant el grau d'encert de les seues profecies. S'aprofundeix també ací en les formes que adopta la distopia en la seua relació amb alguns dels temes que vertebren la cultura contemporània: la otredad, el feminisme, l'ecologia i la literatura juvenil, responsable principal de la popularitat actual d'aquest gènere literari.

Pantheisticon

Josep Lluís Teodoro Peris — 2024-04-09

‘Pantheisticon, o fórmula per a celebrar una fraternitat socràtica’ (1720), l'última obra de Toland, és una brillant exposició de la força i la perennitat de la naturalesa, un exercici d'interpretació del pensament clàssic i un irònic pamflet antireligiós en forma de litúrgia paròdica. Escrit i publicat originalment en llatí, va tindre una circulació limitada no sols pel seu format inusual, sinó també per voluntat de l'autor, que va distribuir personalment uns pocs exemplars entre un cercle reduït d'amics. Aquesta obra constitueix un dels primers manifestos en favor de la llibertat de pensament, de la investigació de la veritat i de l'amistat entre persones que no tenen por d'imaginar noves realitats.

El golpe militar de 1936, Valencia

Eladi Mainar Cabanes — 2024-04-09

El fracàs dels militars colpistes de la Tercera Divisió Orgànica, la capçalera de la qual era la ciutat de València, per a subvertir la legalitat republicana és un dels fets més notables de la Guerra Civil espanyola en el nostre territori. En aquesta divisió, els encarregats de la preparació de la trama colpista eren els militars pertanyents a la Unió Militar Espanyola (UME), associació il·legal de militars reaccionaris que, malgrat el seu voluntarisme, no havien disposat d’un pla eficaç per a la presa del comandament i la declaració de l’estat de guerra en totes les províncies sota la seua autoritat militar. En aquesta obra s’evidencien els factors que provocaren el fracàs absolut de la temptativa colpista després de diverses setmanes d’incertesa: el canvi a última hora del general encarregat de la presa de la Divisió, la passivitat –i en alguns casos l’oberta oposició– dels coronels en cap dels regiments, la nul·la coordinació de la Junta de la UME amb els oficials de la Guàrdia Civil, així com la declaració de la vaga general i la creació de les diferents milícies de partits i sindicats.

Un país de lletrats i analfabets

Alfredo Garcia Femenia — 2024-03-26

Tots sabem escriure. Un dels grans èxits de la societat occidental actual és que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identificar les lletres i compondre paraules. No obstant això, no sempre ha sigut així. El període de màxima esplendor política, econòmic, cultural i demogràfic del País Valencià, els segles a cavall entre l'Edat mitjana i la Moderna, va estar caracteritzat, per contra, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com també succeïa en la resta d'estats de la Corona d'Aragó i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletres, van sentir la necessitat de #acostar a la paraula escrita i ho van fer usant diferents estratègies que els permetien mantindre l'autoria intel·lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situació, havien d'aprendre a llegir i a escriure –a casa, a l'escola, en el taller–, alguna cosa que no estava a l'abast de tot el món. Una vegada superat l'obstacle del desconeixement lectoescritor, s'inclourien en el minúscul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien més o menys capacitat per a demostrar que formaven part d'aquesta elit. En aquesta monografia es relata com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederació feien ús del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades. També s'analitza el valor que es donava a l'escriptura en un moment en el qual l'accés a l'educació estava només a l'abast d'uns pocs.

El primer populista

Gennadi Kneper — 2024-03-26

Aquest estimulant i provocador llibre presenta al famós llibertari Mijaíl Bakunin sota un prisma poc habitual. Gràcies al seu enfocament innovador, que compagina la rigorosa anàlisi de les fonts històriques amb l'ampli ús de referències literàries, situa a l'il·lustre rebel com un dels fundadors del populisme.

En afirmar la importància del “poble” com a actor polític sobirà, Bakunin va desafiar a les elits dominants de l'Europa huitcentista i es va convertir en un dels revolucionaris més perillosos de la seua època. En un món marcat per l'opressió i la desigualtat, les seues idees van tindre ressò en aquells que buscaven un canvi radical. El llibre, que contextualitza el llegat de Bakunin en el panorama polític del segle XIX, destaca el seu paper juntament amb altres defensors de la gent comuna com Marx, Mazzini, Proudhon i Pi i Margall. A més, demostra en quina mesura el concepte bakuniniano de “poble” com a peça central en la construcció d'una societat lliure i equitativa va anticipar els plantejaments populistes d'èpoques posteriors, així com els debats actuals sobre el populisme i la democràcia participativa.

Amb una perspectiva crítica i equilibrada sobre el llegat de Bakunin, es convida als lectors a qüestionar les narratives simplistes i a reflexionar sobre les complexitats del populisme i la política radical, ja siga de dreta o d'esquerra. A mesura que breguem amb els conflictes del segle XXI, és crucial apreciar les paradoxals implicacions del missatge bakuniniano d'apoderament individual i responsabilitat col·lectiva, que no deixen d'estar entre els majors desafiaments de l'actualitat.

Una introducción a la teoría de la dispersión óptica

Eugenio Roldán Serrano — 2024-03-25

Un dels aspectes fonamentals de la història de la física és l'estudi de la interacció entre la llum i la matèria, les manifestacions de la qual més notables són la dispersió cromàtica i l'absorció de llum. Aquest manual presenta, amb divers grau de detall i intentant connectar-les entre si, les teories clàssica i semiclásica, així com la teoria quàntica antiga, a més d'incloure un últim capítol dedicat específicament a la història de la dispersió òptica.

Com estudiar el còmic

Enrique del Rey Cabero — 2024-03-25

En els darrers anys s’ha disparat l’interès per l’estudi del còmic; tanmateix, encara hi ha poques investigacions sobre aquest mitjà, cosa que suposa un avantatge i alhora un inconvenient, per la mancança de models sobre els quals basar-se. És per això que aquesta guia, publicada originalment per TORCH (Centre de Recerca en Humanitats de la Universitat d’Oxford) i elaborada en el llenguatge del còmic, cobreix els principals aspectes relacionats amb l’anàlisi dels còmics i les novel·les gràfiques per a, d’una banda, aportar les claus necessàries per a fer els primers passos en l’estudi d’aquest gènere i, per una altra, transmetre aqueixa passió encomanadissa.

Cómo estudiar el cómic

Enrique del Rey Cabero — 2024-03-25

Estéticas perdidas

Mª Jesús Godoy Domínguez — 2024-03-06

‘Estéticas perdidas’ convida a desfer el relat habitualment assimilat per les històries de les idees estètiques, a trencar amb la linealitat del discurs temporal de les idees filosòfiques, amb l’encadenament forçat d’autors que se succeeixen en una causalitat generalment acceptada. No es tracta d’oferir un altre relat, d’oposar una història alternativa a la història assumida de les idees estètiques, sinó de fer visibles alguns dels buits, les sendes perdudes, els espais i temps que han quedat ocults, parcialment o totalment, en la narració acadèmica.

Els vint-i-dos capítols que componen aquest llibre s’endinsen en el pensament de sengles autors i autores que d’alguna manera han estat relegats o infravalorats per la tradició moderna i contemporània de la reflexió estètica, quan no pel seu propi temps, sense pretendre abordar tot allò perdut, tot allò oblidat.

La lectura atenta d’aquestes pàgines desvela plantejaments que es desvien dels vectors traçats per la història escrita de la filosofia, idees que en molts casos contradiuen els sentits acceptats, valors aliens –fins i tot oposats– als aprovats per la història de l’art i l’estètica filosòfica.

Digitalització i mercat laboral a la Comunitat Valenciana

Jorge Hermosilla Pla — 2024-03-04

La incidència de la digitalització en el mercat laboral valencià des d’una perspectiva territorial constitueix el repte d’aquesta obra, per al qual s’ha analitzat, en primer lloc, la implantació territorial de la cobertura digital a la Comunitat Valenciana, així com la dotació d’infraestructures de connectivitat. A continuació, s’han identificat els nivells d’utilització de les xarxes digitals a les comarques valencianes, mitjançant l’estudi del comportament de la societat valenciana amb les TIC. I, finalment, s’ha fet un estudi exhaustiu del grau de digitalització de les empreses de la Comunitat Valenciana, mitjançant una anàlisi diferencial per comarques, sobre la base d’uns casos d’estudi impulsats pels pactes per l’ocupació, amb la finalitat de diagnosticar i reconèixer les necessitats i els reptes als quals s’enfronta l’empresariat valencià.

Digitalización y mercado laboral en la Comunitat Valenciana

Jorge Hermosilla Pla — 2024-03-04

Los caminos de la Biología

Maria Àngels Ull Solís — 2024-03-04

Destinada a l'estudiantat de secundària amb interés per la biologia i a alumnat universitari dels diferents graus de l'àrea de Ciències Biològiques, aquesta obra col·lectiva té l'objectiu de visibilitzar les opcions laborals dels qui estudien aquesta disciplina mitjançant el relat de les respectives experiències de vida de díhuit professionals i docents universitaris. Lluny de dibuixar un panorama limitat, es descriuen multitud d'opcions per a poder triar a consciència a què ens volem dedicar, ja que no és el mateix tindre una ocupació que tindre una vocació.

Amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana, en aquest repàs de les diferents opcions laborals de la biologia, es recullen els àmbits de la sanitat, el medi ambient, la formació-docència i la investigació, la biotecnologia i els serveis, un ampli ventall de possibilitats que desmunta el mite que l'única eixida professional per a la biologia és la docència.

Facets of the American South

Gérald Préher — 2024-02-29

This collection of essays brings together an international group of scholars who discuss various facets of the American South in popular culture, literature, the arts, and throughout history. It includes reflections on place, on the importance of memory in shaping individual identity, and on race, class and gender. All the contributions confirm Howard’s Zinn’s idea that the South “is not damnable, but marvelously useful, as a mirror in which the nation can see its blemishes magnified, so that it will hurry to correct them.” This volume sheds light on the “marvelous” sides of the South though it does not overlook its darker ones, thus making it possible to better understand this peculiar region.

Aquest recull d’assajos reuneix un grup internacional d’estudiosos que analitzen diverses facetes del Sud dels Estats Units en la cultura popular, la literatura i les arts al llarg de la història. Inclou reflexions sobre el lloc, sobre la importància de la memòria en la conformació de la identitat individual, i sobre raça, classe social i gènere. Totes les contribucions confirmen la idea d’Howard Zinn que el Sud “no és condemnable, sinó meravellosament útil, com a espill en el qual la nació pot veure magnificades les seues imperfeccions, perquè s’afanye a corregir-les”. Aquest volum aporta llum sobre els aspectes “meravellosos” del Sud, encara que no passa per alt els seus aspectes més foscos, el que permet comprendre millor aquesta peculiar regió.

El cielo en la tierra

Emilio Callado Estela — 2024-02-29

En el procés de renovació temàtica i metodològica experimentat per la història, els estudis sobre les dones han cobrat un protagonisme especial, i entre aquests destaquen les investigacions sobre religiositat i espiritualitat. Tant és així que, en alguns casos, el passat de les monges –sobretot en el temps de la Contrareforma– és conegut quasi millor que el dels frares. No es pot dir el mateix, però, de les filles de sant Domènec, sobretot en els territoris de l’antiga província d’Aragó i, de manera especial, en l’àmbit valencià. La seua memòria escrita va quedar dispersa –si no arrasada– a causa dels desastres bèl·lics i les convulsions polítiques contemporànies, que van condemnar a l’oblit els grans cenobis de monges establerts ací per l’orde de Predicadors. El present llibre s’ocupa d’una d’aquestes fundacions, que, sota l’advocació de ‘Corpus Christi’, va alçar a Vila-real, a la fi dels anys trenta del sis-cents, sor Inés de l’Esperit Sant –Sisternes d’Oblites en el segle–, la dominica valenciana més il·lustre de tots els temps.

Atlas histórico eclesiástico

Jesús Burgueño Rivero — 2024-02-27

La cartografia és un exemple del poder de la imatge. Els mapes impacten en la nostra ment de manera directa i eficaç, fins al punt d’adquirir una aurèola de veracitat. Són, és clar, un instrument de transmissió del coneixement, però sovint la precisió té una importància secundària i el rellevant és la forma, la càrrega sentimental que vehicula el mapa, el missatge d’autoritat i d’exercici del poder que transmet.

L’Església va ser un agent rellevant en la realització i el consum de cartografia com evidencia, per exemple, l’enlluernadora Galeria dels Mapes del Vaticà. A Espanya, la cartografia diocesana va generar peces interessants i de qualitat, algunes de les quals incorporen una iconografia pròpia, com ara l’escut episcopal. Però, en la monarquia catòlica es troben a faltar imatges referides a l’organització eclesial del conjunt del país, les quals no es produeixen amb suficient qualitat fins a 1900. La història de la cartografia hispànica és inseparable de l’eclesiàstica diocesana, començant pel primer mapa d’àmbit regional, referit a l’arxidiòcesi de Sevilla (c. 1570). Les dues dates esmentades delimiten l’àmbit cronològic del present estudi. La investigació ha permés identificar un total de 127 mapes amb un contingut netament diocesà, entre els quals cal destacar, pel seu volum, les aportacions de l’‘España sagrada’ i de Tomás López, però molts altres són peces magistrals, tresors de la cartografia espanyola.

Aquesta investigació aporta també, per fi, un atles diocesà complet: una imatge detallada i rigorosa de la geografia eclesiàstica de l’Espanya moderna, no sols dels bisbats (al voltant de seixanta), sinó també de les nombroses jurisdiccions exemptes (abadencs i d’ordres militars) repartides per tot el país.

Susan Glaspell: teatro, vanguardia y humor (1917-1918)

Nieves Alberola Crespo — 2024-02-22

Les obres teatrals recopilades en aquest volum mostren la faceta més avantguardista i clarivident de la dramaturga estatunidenca Susan Glaspell. Tant quan adopta un estil tràgic, psicològic i profund, com un de lleuger i humorístic, hi tracta temes essencials com ara són la lluita per la igualtat social i política de les dones als Estats Units o la urgent necessitat de la solidaritat entre aquestes. Aquestes temàtiques reflecteixen com Glaspell experimenta en primera línia, i sovint sobrepassa, les seues primerenques idees avantguardistes, precedents a les del seu amic Eugene O’Neill. ‘En las afueras’ (‘The Outside’) descriu amb trets poètics el revelador contrast entre el topogràfic i el psicològic per a abordar l’experiència del dol en clau de gènere. En ‘El honor de una mujer’ (‘Woman’s Honor’), Glaspell crea sis personatges femenins conflictius que van a l’encalç de solucions al·legòriques. Finalment, el protagonista de ‘El reloj de sol’ (‘Tickless Time’) insisteix a reinventar-se prenent com a base la noció del temps i les hores. La traductora, a més de saber traslladar tot el color dels diàlegs originals, acompanya cada peça teatral d’un assaig crític que contextualitza l’època i el seu ambient.

El conflicto en las relaciones laborales

Pilar González Navarro — 2024-02-14

L’assignatura “Conflicte i tècniques de negociació”, que s’imparteix en el Grau de Relacions Laborals i Recursos Humans de la Universitat de València, ofereix una guia pràctica per a gestionar el conflicte laboral per mitjà de l’anàlisi minuciosa de totes les etapes per les quals travessa un conflicte. Aquest manual constitueix una recopilació de tot el contingut teoricopràctic de la primera part de la guia docent i del material d’acreditació d’aquesta assignatura. Es tracta d’un text didàctic organitzat seqüencialment: es van adquirint coneixements teòrics al mateix temps que es realitzen activitats pràctiques per al desenvolupament del coneixement aprofundit de l’anàlisi del conflicte en entorns laborals.

La Tragedia de San Hermenegildo y otras obras del Teatro Español de Colegio

Julio Alonso Asenjo — 2024-02-07

Poc llegit i quasi totalment inèdit està el teatre de col·legi dels jesuïtes d’Espanya. Potser poc llegit per inèdit, és a dir, de difícil accés. Oferim al lector i a l’estudiós la ràpida trajectòria d’aquesta pràctica escènica en la segona part del s. XVI; els autors més representatius: P. Acevedo, J. Bonifacio, F. Ximénez i F. d’Àvila amb M. de la Truja i J. de Arguijo; peces de diversos gèneres: comèdia (o tragèdia, o tragicomèdia) al·legòrica: Metánea; acte sacramental: Dança per al SSmo. Sagrament; ègloga: Col·loqui de Moisés; joguet còmic: Diàleg a la Vinguda del P. Visitador a les Escoles i la joia del teatre espanyol de col·legi del s. XVI: la Tragèdia de San Hermenegildo, que ocupa tot el tom II. Lligen, imaginen, commoveu-vos, riguen... com els xics que feien aquest teatre i gaudien amb ell.

Cuatro comedias celestinescas

Miguel Á. Pérez Priego — 2024-02-07

La Celestina va ser per a molts dramaturgs del segle XVI un poderós estímul literari i una incitant font d’inspiració. En el present volum s’ofereix l’edició cuidada i rigorosa de quatre obres dramàtiques poc conegudes que, a part els seus intrínsecs i sorprenents valors teatrals, il·lustren significativament aqueix cridaner fenomen històric-literari. Les tres primeres — la Comedia Tesorina, la Comedia Tidea i el Auto de Clarindo — adaptaran el model celestinesco al motle de la trama amorosa, escenari urbà i final feliç. La Comedia Pródiga, per part seua, utilitzarà la dada celestinesco com un ingredient més de la variada galeria de tipus, anècdotes i peripècies que retrata escènicament.

La enjambre Mala soy yo, el dulce panal mi obra

Fausta Antonucci — 2024-02-07

Les lloes que ací es publiquen procedeixen d’una col·lecció manuscrita de textos teatrals dels anys 1585-1595 que ha quedat fins avui pràcticament desconeguda. Aquest conjunt de textos revela com, en aquells anys de finals del segle XVI, les lloes van exercir un paper destacat en la defensa i propaganda del teatre professional, i com Lope de Vega va participar en primera persona en la contesa. Al costat de les lloes que es dediquen a la defensa ben argumentada del nou art dramàtic (moltes de les quals escrites pel mateix Lope), apareixen ací realitzacions molt diferents per temàtica i nivell estilístic i retòric, que llancen nova llum sobre una etapa important i fins ara poc coneguda en l’evolució del gènere.

De la comedia humanística al teatro representable

José Luis Canet Vallés — 2024-02-07

El teatre del Renaixement espanyol, igual que l’italià, no part d’un únic model, si bé alguns dels esquemes van tindre un major èxit en la creació de la comèdia urbana de la primera meitat del s. XVI. S’analitza ací la influència de la comèdia humanística en algunes obres «difícilment catalogables», més conegudes per la crítica com les «primeres imitacions celestinesques»: Égloga de Calisto y Melibea, Penitencia de amor, Comedia Thebayda, Comedia Ypólita, Comedia Serafina, així com els focus irradiadors universitaris i docents d’aquesta literatura dramàtica i la seua transformació en teatre representable.

Nobleza y espectáculo teatral (1535-1622)

Teresa Ferrer Valls — 2024-02-06

Els gustos i interessos de la noblesa van pesar de diferents maneres sobre l'espectacle teatral dels Segles d'Or. Si d'una banda la noblesa cortesana produïa entreteniments teatrals per al seu propi consum i el del príncep, també les Entrades Reals, de producció municipal fonamentalment, van albergar espectacles la configuració i el contingut dels quals estaven determinats per la presència de la persona real i del seu seguici. Cal no oblidar tampoc la pressió que la ideologia nobiliària va poder exercir sobre certs gèneres, com el de la comèdia genealògica, segons posa de manifest la documentació sobre l'encàrrec de Lope de Vega d'un parell de comèdies d'aquesta espècie. les relacions i textos seleccionats il·lustren les diferents maneres i graus d'influència sobre la diversificada teatralitat àuria.

Allan Ramsay. Diálogo sobre el gusto y otros escritos de estétic

Jorge López Lloret — 2024-02-06

Aquesta edició recull les tres obres que Ramsay va dedicar a temes d'estètica, traduïdes per primera vegada al castellà: 'Ensayo sobre el ridículo' (1753), 'Diálogo sobre el gusto' (1754) i 'Investigación sobre la villa sabina de Horacio' (inèdita en vida de l'autor). La seua lectura conjunta proporciona una síntesi dels principals temes d'estètica i teoria de l'art europeus de la segona meitat del segle XVIII. D'una banda, Ramsay va ser el primer en problematitzar filosòficament el gust, la desconfiança del qual davant aquest li va conduir a prioritzar la mimesis aristotèlica, generant tota la reflexió posterior sobre la norma del gust; per un altre, el seu coneixement de les restes i de les teories històriques de l'Antiguitat grecoromana va fer que denigrara als romans davant els grecs, alineant-se amb Winckelmann i donant lloc a l'encesa crítica de Piranesi.

Tragedias

Marco Presotto — 2024-02-06

Entre 1579 i 1581 es van representar a Sevilla quatre tragèdies del poeta Juan de la Cova, al costat de les seues deu comèdies. L'home de lletres, recorrent a temes clàssics, a antigues llegendes medievals espanyoles i a la pura fantasia, es va esforçar a portar al públic més ampli la cultura en la qual s'havia format. Va ser el primer a introduir les innovacions estructurals de la tragèdia senequista i dels models italians, sempre pròxim al públic, al qual va voler entretindre i educar segons el lema horacià. Es publiquen ací, per primera vegada en un únic volum, les seues tragèdies en edició crítica, precedides per l'estudi pòstum d'un dels seus lectors més atents, Rinaldo Froldi. Aquest llibre, gràcies també a l'afectuós pròleg de Joan Oleza, vol recordar al mestre per la seua gran aportació als estudis del teatre clàssic espanyol.

Pragmatic markers in World Englishes

Lucía Loureiro Porto — 2024-02-05

This book contributes to the field of pragmatic variation in World Englishes by analysing the pragmatic markers ‘kind of’ and ‘sort of’. After a general review of their history and current use, the book offers a contrastive study of their frequency, semantics and pragmatic values in four varieties of English, as represented in the GloWbE corpus. These are, on the one hand, the two most influential inner circle varieties of English, those spoken in the United States and Great Britain, and, on the other, two outer circle varieties spoken in former colonies of these two countries, namely the Philippines and Singapore respectively. The results strengthen the understanding of the effects of global processes such as Americanization and glocalization on pragmatic variation and illustrate phenomena of linguistic convergence and divergence across space.

Aquest llibre contribueix al camp de la variació pragmàtica en les llengües angleses del món analitzant els marcadors pragmàtics “kind of” i “sort of”. Després d’una revisió general de la seua història i ús actual, el llibre n’ofereix un estudi contrastiu de la freqüència, semàntica i valors pragmàtics en quatre varietats d’anglès, representades en el corpus GloWbE. Es tracta, d’una banda, de les dues varietats més influents de l’anglès del cercle intern, les parlades als Estats Units i Gran Bretanya, i, per un altre, de dues varietats del cercle extern parlades en antigues colònies d’aquests dos països, Filipines i Singapur, respectivament. Els resultats reforcen la comprensió dels efectes de processos globals com l’americanització i la glocalització en la variació pragmàtica i il·lustren fenòmens de convergència i divergència lingüística a través de l’espai.

No pots buscar en el blau

Antoni Defez Martín — 2024-02-05

Wittgenstein, separant-se de la tradició, no va practicar mai una filosofia narrativa, discursiva o argumentativa, sinó que hi emprà el comentari breu, l’observació lacònica, l’exemple o el contraexemple, l’apotegma, l’aforisme... I aquesta manera trencada d’escriure no sols genera el problema de com llegir els seus escrits –una lectura lineal no n’és mai aclaridora–, té també la conseqüència que no es pot presentar la seua filosofia fent servir el seu estil. Si es vol explicar Wittgenstein, és indefugible adoptar un format narratiu, discursiu i, de vegades, argumentatiu, és a dir, cal ser wittgensteinians no a la manera de Wittgenstein.

La moreria de València

Manuel Ruzafa García — 2024-01-31

La població musulmana que va viure a la ciutat de València entre els segles XIII i XVI disposà sempre d’un espai propi, individualitzat i definit: la moreria, terme popular amb què era conegut dins la topografia urbana el seu barri fins al segle XVIII. Les seues institucions, com l’aljama, es troben sota l’autoritat reial, que reconeixia la condició islàmica dels antics andalusins, ara mudèjars («moros») –costums, pràctiques religioses, formes de vida, llengua, vestits i aliments diferenciats dels súbdits cristians i jueus. Poc més de mil habitants mudèjars al bell mig d’una populosa ciutat cristiana que anirà asolint, entre 1370 i 1510, la condició de port mediterràni de primera magnitut, fet que beneficia extraordinariament a la moreria de la ciutat, ara convertida en un actiu centre artesanal i mercantil, i que provoca una gran atracció per a l’important conjunt de la població mudèjar del regne, més d’una quarta part dels valencians al segle XV. Resseguint els 168 documents publicats, el lector pot copsar la vida palpìtant, les ocupacions, els conflictes i les relacions d’una activa comunitat que protagonitza una forma de vida diferent però integrada –o, més aviat, acceptada– dins el regne cristià.

Proposta de digitalització del patrimoni turístic immaterial de Cullera

Neus Cerveró i Sanfèlix — 2024-01-31

La consciència global sobre la importància que té el patrimoni immaterial per al turisme està en constant creixement; actualment, la societat cerca l’autenticitat dels territoris davant les múltiples imitacions. És per això que sorgeix la necessitat de poder oferir els recursos intangibles d’una forma continuada tant als turistes com als mateixos residents, i així, fomentar el sentiment de pertinença. D’aquesta manera, i a causa de la reduïda pràctica d’aquest tipus d’accions, es fa una proposta per a dur a terme la digitalització d’aquests recursos turístics immaterials mitjançant diversos processos, aplicada concretament al cas de Cullera.

Vida y muerte del Bacalao

Eduardo Leste Moyano — 2024-01-29

Dins de les músiques populars, s’està donant una tendència a patrimonialitzar el passat. D’on naix aquesta necessitat patrimonialitzadora i quin paper hi juga la nostàlgia? Quins aspectes tecnològics i econòmics la faciliten? Com s’ordenen i per a què s’usen aquests patrimonis culturals? I, finalment, quanta memòria hi ha en aquests patrimonis que precisament tenen com a reclam el passat? Aquesta monografia té com a objectiu respondre a aquestes preguntes per mitjà de l’anàlisi crítica del procés de patrimonialització del Bacalao, a partir de l’escena neobakala madrilenya.

Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica

Miquel Àngel Pradilla Cardona — 2024-01-26

El despertar de la ideologia i del multilingüisme són dues novetats dels estudis sobre l’estandardització lingüística des del tombant del mil·lenni. Una ullada al món de les llengües actual ens porta a constatar l’aparició de nous règims de normativitat. Es tracta de propostes que no defugen la dimensió sociopolítica de l’estandardització, que reivindiquen l’empoderament de grups socials (i fins i tot del mateix individu) al marge de les elits, alhora que assumeixen la presència d’altres llengües en uns entorns comunicatius de més complexitat. S’observen indicadors de canvi en un món on la teoria de l’estandardització continua tenint una vigència destacadíssima. Els nous plantejaments ens arriben en el context sociològic de la postmodernitat. Serà fonamental, doncs, avaluar-ne l’adequació abans de projectar-los sobre ecosistemes de gran feblesa funcional com els que ofereixen les llengües minoritzades, una condició que en graus diversos caracteritza la constel·lació de comunitats de parla que conforma la llengua catalana.

La saviesa de transmissió aràbiga en la Mediterrània occidental

Josep Guia Marín — 2024-01-24

Aquest estudi del text i el context del ‘Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs’ de Jafudà Bonsenyor (c. 1255-1331), en presenta una edició crítica seguint les pautes clàssiques de l’edició de textos antics, amb la novetat d’incloure un estudi paremiològic de cadascun dels enunciats sapiencials de l’obra. L’aportació documental d’enunciats concordants en traduccions d’obres sapiencials aràbigues o hebrees i localitzats en altres textos llatins i romànics, permet la formulació d’hipòtesis sobre les possibles fonts emprades per l’autor. Quant a Jafudà Bonsenyor, s’actualitzen i es completen les dades biogràfiques i es corregeixen errors, reiterats al llarg del temps, relatius a la seua vida i a la tradició de la seua obra, inclosa la traducció medieval. Així mateix, es detallen les errades paremiològiques contingudes en les transcripcions, edicions i traduccions modernes. Pel que fa al context de l’obra, fruit de la transmissió aràbiga de la saviesa oriental produïda en el temps de Jaume II com a rei de Sicília (1285-1295) i dels dominis continentals del Casal de Barcelona (1291-1327), s’exposa la relació cultural, estreta i productiva, entre Sicília i Catalunya, i es formula una reubicació, fonamentada de les obres sapiencials de l’època, a la Mediterrània occidental.

Avances en la didáctica de las habilidades perceptivo-motrices y básicas

Isaac Estevan Torres — 2024-01-12

Amb l’objectiu d’explicar les bases de la docència de les habilitats motrius bàsiques, se’n descriuen els fonaments teòrics, científics i didàctics, així com propostes didàctiques avantguardistes aplicables a diferents entorns educatius i geogràfics. El text s’estructura en cinc parts que tracten: els conceptes relacionats amb la matèria, les teories de l’aprenentatge motor i els models pedagògics, consideracions científiques i didàctiques per a l’ensenyament de les habilitats motrius, l’avaluació i les aplicacions didàctiques per a fomentar-les. Encara que està orientat principalment a l’alumnat del Grau de Mestre i Mestra d’Educació Primària i Infantil, pot ser d’interès per a personal docent d’Educació Física en actiu i per a l’alumnat d’altres titulacions vinculades a aquesta disciplina.

Corts d'Alfons el Magnànim

Mª Josepa Cortés Escriva — 2024-01-11

Alfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l’abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València per jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l’inici d’un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d’ells abusos de poder dels oficials reials o dels monarques, i la promulgació de nous furs. Als dos volums que integren l’edició de les Corts de 1417-18 es publiquen els documents que en guarden memòria: el procés del braç reial, el procés del braç eclesiàstic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts. A més, s’hi reflecteix un fet d’indubtable transcendència política, la conversió de la Diputació del General en un òrgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competències ben definides, integrat de manera paritària per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d’un aparell burocràtic al seu servei.

La cartoixa de Portaceli (1272-2022)

Albert Ferrer Orts — 2024-01-11

Portaceli, degana de les cartoixes hispanes, va viure la seua esplendor al segle XV, quan es va convertir en una de les més influents del regne de València i, fins i tot, de la Corona d’Aragó, la qual cosa va enriquir el seu patrimoni arquitectònic i artístic. Per commemorar el 750 aniversari d’una institució que encara està viva i serveix als mateixos objectius i finalitats pels quals fou fundada –segueix regint-se per les ‘Consuetudines Cartusiae’, les normes establertes al segle XII–, es presenta un recull d’una vintena d’estudis ‘ad hoc’ bastits per investigadors de distinta procedència acadèmica, els quals versen sobre variades temàtiques al voltant de Portaceli, des de l’estudi del seu ric patrimoni i la seua història, fins a formes de posar-la en valor i donar-la a conèixer mitjançant les noves tecnologies. Una contribució excepcional per al seu coneixement que enriqueix les monografies dedicades fins ara a aquesta cartoixa.

Las excavaciones de F. Javier Fortea Pérez en Cueva de la Victoria (Rincón de la Victoria, Málaga)

Joan Emili Aura Tortosa — 2023-12-29

Cinquanta anys després de l'excavació del professor Fortea Pérez en la cova de la Victòria (Rincón de la Victòria, Màlaga), s'han analitzat els materials arqueològics i la documentació relacionada amb el jaciment, la qual cosa inclou la valoració de l'estratigrafia, la paleogeografia i cronologia radiocarbónica, la identificació de cetacis marins i el reconeixement de puntes fines d'útils d'os i de pedra, elements que contribuiran al coneixement de l'evolució de les indústries magdalenienses i de l'explotació dels recursos marins en el sud d'Europa.

Desterrats per ordre de Carles III

Francesc Joan Monjo Dalmau — 2023-12-28

L’any 1767, els jesuïtes que vivien a l’antic regne de València (190 en total) van patir les conseqüències del fet històric que més va commoure l’Europa catòlica del set-cents: l’expulsió de la Companyia de Jesús dels dominis de Carles III. A partir de les fonts documentals, es reconstrueixen els esdeveniments des de l’assetjament inicial a aquests religiosos valencians, amb la consegüent expulsió, l’exili involuntari a Còrsega i a Itàlia i, finalment, el retorn a terres valencianes quaranta-nou anys després. Una panoràmica completa, doncs, del procés fins a la restauració de l’orde jesuític i el restabliment d’aquest a València, el 1816.

Masculinidades en vertical

Francisco Jiménez Aguilar — 2023-12-28

El primer franquisme va suposar per a Espanya una reacció en contra de la igualtat i la llibertat, on el gènere va travessar tots els àmbits de la societat. Des de la història de les masculinitats, es demostra que les cultures polítiques franquistes no van concebre per al seu país i les seues llars un únic “Juan Español”, personificació de l’home del carrer. S’explica com va arribar a ser dominant una masculinitat meitat monjo meitat soldat, fins que va ser superada per una altra al final d’aquestes dues dècades: el productor. Entre l’autarquia i el desenvolupisme, el treball mai va deixar de ser una qüestió rellevant per a regir les vides dels espanyols i les espanyoles, i les seues relacions quotidianes es van jerarquitzar de manera radical des de l’alineament de la dictadura de Franco amb els feixismes fins al seu oberturisme il·liberal. Qualsevol intent de comprendre l’autoritat, el poder i la violència des d’un enfocament de gènere resulta incomplet si no s’atén a l’organització de les seues diverses encarnacions masculines.

Mujer y entretenimiento en el hogar victoriano

Laura Monrós-Gaspar — 2023-12-27

L’omnipresència de la llar victoriana en la producció cultural del segle XIX és indiscutible. Així ho demostra la monografia escrita en 2003 per Judith Flanders, ‘Inside the Victorian Home’, en la qual l’autora realitza un estudi detallat de la presència de la llar en l’imaginari de la segona meitat del segle des de la consideració de la domesticitat com a microcosmos de la societat vuitcentista ideal. Prenent com a base les teories de Flanders, l’objectiu d’aquesta monografia és indagar en la representació sociocultural d’allò domèstic des de la ruptura de la concepció tradicional de la societat com un espai binari a partir de la teoria de les esferes. Per a això, es pren com a punt de partida la llar de la classe mitjana vuitcentista com a espai de confluències, interseccions i connexions entre el públic i el privat. Amb aquestes consideracions, la funció pública d’allò domèstic serà estudiada des de diversos prismes relacionats amb la condició femenina i les possibilitats de les diferents indústries de l’entreteniment en el segle XIX a Gran Bretanya.

LIBRORVM FRAGMENTA

Francisco M. Gimeno Blay — 2023-12-15

Molts llibres antics, i especialment els incunables i manuscrits medievals, s’han vist exposats, des de bon començament, al deteriorament. S’han vist malmesos per una conservació inadequada i per les consultes freqüents, constants i intenses per part dels usuaris-lectors. Així mateix, el pas del temps els ha envellit i, a vegades, també la matèria tractada ha sigut considerada obsoleta. És per això que en algun moment les persones encarregades de custodiar-los van estimar que certs volums, tant pel seu estat físic com textual, eren inútils. A partir d’aleshores eren transformats en materials destinats a ser reutilitzats. Molts d’aquells llibres esquinçats es van vendre al mercat de segona mà, on acudien diversos professionals per aprovisionar-se dels pergamins i papers, vells i deteriorats, a fi de reciclar-los per als seus oficis. El catàleg d’aquesta exposició recull una selecció d’alguns d’aquests fragments que es conserven en la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i que formen part d’un conjunt realment interessant de manuscrits i incunables reutilitzats com a reforços d’enquadernacions d’altres llibres.

L' Església de Sant Joan Apòstol i Evangelista de Massamagrell

Vicent Francesc Zuriaga Senent — 2023-12-15

La Iglesia de San Juan Apóstol y Evangelista de Massamagrell: Historia e intervención és un compendi exhaustiu sobre la història i més recent restauració d'aquest edifici històric de la població de L'Horta Nord. Més enllà del seu caràcter de monument arquitectònic, l'església parroquial de Massamagrell és un testimoni viu de la història local d'aquesta població, però també es presenta –com adverteixen les col·laboracions abocades en el present estudi col·lectiu— com un exemple representatiu i singular de l'art valencià. El present llibre aborda la importància del patrimoni històric com un reflex tangible de les nostres arrels culturals, vinculant el nostre present amb el llegat de generacions anteriors.

II Informe sobre la evolución y la situación territorial de la Comunitat Valenciana

Joaquín Farinós Dasí — 2023-12-12

La intenció d’esta publicació, seguint la senda iniciada amb la publicació del ‘I Informe sobre la evolución y la situación territorial de la Comunitat Valenciana’ i l’objectiu de la mateixa Càtedra de Cultura Territorial Valenciana– és contribuir a assentar el valor del territori entre la ciutadania, però també entre els actors amb responsabilitats, tant privats com, sobretot, de les administracions públiques. Per a establir el discurs de la necessitat i conveniència d’una gestió prudent i creativa del sistema patrimonial territorial, qui primer ho ha d’assumir és el personal de les administracions, tant el personal tècnic (resulten imprescindibles uns grups adequats de personal qualificat en aquestes funcions i cal dedicar-hi els esforços necessaris) com els responsables polítics de cada moment o cicle electoral.

La vida al por menor

Francisco J. Moreno Díaz del Campo — 2023-11-29

Segons el ‘Diccionario de la Real Academia Española’, ‘por menor’ significa “menudamente”, “por partes”, “por extenso”, i quan es mercadeja així, les vendes es fan “en pequeñas cantidades”. Aquest llibre es mou en aquests escenaris, ja que observa la realitat quotidiana de moriscos i cristians vells escodrinyant en cadascuna de les facetes del seu dia a dia. Si ens endinsem en aquestes dimensions, es descobreix que totes dues comunitats vestien robes semblants i que descansaven, treballaven i s’alimentaven emprant objectes molt similars, però que no sempre els empraven de la mateixa manera. O el que és el mateix: no feien ús d’una mateixa cultura material. La recerca d’aquestes diferències i l’establiment dels nexes entre vells i nous cristians ha portat a escriure una història de detall en la qual es consideren aspectes econòmics i monetaris, però també costums, usos i comportaments culturals. Una història que s’assenta en les coordenades polítiques, econòmiques i socioreligioses de la Castella del segle XVI, però que s’allunya de la Cort i dels debats intel·lectuals. Una història que viatja al món rural i descendeix al carrer i al mercat, a la casa i a l’horta, a les persones i als seus objectes per a comprendre en quins escenaris es va desenvolupar aquella ‘vida al por menor’.

Supremachist Constructions of Gender in Multiplatform Fictional Narrations and Patriarchal Statism

Sergio Yagüe-Pasamón — 2023-11-28

Is male ‘supremachism’ really over? The pages you are holding in your hands sow doubts on the common belief that the governance of ‘the macho’ came to its end. As the proverb confirms, ‘the old dies hard’, despite the yet-to-improve individual and institutional efforts to achieve gender equality. With the serious tone this capital issue requires, the author debunks the myth of male supremacism as a phenomenon from a past and raises awareness of the subliminal survival of the supremachist ideological apparatus. Subtlety reveals as a key factor for the survival of subliminal supremachist campaigns, which threatens a promising future of non-discrimination. Essentially, democratic citizenship must pose itself a crucial question: Are current Western societies’ concessions to feminism genuine or a cover by supremachism to survive in an ideologically volatile world?

S’ha acabat realment el ‘supremacisme’ masculí? Aquestes pàgines sembren dubtes sobre l’opinió comuna que el govern d’"els mascles" ha arribat a la fi. Com confirma el proverbi, ‘the old dies hard’, malgrat els esforços individuals i institucionals per aconseguir la igualtat de gènere. L’autora desmunta el mite del supremacisme masculí com un fenomen del passat i alerta de la pervivència subliminal de l’aparell ideològic supremacista. La subtilesa es revela com un factor clau per a la supervivència de les campanyes subliminals supremacistes, que amenacen un futur prometedor de no discriminació. Atesa la importancia cabdal d’aquest tema, la ciutadania democràtica ha de plantejar-se una pregunta crucial: les actuals concessions de les societats occidentals al feminisme, són autèntiques o una tapadora del supremacisme per a sobreviure en un món ideològicament volàtil?

Objetos celestes para telescopios

José Bosch Bailach — 2023-11-08

L’astronomia és la ciència que ens permet trobar el nostre lloc en l’Univers. Pensar que d’alguna manera el destí de la Humanitat està lligat al de l’Univers ens ha portat a preguntar-nos per la naturalesa d’aquest i a voler conèixer-lo. La magnificència del cel estrellat és d’una bellesa que rarament escapa als esperits inquiets i contemplar-lo és com escapar de la quotidianitat de la nostra existència. Des de la invenció del telescopi, l’avanç en la ciència astronòmica ha sigut continu i progressiu; aquest senzill instrument és la nostra porta d’entrada a les riqueses del cosmos. Així doncs, aquest llibre pretén servir, d’una banda, d’iniciació al coneixement del firmament i, d’una altra, de guia per a l’astrònom amateur que vulga trobar amb facilitat els objectes celestes accessibles amb un senzill telescopi per a aficionats.

Imágenes. Encrucijadas interdisciplinares

María Elvira Mocholí Martínez — 2023-11-07

L’orientació iconològica de la història de l’art busca una aproximació a la història cultural des de l’estudi de la imatge. Per a aquest propòsit , cal posar-la en relació amb una àmplia varietat de disciplines, però no sempre s’hi ha assolit una integració real. Tampoc han aconseguit plenament la perspectiva interdisciplinària els anomenats estudis visuals, limitats essencialment a la imatge contemporània, marcada pel context de la globalització.

És per això que el propòsit d’aquest annex de la revista ‘Imago’ és reflexionar i promoure la interrelació entre disciplines per a l’estudi de la imatge. Concretament, suposa una aproximació tant al significat de les imatges com a la seua funció cultural en diferents contextos des de perspectives innovadores. Davant la magnitud de les matèries tractades, els treballs que el conformen s’han agrupat en diversos eixos temàtics: “La interdisciplinarietat en l’estudi de la imatge”, “Imatge i paraula”, “Imatge i pensament”, “Imatge, música i espectacle”, “Imatge i cultura material” i, finalment, “Imatge i naturalesa”, tots els quals tenen en comú diverses recerques al marge dels fossilitzats biaixos estilisticoformals –excessivament assentats en la història de l’art tradicional– per a oferir una interpretació més ajustada i creativa de les imatges que són objecte d’estudi.

Detrás de la máscara

Sara Martín Alegre — 2023-11-03

La majoria dels documentals són protagonitzats per homes, però, fins ara, no s’havia explorat com s’hi presenten. En aquest volum pioner, Sara Martín Alegre analitza més de quaranta documentals per respondre la pregunta de com es representen les masculinitats dels Estats Units d’Amèrica. Des de ‘The Mask You Live In’ fins a ‘I Am not Your Negro’, s’analitzen setze cares diferents de la masculinitat americana: l’home bo, l’activista, el polític, el denunciant, el criminal, l’abusador sexual, l’innocent injustament acusat, l’home dependent, el soldat, el capitalista, l’aventurer, l’esportista, l’arquitecte, el fotògraf, el músic i l’escriptor. La visió de conjunt ressalta la vulnerabilitat dels homes davant els abusos patriarcals per part d’un cercle hegemònic que controla el poder, amb el doble propòsit d’ajudar-los a deslliurar-se de les seues màscares patriarcals i de reivindicar el documental com a gènere essencial en aquest alliberament.

Recursos educativos para la formación de docentes interculturales

Joan Maria Senent Sánchez — 2023-10-30

El llibre fruit de la convocatòria Càtedra Unesco, arreplega els materials elaborats per l'equip docent de la Universitat de Salta i de València i està dividit en quatre parts: la primera, Context, arreplega textos referits a descriure l'entorn en el qual actuen els docents interculturals a la regió de Salta, la segona, Somnis, arreplega textos referits a desiderates dels docents , la tercera, Camins i la quarta, Reptes, ofereix instruments d'aprenentatge llestos per a ser usats.

Guerras plebeyas

Mariana Valeria Parma — 2023-10-20

La Germania de València (1519-1522), el conflicte sociopolític més rellevant de la història valenciana, és analitzat des del camp temàtic de les revoltes i revolucions medievals i modernes centrant la mirada en un moment particular: la dramàtica etapa originada a partir de la seua radicalització. Aquest estudi d’història política, que considera la guerra i la violència com a instruments d’acció política agermanats, recupera la trajectòria dels “capitans dels avalots i de la guerra”, tal com els va definir Joan Fuster. Les seues accions van ser injuriades com a irracionals i bàrbares per cronistes i vencedors; no obstant això, les diferents lluites que van instrumentar els plebeus sota aquestes formes violentes cobren una rellevància significativa des de l’anàlisi històrica retrospectiva. El llibre analitza el desenvolupament de múltiples lluites polítiques en l’esdevenir del conflicte, per mitjà del desplegament de diferents guerres plebees la racionalitat, capacitat creativa i praxi de les quals es posen de manifest. Aquestes revoltes van aconseguir, en el seu conjunt, fer aflorar un intens procés de politització plebea, marcar a foc la memòria dels subalterns i convertir la mateixa Germania en part del repertori cultural dels futurs mons en lluita.

La poética quietista de Valle-Inclán

Isabel González Gil — 2023-10-16

Durant la dècada de 1907 a 1917 va tenir lloc un període de crisi existencial i literària en la trajectòria de Valle-Inclán. En aquest temps comença a posar per escrit en la premsa les seues teories estètiques, textos en què es revela conscient d’un canvi lligat a la inquietud per la mortalitat, on prenen cos els pressupostos d’un art perdurable i no mimètic, i que culminen en la publicació del seu tractat d’estètica ‘La lámpara maravillosa. Ejercicios espirituales’ (1916), dels poemes de ‘El pasajero’, i de l’experiment narratiu ‘La medianoche. Visión estelar de un momento de guerra’ (1917). La poètica que Valle-Inclán desenvolupa en aquests llibres, el quietisme estètic, es consolida sobre un principi gnoseològic heretat del neoplatonisme i la tradició mística: la contemplació, un exercici de coneixement amorós que fonamenta una estètica i una poètica bel·ligerants amb els codis de la literatura realista. Tot i que ‘La lámpara maravillosa’ és la poètica més completa i representativa del modernisme hispànic, des de la seua publicació ha estat la seua obra més controvertida, tant per la unió d’estètica i mística, com per la presència de temes i motius de l’esoterisme i l’ocultisme finiseculars. L’arc que traça aquest llibre va des de les fonts de la poètica quietista fins a la seua ressonància en obres posteriors, quan ja el temps havia deixat pas a la seua nova estètica, l’esperpèntica.

La Tragedia de Mariam

Víctor Huertas Martín — 2023-10-02

Presentem una edició crítica bilingüe de “La Tragèdia de Mariam” d’Elizabeth Cary (1613). Aquesta edició inclou una introducció on contextualitzem l'obra en el marc de la literatura produïda per dones durant els segles XVI i XVII a Anglaterra. Afegim apartats amb informació biogràfica documentada sobre l’autora, així com conjectures sobre la data de composició del text. Revisem les fonts de l’obra i afegim elements fins ara no contemplats per altres edicions modernes de la tragèdia. Realitzem una revisió crítica exhaustiva atesos els enfocaments principals en l’estudi de l’obra. De manera detallada, reflexionem sobre la breu història de la posada en escena d’aquesta tragèdia. Establim les etapes i les diferents línies de força d’aquesta història. Expliquem en sengles apartats les decisions principals relacionades amb l’edició del text i amb la traducció. Als dos textos en anglés i en castellà acompanyen tres annexos. El primer inclou un eix cronològic sobre el context en el qual es va escriure i es va publicar l’obra. El segon annex inclou les sigles de l’aparat crític. El tercer annex conté l’aparat crític. L’edició anglesa i la traducció contenen abundants anotacions relacionades amb decisions d’edició, decisions de traducció, notes intertextuals i aclariments culturals rellevants.

El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española

María Iranzo Cabrera — 2023-09-28

El tardofranquisme necessitava, a principis dels anys setanta del segle XX, transmetre la imatge que la premsa era liberalitzada i per fer-ho va emprar l’estratègia de deixar un cert marge d’actuació a les publicacions no diàries. Una d’aquestes, el setmanari satíric ‘El Papus’, es va atrevir a fer crítica política a través d’un humor rupturista. El primer objectiu que es van marcar des de la redacció fou demolir els pilars del règim, sòlids fins i tot després de la mort del dictador, però amb el pas del temps s’anà posant al centre de la crítica aquells que abusaven dels poders de l’Estat, sense distinció d’ideologies ni d’institucions. En les historietes es va evidenciar també la insatisfacció davant les cessions de l’oposició política i la gestió governamental del PSOE. La història del periodisme espanyol recupera amb aquest llibre les vicissituds de la revista d’humor que va assolir el tiratge més alt entre octubre de 1975 i juliol de 1976; i també, l’experiència del primer mitjà de comunicació que va patir, en democràcia, un atemptat terrorista amb una víctima mortal.

La España reciente (c. 1931-c. 1982)

Carlos Fuertes Muñoz — 2023-09-28

La història d’Espanya de 1931 a 1982 –Segona República, Guerra Civil, Franquisme i Transició– pot entendre’s com una història «recent» en tant que es tracta d’un passat que continua present, un passat candent i incòmode per a la societat espanyola actual sobre el qual la historiografia i l’escola tenen molt a dir. El present estudi, elaborat per professorat universitari i de secundària, pretén afavorir la construcció escolar d’una memòria democràtica transversal des del rigor i amb un enfocament divulgatiu. D’una banda, evidència els problemes que presenten els llibres de text, tenint en compte la seua centralitat en la construcció d’imaginaris històrics entre les noves generacions. D’altra, proposa estratègies per a una pràctica docent crítica, al mateix temps que facilita síntesis actualitzades i fonts escrites sobre alguns dels aspectes més significatius de l’Espanya recent que no s’aborden de manera adequada ni en els llibres de text ni en la formació docent.

Pensar la medicina amb la història

Carmel Ferragud Domingo — 2023-09-28

La història de la medicina ha experimentat una gran transformació durant les darreres dècades. Se n’han ampliat els temes, els personatges i els espais. S’hi han introduït noves fonts, ha augmentat el nombre de professionals i també se n’han ampliat els itineraris formatius, tant des de l’àrea de la biomedicina com de la història, l’antropologia o la sociologia. Finalment, i en part com a resultat d’aquests canvis, n’han sorgit nous públics lectors, des de personal sanitari i estudiants de medicina fins a associacions de pacients, grups d’activistes o ciutadania en general. Tots aquests canvis s’han fet ben palès durant els anys de la pandèmia ocasionada per la COVID-19. La professora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha estat testimoni i protagonista d’aquests canvis al llarg dels més de quaranta anys de dedicació plena a la història de la medicina. Els seus treballs giren al voltant de temes com la història de les malalties, les epidèmies, les vacunes, la higiene o la medicina valenciana, entre molts altres. Aquests temes poden rastrejar-se en els capítols següents, perquè aquest llibre col·lectiu és la continuació d’un llarg diàleg entre els autors i les autores i la professora Báguena. Així, oferim un panorama de les noves tendències en història de la medicina, les quals María José Báguena va contribuir a potenciar amb una gran quantitat de publicacions acadèmiques, tesis dirigides i múltiples activitats docents i divulgatives. Les autores i els autors d’aquests capítols mostren així el seu reconeixement i estima a la seua difunta companya a través de petites mostres de les seues investigacions més recents. Els capítols dialoguen amb la tradició històrico-mèdica valenciana que María José Báguena va conrear amb la doble perspectiva procedent del seu íntim coneixement de les tècniques tradicionals i l’assimilació creativa de les noves corrents historiogràfiques. Per aquesta raó, a més d’un petit homenatge pòstum a María José Báguena, aquest llibre és també una introducció a les diverses formes de pensar i escriure la història de la medicina durant les primeres dècades del segle XXI.

Desaparecido

Francisco Gimeno Blay — 2023-09-28

El 26 de novembre de 1940 la Biblioteca Històrica de la Universitat de València denunciava la desaparició del manuscrit del ‘Liber Augustalis’, les Constitucions de l’emperador Federico II (1194-1250) per al Regne de Sicília. Aquest còdex havia format part de la biblioteca dels reis d’Aragó a Nàpols, on l’excepcional cal·lígraf Pedro Hipòlit Lunense el va copiar en la segona meitat del segle XV. Un segle més tard, els ducs de Calàbria el donarien al monestir de San Miguel dels Reis de València. En 1837, amb motiu de la desamortització de Mendizábal, aquest valuós manuscrit passaria a ser custodiat per la Biblioteca de la Universitat de València, on es conservaria fins a la seua desaparició. Ara, huitanta-tres anys més tard, s’ha localitzat el seu parador. Un estudi exhaustiu de la documentació existent ha permès concloure que el manuscrit que es conserva actualment a la Biblioteca del Palau de Peralada no és un altre que el que va desaparèixer de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València en 1940. Encara que no ha sigut possible conèixer les circumstàncies exactes de la seua desaparició, el treball ha permès reconstruir l’atzarós i fascinant viatge recorregut pel ‘Liber Augustalis’ al llarg de quasi sis segles entre Nàpols, València i Peralada.

Foc a la biblioteca

Nicolás Bas Martín — 2023-09-19

El segle XVIII constitueix la gènesi de les democràcies liberals modernes i en gran mesura es va arribar a aquestes gràcies a la contribució de determinats llibres, alguns d’ells poc coneguts hui dia, que es van convertir en les obres més llegides a l’Europa del moment. Eren ‘best-sellers’ prohibits que van circular com la pólvora malgrat els intents de les autoritats civils i eclesiàstiques per impedir la seua edició i lectura. El títol del catàleg d’aquesta exposició –celebrada a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València–, “Foc a la biblioteca”, al·ludeix ja de per si a la intenció d’aquesta, perquè eren llibres que “cremaven” a aquells que els posseïen, donada la seua perillositat, i, a més, quan eren descoberts anaven directament a la foguera. També, la menció a les biblioteques, llocs on es guardaven clandestinament aquests exemplars, en l’anomenada secció de l’Enfer. El catàleg recull una selecció de llibres francesos de contingut polític, religiós i literari, alguns d’ells eròtics, que van ser exposats en la mostra, combinats amb fotografies artístiques en blanc i negre del fotògraf hispanofrancès Pedro Hernández, a fi de construir un relat amb un clar missatge: la prohibició genera fascinació. I tot això en un moment en el qual les certeses semblen diluir-se en un oceà d’incerteses i és més necessari que mai revisitar el segle XVIII per a reprendre principis com la llibertat d’expressió, l’autonomia personal, l’esperit crític, el laïcisme o el cosmopolitisme oposat a qualsevol nacionalisme o populisme, com a senyals d’identitat de l’Europa del segle XXI.

Galicia, un golpe sin cuartel, una guerra sin trincheras

Francisco Jorge Leira Castiñeira — 2023-09-05

Encara que pel títol pugui semblar-lo, aquest no és un llibre sobre la història de Galícia. És un llibre fet des de Galícia que versa sobre una forma violenta de prendre el poder per a derrocar una democràcia pluripartidista a l’Europa dels anys trenta i que analitza com va funcionar el quart d’assaig d’una dictadura totalitària que es va consolidar en temps del feixisme. Com el franquisme va ser l’únic règim dictatorial sortit de les cendres d’una guerra total, emmarcar aquestes singularitats en els processos del seu temps i contextualitzar-les és fonamental per a aspirar a abordar un estudi més ampli. Darrere del cop podria dir-se que hi ha molta més acció militar que reacció política per l’escàs pes social amb el qual va comptar. Però l’acció militar va requerir la construcció d’un projecte polític que, a mesura que es va dilatar el cop d’estat i es va convertir en guerra, ja no va poder ser l’especificat en les Instruccions de Mola i la seva inconcreta dictadura republicana. Aquesta evolució va tenir el seu reflex en els territoris que van caure primer en poder dels colpistes. Sense entendre com es va desenvolupar en aquests territoris no podrem comprendre la lògica de la dictadura imposada en la resta de l’Estat. Un treball coral que pretén aportar una nova perspectiva a la construcció del franquisme des del seu origen –el cop d’estat– i que inclou els territoris que van caure en poder dels colpistes al juliol de 1936, els quals molt sovint han quedat obviats de l’anàlisi historiogràfica.

Con pase y de etiqueta

David San Narciso Martín — 2023-08-11

Les elits han estat en el centre de molts dels debats de les últimes dècades i a elles s’al·ludeix constantment; no obstant això, la discussió ha estat tradicionalment constreta a interpretacions categòriques que han tendit a criticar la traïció de la burgesia a la revolució en pro de la seua aristocratització. En un moment fonamental de desmantellament de l’Antic Règim i construcció de l’Estat-nació liberal, aquest grup situat en la cúspide social va viure un profund i radical canvi en la seua pròpia naturalesa. Per a complicar aquest procés històric apel·lant a una interpretació cultural, s’estudien una sèrie d’espais i pràctiques de sociabilitat on es van negociar les fronteres de definició del concepte mateix d’elit. S’analitzen, així, llocs tradicionals que van patir, al llarg del segle XIX, una profunda reconfiguració. És el cas dels salons, les tertúlies, els museus, les acadèmies o els teatres d’òpera, però també d’una sèrie d’espais vinculats a nous valors burgesos que van implicar una redefinició de les pràctiques i els valors elitistes, com va succeir, per exemple, amb els balnearis, els casinos o els clubs esportius. Amb una perspectiva interdisciplinària, s’estudien tant l’escassa sociabilitat institucionalitzada de les elits com, particularment, aquella altra informal en la qual es va produir aquest complex procés de formació d’una nova classe dirigent nascuda de la trobada entre la vella aristocràcia i la nova burgesia.

Introducció a la metafísica

Pablo Rychter Miras — 2023-08-09

La metafísica és la disciplina filosòfica que es pregunta per l’existència i la naturalesa última de tot allò que ens envolta, i de nosaltres mateixos. En aquesta introducció als problemes i debats centrals de la disciplina des de la perspectiva de la tradició analítica, es formulen les qüestions següents: quins són els constituents últims de la realitat?, són tots particulars o també n’hi ha d’universals? Com pot una cosa canviar al llarg del temps i tanmateix preservar la seua identitat? Què vol dir que una cosa és causa d’una altra? I que una cosa siga essencial a una altra? Què són els mons possibles i com ens ajuden a entendre el món en què vivim? Al llarg dels cinc capítols que componen el llibre, es discuteixen les principals posicions i arguments en els debats contemporanis sobre aquestes qüestions, entre d’altres.

Mayorguiana

Juan Alberto Sucasas Peón — 2023-07-27

Sense abandonar el seu domini –el concepte–, la filosofia pot interpel·lar l’escena teatral, la qual, al seu torn, proposa reptes que el pensament pot fer seus. D’aquest doble diàleg, mantingut per dos focus d’una el·lipse, sorgeix l’obra, dramàtica i reflexiva, de Juan Mayorga. ‘Mayorguiana’ explora un corpus híbrid i postula que els seus dos vessants creatius naixen d’una inspiració comuna; millor encara, cadascun es constitueix en virtut d’incitacions que provenen de l’altre. Cal, doncs, rastrejar el substrat discursiu de la proposta teatral, l’argumentació subjacent a l’argument i, encara que resulte menys obvi, sondar la matriu dramàtica de la idea. Escriptura singular: Mayorga filosofa dissenyant trames i personatges, però també sap insuflar tensió dramàtica –‘agón’ teatral– a l’esforç categorial.

Temas actuales de optometría

María Josefa Luque Cobija — 2023-07-24

This book aims to bring together the new advances and knowledge the fields where optometrists research and contribute their professional services to society. The chapters describe research results obtained by final year students of the Degree in Optics and Optometry, Master’s Degree in Advanced Optometry and Vision Sciences, Doctorate, and also by recent graduates, often under the direction of a senior researcher. Some of them have been carried out in the university environment and others in hospitals or medical centres, with the support and collaboration of the ophthalmologists and optometrists in the staff. All this shows the interest of optometrist in scientific research and the importance of interdisciplinary collaboration, with the common goal of improving the visual health of society.

Per millorar la salut visual de la població i, en concret, l’atenció als usuaris dels serveis d’Òptica i Optometria, és fonamental integrar els estudis més avançats en la pràctica diària dels professionals i fomentar la col·laboració multidisciplinària en la investigació. Amb la fianlitat de contribuir a aquest objectiu, s’apleguen ací un conjunt de textos que difonen nous coneixements en aquest àmbit sanitari. Les investigacions han estat desenvolupades per estudiants d’últim curs del Grau en Òptica i Optometria, del Màster en Optometria Avançada i Ciències de la Visió i de doctorat, però també per titulats recents, sovint sota la direcció d’investigadors sènior. Algunes s’han dut a terme en l’àmbit universitari i d’altres en hospitals o centres mèdics, amb el suport i la col·laboració d’oftalmòlegs i optometristes que hi treballen, per tal de potenciar les sinergies i ampliar la xarxa de la comunitat científica.

Pensar la medicina amb la història

José Ramón Bertomeu Sánchez — 2023-07-24

Historias de las «terceras Españas» (1933-2022)

Alfonso Botti — 2023-07-24

Es va començar a parlar de la “tercera Espanya” en els anys trenta. A continuació, amb la Guerra Civil i el franquisme quasi se li va perdre el rastre i fins la memòria. El sintagma va tornar a emergir tímidament en l’exili republicà i, sorprenentment, no durant la transició a la democràcia, sinó a partir dels anys huitanta. Des de llavors, el concepte es discuteix de tant en tant sense que es definisquen la seua consistència i el seu perímetre. El ventall de les postures és molt ampli: hi ha qui nega la seua existència o la circumscriu a un xicotet grup d’intel·lectuals favorables a la mediació durant la Guerra Civil, qui la identifica amb la majoria dels espanyols durant aquell conflicte i qui la veu representada a l’Espanya del postfranquisme. Sense compartir l’esquema obsolet de les “dues Espanyes”, aquest llibre rastreja i reconstrueix per primera vegada el debat cultural, polític i ideològic al voltant de la “tercera Espanya”: els seus usos polítics, les polèmiques i les raons del seu oblit en moments concrets de la història espanyola més recent. No sols es mostra l’esbós de les diferents “terceres Espanyes” en el debat públic, periodístic i acadèmic, sinó també una perspectiva diferent a través de la qual llegir el debat actual sobre alguns dels temes més controvertits i “calents” de la història contemporània espanyola.

Proceedings

María Josefa Luque Cobija — 2023-07-24

The VI International Symposium of Young Optometrists (SIYO 2022) took place from November 14-28 2022 in its usual online format. This conference aims to create a space where young optometry students and optometry practitioners are the protagonists. This book of proceedings contains the abstracts of the different contributions to the conference. Its contents are organizing in two sections: invited and sponsored oral communication and workshops, and free communication. This last section is divided in oral communications and poster communications, comprising the conference’s different thematic areas. The Organizing Committee thanks all the young and senior researchers that have contributed their work to the conference, the members of the Scientific Commettee for their careful reviews of the works and the different enterprises and accademic or offical entities that have sponsored this event.

Language Learning in Study Abroad: Social, Cultural, and Identity-Related Factors

Vasilica Mocanu-Florea — 2023-07-12

Study abroad has been a matter of concern in sociolinguistics for a few decades now. Nevertheless, research on study abroad has rarely combined the study of sociolinguistic aspects with the analysis of perceived language-related gains. Similarly, there has been a lack of studies integrating qualitative and quantitative methods in SA research. Thus, the present volume comes as a response to the need to triangulate sociolinguistic aspects with perceived language-related gains, qualitative and quantitative methods, in three different European contexts, and participants from almost every corner in Europe for a deeper understanding of the study abroad phenomenon on the European continent.

La realització d’estudis a l’estranger ha estat motiu d’interès per a la sociolingüística des de fa algunes dècades. Tanmateix, la investigació sobre aquest tema rares vegades ha combinat l’estudi dels aspectes sociolingüístics amb l’anàlisi dels assoliments percebuts relacionats amb l’idioma. De manera semblant, manquen treballs que integren els mètodes qualitatius amb els quantitatius en l’anàlisi sociolingüística. Així, aquest volum sorgeix com a resposta a la necessitat de relacionar els aspectes sociolingüístics amb guanys percebuts relacionats amb el llenguatge, els mètodes qualitatius i els quantitatius, en tres contextos europeus diferents i amb participants de quasi tots els racons d’Europa per a una comprensió més profunda del fenomen dels estudis a l’estranger en el continent europeu.

La reproducción de las desigualdades sociales en el sistema educativo. El mapa escolar de València

José Manuel Rodríguez Victoriano — 2023-07-07

L’educació és un “fenomen social total” i el seu coneixement requereix l’anàlisi concreta de les seues dimensions històriques, legislatives, econòmiques, socials, pedagògiques i polítiques. En aquesta direcció, es mostra, des de l’anàlisi jurídica-constitucional, l’estreta relació entre el dret de les famílies a la lliure elecció de centre educatiu i la segregació escolar en la societat espanyola. Des de les altres dimensions històriques, socials i pedagògiques, l’estudi constata que l’element que més contribueix a l’alta segregació és l’existència de la doble xarxa escolar finançada amb diners públics, ja que les escoles concertades afavoreixen d’una forma determinant la segregació dels estudiants tant per nivell socioeconòmic com per origen nacional o gènere. Amb l’estudi de cas del mapa escolar de la ciutat de València s’estudien la distribució desigual de la despesa pública en educació, les polítiques de zonificació, els criteris de baremació, el procés d’admissió de l’alumnat, la desigualtat d’oportunitats educatives i els processos de segregació escolar. La proposta inclou un pla d’acció contra aquesta última que concreta mesures i actuacions en àmbits fonamentals del procés escolar. La investigació naix d’un conveni entre l’Ajuntament de València i la Universitat de València que respon a un model de col·laboració no mercantil entre les universitats i l’Administració pública que assumeix la investigació en les universitats públiques com un “bé comú” i implica una aposta explícita per la seua democratització mitjançant la seua transferència als diferents agents socials implicats. El llibre finalitza amb l’anàlisi sociològica del procés de persecució política i jurídica i criminalització mediàtica que va patir la pròpia investigació. Un procés inèdit en la investigació sociològica espanyola des de la finalització de la dictadura del general Franco.

Una modernidad autoritaria

Anna Catharina Hofmann — 2023-06-23

El règim franquista (1936/39-1975) no sols va ser una de les dictadures més longeves a l’Europa del segle XX, sinó també una de les més estables. Aquesta singularitat s’explica per la «reinvenció» del règim com a dictadura desenvolupista amb l’objectiu de catapultar el país a l’era industrial, imitant per a fer-ho el model de planificació francès. En aquest sentit, l’anàlisi se centra en el principal arquitecte d’aquesta estratègia de legitimació, Laureano López Rodó, comissari del “Plan de Desarrollo” entre 1962 i 1973 que va protagonitzar l’impuls per a intentar estabilitzar el règim a través de l’eficàcia administrativa, l’èxit econòmic i la integració a Occident. L’autora desenvolupa una nova interpretació del segon franquisme en mostrar com, paradoxalment, la seua política va acabar establint les bases per a l’erosió de la dictadura, perquè va contribuir a aguditzar les lluites de poder en l’elit franquista i va exposar el règim a la crítica. S’analitza en profunditat i amb una perspectiva nova l’intent de relegitimar el règim franquista com a dictadura desenvolupista des de la dècada de 1950 fins a la seua caiguda. Contextualitzant la història del règim en la història europea de postguerra i de la Guerra Freda, s’esclareixen tant les arrels del desenvolupisme franquista i l’aplicació de la política de planificació com l’objectiu de crear una societat apolítica d’«administrats». Al mateix temps, es demostra que el projecte de relegitimar la dictadura mitjançant l’èxit econòmic es va convertir cada vegada més en objecte de crítica pública, contribuint així a la pèrdua de legitimitat del règim.

Manuals de Consells de la ciutat de València (1400-1406)

Sandra Bernabeu Borja — 2023-06-19

Els Manuals de Consells són els llibres registre on es recollien les decisions de govern de la ciutat de València, els quals, com a model de memòria política i administrativa, s’adoptaren a les viles reials del regne. La col·lecció de la ciutat de València, una de les més completes i antigues de Europa, es conserva des de l’any 1306 i, amb poques interrupcions, continua al llarg de tota l’edat mitjana i gran part de la moderna. El conjunt baixmedieval està format per cinquanta volums plurianuals, ben gruixuts, que constitueixen una font d’informació inestimable per apropar-se a la història de la ciutat. En aquesta ocasió, s’edita el primer volum del segle XV, que abasta de 1400 a 1406, i de les dades que ens proporciona, a part dels noms de tots els que formaren part del Consell i de les magistratures ciutadanes, cal destacar especialment les relacions que mantingué la ciutat en qualitat de capital amb la resta de viles i senyories del regne, amb les prelatures de l’Església, amb la monarquia, la cort i els oficials reials, així com amb les autoritats i ciutats dels regnes veïns... Una informació molt heterogènia que permet reconstruir el paisatge geopolític de l’època.

Ciudadanía, comunicación y pandemia

Dafne Calvo — 2023-06-08

Durant la crisi de la COVID-19 es van posar en pràctica múltiples iniciatives tecnològiques de caràcter solidari per part de la ciutadania i dels activismes –de forma organitzada o individual– que, mitjançant l’ús d’internet, perseguien diversos objectius: la defensa de col·lectius vulnerables, la satisfacció de les necessitats materials i socials de la població, el suport als serveis públics i el sistema de salut o la visibilització de les desigualtats i els problemes específics sorgits arran de la pandèmia. Aquestes aportacions contribueixen a comprendre la genealogia de les mobilitzacions socials tant en el context espanyol com llatinoamericà i permeten reconèixer les característiques concretes d’aquesta etapa com una continuació de les tendències i repertoris iniciats en el 15M de 2011 i que s’han anat sofisticant en l’última dècada.

Sobre la diversidad intercultural

José Vicente Pérez Cosín — 2023-05-29

La societat monocultural és una fal·làcia, és inviable, perquè obligaria les minories a integrar-se mitjançant l’assimilació: significaria imposició d’una cultura sobre les altres amb l’objectiu d’aconseguir una uniformització social que facilitara la dominació d’un grup sobre els altres i l’eliminació de tota diferència. En canvi, la diversitat intercultural, sobre la qual versa aquesta obra col·lectiva, ens convida a modificar allò que no volem; ens insta a créixer i a fer-ho multilateralment i, per aconseguir-ho, hem de reinventar-nos, la qual cosa comporta reformar els espais i les estructures perquè l’Altre diferent penetre en el nostre món i viceversa. Això implica desmuntar arguments fallits i no posar tantes traves al fet que s’expresse la diversitat, aqueixa diversitat que és consubstancial a la vida i que implica possibilitat, reafirmació i desenvolupament genuí.

Patrimoni immaterial a la Ribera del Xúquer

Vicent Giménez Chornet — 2023-05-16

Per a poder comprendre la identitat d’un poble com a tal, cal dur a terme investigacions històriques del seu patrimoni immaterial o patrimoni viu. El marc jurídic esmenta quines expressions podrien considerar-se patrimoni immaterial i reconeix les tradicions, les locucions orals, els usos socials, els rituals, els espectacles i els actes festius, els usos de la naturalesa i les tècniques artesanals, inclosa la gastronomia; totes elles han d’estar acompanyades dels instruments o espais culturals que els són inherents per a ser salvaguardades per a la posteritat. En aquest volum s’han reunit treballs d’estudiosos que han aprofundit en el coneixement de les festes populars, de la seua simbologia, de la religiositat, dels aspectes lúdics, dels jocs tradicionals i de l’aprofitament de la naturalesa, des de la trajectòria històrica fins al context social i jurídic actual.

Crònica lingüística d'una pandèmia anunciada

María Josep Cuenca Ordinyana — 2023-05-08

Aquesta és una «crònica lingüística i discursiva» de com es va conceptualitzar i presentar la pandèmia de la COVID-19 en el període que va des dels inicis, al febrer de 2020, fins al juny de 2021. Basant-se en conceptes de la retòrica i l’anàlisi del discurs –com la metàfora, el símil o la multimodalitat–, i de la terminologia –com els neologismes o la creativitat lèxica– reflexiona, en un to divulgatiu però rigorós des d’un punt de vista teòric, sobre la relació entre llenguatge i pandèmia. L’obra desgrana els episodis més destacats d’aquell període explicats gairebé en directe a partir de notícies i altres testimonis procedents dels mitjans de comunicació.

Las palabras y las cosas en el corral de comedias

Evangelina Rodríguez Cuadros — 2023-05-03

A manera d'assaig, es reivindica el valor fundacional de la paraula com a escriptura i com a posada en escena a través d'una reflexió sobre la identitat i la dramatúrgia del teatre clàssic espanyol. Sense abandonar una perspectiva històrica i documental, es proposa un viatge entorn de l'espai fundacional del teatre del Segle d'Or –el corral de comèdies– i la seua importància com a embrió d'una concepció de la posada en escena i d'una primera indústria cultural en un context de palesa afinitat amb el teatre europeu de l'època.

L'economia de les cures i el mercat laboral valencià

Hermosilla Pla Jorge — 2023-05-03

L’economia de les cures suposa un doble repte per a la societat valenciana. Per una part, constitueix una oportunitat laboral; per una altra, reflecteix la complexa situació generada per raons demogràfiques. El canvi en l’estructura familiar o l’envelliment de la població en les últimes dècades han originat un conjunt de necessitats en la població de totes les edats –però sobretot en la infantesa i la vellesa–, que exigeixen cada vegada més les tasques de cures en relació amb l’educació, la sanitat i el treball domèstic. Tradicionalment, una part important d’aquestes cures s’ha dut a terme per dones a la llar, pròpia o aliena, amb remuneració o sense, però, ateses les noves circumstàncies sociodemogràfiques, requereixen la professionalització en cadascun dels sectors afectats. D’ací sorgeix la necessitat d’aquest estudi, enfocat en les noves oportunitats d’ocupació i la dignificació de l’existent, que analitza l’actual situació dels treballadors i les treballadores dels diferents sectors econòmics relacionats amb les cures i fa un diagnòstic de la seua dimensió econòmica a la Comunitat Valenciana.

Contacto de lenguas en espacios extremos

Laura Miñano Mañero — 2023-04-21

Aquesta monografia proposa una aproximació sociolingüística a la dimensió comunicativa dels camps de concentració nacionalsocialistes, amb el propòsit d'obtenir una perspectiva detallada i comparativa sobre les tendències discursives que caracteritzen la interacció social, a partir del corpus literari llegat pels supervivents. S'emfatitza l'anàlisi del Lager com a espai de naturalesa profundament intercultural i multilingüe, així com l'expressió d'aquest caràcter en les formes de comunicació que hi brollen. A més, existeix un interès especial per explorar el desenvolupament sociolingüístic dels republicans deportats i examinar les manifestacions específiques del castellà que impregnen el llenguatge dels camps, qüestions per les quals encara no s'ha interessat prou la comunitat acadèmica. El caràcter singular de l'univers concentracionari crea un espai idoni per explorar les relacions entre totalitarisme i llenguatge, per la qual cosa aquesta monografia permet avançar en l'estudi del contacte de llengües en espais extrems. Al Lager, les llengües esdevenen instruments d'opressió, resistència i alliberament; per això, l'anàlisi de les comunitats lingüístiques que sorgeixen darrere de les filferrades resulta idònia per explorar com s'entrellacen la dominació totalitària i les llengües emprades per vehicular-la o subvertir-la. La investigació s'articula al voltant de tres punts clau: contacte, acció i vivència, que permeten explorar la complexitat sociolingüística dels camps de manera progressiva, partint dels fenòmens més analítics, objectius i descriptibles formalment, fins a arribar a altres de més complexos, que requereixen una aproximació multidimensional i pragmàtica.

Castellà Castellà

Jorge Ramón Ros — 2023-04-18

València va experimentar, entre 1875 i 1910, diverses reformes urbanes que es poden relacionar amb diverses percepcions socials de l’estat de la ciutat a través de l’estudi de dos espais neuràlgics: la plaça del Mercat i l’entorn dels solars de Sant Francesc. Igual que va ocórrer en altres urbs europees, les autoritats valencianes, seguint els corrents higienistes, van plantejar l’enderrocament de barris i la construcció de grans vies i infraestructures municipals, transformacions en les quals van influir diferents formes d’estigmatització social de la pobresa i dels oficis ambulants, en un moment de preocupació institucional per la «qüestió social» i les tensions que poguera desencadenar. Entre altres qüestions, es va posar en el punt de mira el treball de venda a carrers i mercats de les llauradores i els llauradors provinents de l’horta. Davant la presència quotidiana d’aquests grups, la literatura, la premsa local i el consistori van elaborar discursos en què eren qualificats d’invasors i acusats de frenar el progrés de la ciutat i obstaculitzar la circulació pels carrers. Aquestes narratives impregnarien el relat dels episodis de conflictivitat social i justificarien les reformes urbanes que es volien emprendre. La construcció del republicanisme blasquista es fonamentaria en aquestes qüestions en els seus debats sobre la definició del poble valencià i la necessitat d’una urbs futura per a ell.

Connecting Sustainability Organizational Models with SDGs

Joan Ramon Sanchis Palacio — 2023-03-31

The scientific works have been divided into 10 chapters. Hence, each chapter deeper analyzes the conference’s main topic. Thus, focusing on the study of the social dimension of sustainability from the human resource management point of view, several studies analyze its influence on social performance, as well as its consideration when applying quality management principles and practices as a driver to the social dimension of the organization since these practices could lead to the development of a sustainable orientation. Additionally, it is also important to analyze how work-family conflict and professional stress among financial workers and their relationships levers to burnout syndrome. Another key point is the role of women in the economy as the performance of organizations has a great deal with gender diversity from its triple dimension (economic, social, and environmental). Moreover, based on the concept of Gender Equality presented in the United Nations’ Sustainable Development Goals, the gender-role perspective is strictly related to the ECG.

Cadascun dels 10 capítols inclosos en aquest llibre aprofundeix en l’anàlisi del tema principal de la II Conferència Internacional d’Economia del Bé Comú (2022). Així, centrant-se en l’estudi de la dimensió social de la sostenibilitat des del punt de vista de la gestió dels recursos humans, diversos estudis analitzen la seva influència en el rendiment social, així com la seva consideració a l’hora d’aplicar els principis i les pràctiques de gestió de la qualitat com a motor de la dimensió social de l’organització, ja que aquestes pràctiques podrien conduir al desenvolupament d’una orientació sostenible. A més, també és important analitzar com el conflicte treball-família i l’estrès professional entre els treballadors financers i les seves relacions provoquen la síndrome de ‘burnout’. Un altre punt clau és el paper de la dona en l’economia, ja que el rendiment de les organitzacions té molt a veure amb la diversitat de gènere des de la seva triple dimensió (econòmica, social i ambiental). A més, a partir del concepte d’igualtat de gènere presentat als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, la perspectiva del rol de gènere està estrictament relacionada amb l’economia del bé comú.

Espejo de príncipes y de la justicia

Teresa Canet — 2023-02-28

El ‘Speculum Principum ac Iustitiae’, de Pere Belluga, és un text escrit en llatí la primera meitat del segle XV i imprès quasi cent anys després, en 1530. És considerat el primer tractat sobre les Corts valencianes. En aquesta obra, Belluga analitzava el funcionament del parlamentarisme valencià en la baixa edat mitjana, un sistema polític pactista contrari als corrents d’incipient autoritarisme monàrquic. Els seus continguts van ser un referent jurídic i doctrinal per a molts lletrats i polítics de l’edat moderna.

Del paraíso ultramarino al infierno colonial

Malena López Palmero — 2023-02-28

Aquesta història sobre la primerenca colonització de Virgínia (segles XVI-XVII) descriu l’evolució d’aquests territoris des de la seua concepció com un nou paradís ultramarí i relaciona les expectatives imperials i la dinàmica històrica del primer assentament anglès a l’espai nord-americà, fins que aquest es transforma en un infern colonial a causa de la resistència dels nadius. S’hi analitzen la importància de la literatura de viatges com a motor de l’expansió ultramarina anglesa, la construcció de representacions (textuals i visuals) sobre l’alteritat indígena i l’impacte cultural de l’experiència americana a la metròpoli, especialment per la formulació de desenvolupaments intel·lectuals i literaris d’abast universal. Així mateix, l’èmfasi en la dimensió del conflicte interètnic revela una trama de debilitat, frustració, autoritarisme i violència colonial, que es va projectar descarnadament contra els indígenes –tal com evidencia la història de Pocahontas– i també contra els colons comuns, que van veure ofegats els seus somnis d’emancipació al Nou Món.

Las políticas de la locura

Enric Novella Gaya — 2023-02-14

En els darrers anys, l’estudi de l’evolució dels discursos i les pràctiques psiquiàtriques durant el franquisme s’ha convertit en un capítol rellevant de la historiografia de la ciència. A pesar que aquesta evolució es va desplegar en coordenades canviants i va comprendre aspectes molt dispars (com el cultiu de l’especulació clínico-teòrica, la introducció de novetats terapèutiques, el fiançament institucional de l’especialitat o la difusió del nou ideari de la salut mental), en el franquisme la medicina mental es va veure particularment condicionada pel marc sociopolític regnant. Considerant els principals eixos entorn dels quals va anar articulant-se la dimensió política i social de la psiquiatria al llarg dels quaranta anys de dictadura (la ideologia, la doctrina, el govern, la gestió i la ciutadania), aquesta monografia ofereix una nova interpretació de conjunt de la peculiar constel·lació “psicopolítica” de l’Espanya de Franco com una complexa i proteica amalgama de reaccionarisme, conservadorisme, totalitarisme, autoritarisme, tecnocràcia i (finalment) desbordament cívic.

Aproximació a la vida i obra de José Antonio Valls Subirats (1958-1983)

Hèctor Tarín Nieto — 2023-02-14

L’obra creativa de José Antonio Valls Subirats (1958-1983), músic d’Alcanar que va morir prematurament abans de poder desenvolupar la seua prometedora trajectòria com a compositor, director, intèrpret i docent, no s’ha estudiat fins ara amb la profunditat que es mereix. En aquest llibre, a mode d’homenatge, s’analitza la seua figura des d’un punt de vista biogràfic, pero també com a acadèmic i professional, estudiant la seua producció per a determinar les característiques que el defineixen com a compositor, els seus recursos creatius i els seus lligams amb músiques foranes, com ara el jazz.

Un lugar inacabado

Núria Ricart Ulldemolins — 2023-02-14

La memòria invisible de les dones represaliades és un deute de la ciutat de Barcelona amb el reconeixement de la seua història. Des de la societat civil es va iniciar un procés obert i col·laboratiu que, des de 2006, va teixint una xarxa d’activitats per a transmetre i conèixer en profunditat la història de la repressió en la Presó de Dones de les Corts (Barcelona). Les accions ciutadanes que han fet créixer el procés han aprofundit en la repressió, en la presó des d’un punt de vista territorial, en les maneres de lluita i autoorganització de les preses i en les relacions amb els seus fills i familiars, en un exercici de pràctica i reflexió crítica dels modes contemporanis de transmissió de memòria.

A partir de 2011, es va reivindicar la construcció d’un monument en homenatge a les dones empresonades a les Corts durant la dictadura, entenent el concepte de ‘monument’ des de la perspectiva de l’art públic i els seus llenguatges contemporanis. Aconseguir que es construïsca és un pas més en el camí de la reivindicació d’un lloc inacabat, amb vocació mobilitzadora, dins d’un procés viu i obert de transmissió de la memòria.

La intervención británica durante la Peninsular War

Maties Ramisa Verdaguer — 2023-02-14

Si bé les campanyes de Sir Arthur Wellesley des de Portugal van ser decisives a l’hora d’aconseguir la derrota napoleònica en la guerra del Francès, la zona oriental de la península hi va tenir també un protagonisme important, ja que des d’ací es va proveir d’homes i mitjans els exèrcits patriotes que lluitaven al nord i a l’interior, i, en concret a Alacant, va desembarcar el 1812 una expedició militar anglosiciliana per a donar suport a la penetració de Wellington cap al centre peninsular. Basada en la documentació de quatre importants arxius del Regne Unit, aquesta obra ajuda a entendre un tema encara poc conegut, al marge de l’evolució dels exèrcits de Wellington. Entre altres aportacions, analitza la personalitat i actuació dels principals generals i marins britànics que van intervenir en la zona, les accions dels esquadrons navals en les costes i dels ‘military agents’ en terra, les opinions dels anglesos sobre els aliats espanyols i sobre l’evolució de la guerra, el paper de les Balears i l’intervencionisme britànic en la governació d’aquestes illes i de Catalunya. També explica la pressió d’un grup d’oficials a favor de l’annexió al Regne Unit d’alguns territoris perifèrics d’Espanya i l’entrada de dos exèrcits hispans a França per Catalunya i Navarra a l’agost de 1815, en el marc dels Cent Dies.

Enseñanza de idiomas e inclusión

Beatriz Reverter Oliver — 2023-02-14

L’educació inclusiva, que materialitza el dret de les persones amb discapacitat a estudiar en la mateixa aula que els seus companys sense discapacitat, és el model educatiu implantat a Espanya. D’altra banda, en el context actual és cada vegada més necessari aprendre llengües estrangeres, sobretot, l’anglesa. Aquest llibre analitza l’ensenyament d’idiomes a persones amb discapacitat sensorial, especialment en les etapes de formació postobligatòries, centrant-se en qüestions essencials per a entendre-la, com els conceptes clau, les principals polítiques i instruments nacionals i internacionals mitjançant els quals es regula, els perfils d’alumnat amb discapacitat sensorial, així com les barreres que presenten per a aquest alumnat els enfocaments i mètodes fonamentals d’ensenyament de llengües. Així mateix, s’analitzen les mesures, els recursos educatius i les eines tècniques disponibles per a atendre les principals necessitats educatives de l’alumnat adult amb discapacitat sensorial. Com a conclusió, es reflexiona sobre les dificultats i problemes que encara hi ha en aquest camp, és a dir, els reptes que s’hauran d’abordar en el futur perquè l’educació inclusiva siga una realitat.

Matilde Landa

David Ginard Féron — 2023-02-14

Matilde Landa Vaz (1904-1942) va ser una de les principals figures del moviment de dones antifeixistes de les dècades dels anys trenta i quaranta del segle XX. Formada a l’entorn de la Institución Libre de Enseñanza i relacionada amb intel·lectuals com Antonio Machado i Miguel Hernández, durant la Segona República es va afiliar al PCE. El seu protagonisme en l’ajuda als refugiats republicans durant la Guerra Civil i en l’articulació de la solidaritat amb les condemnades a mort (1939-1940) en la Cárcel de Ventas la van convertir en una heroïna entre les preses polítiques de la immediata postguerra, però van ser, sobretot, les terribles circumstàncies que la van conduir a llevar-se la vida a la presó de dones de Mallorca –pressionada per les autoritats eclesiàstiques perquè es batejara– les que la van elevar a la categoria de llegenda col·lectiva de l’antifranquisme.

Aquest llibre és el resultat d’una exhaustiva investigació sobre Matilde Landa i el seu entorn familiar, social i polític. L’abundant i excepcional documentació inèdita a la qual ha tingut accés l’autor permet aprofundir en les consecucions i els límits de l’antifeixisme femení espanyol, així com en la caracterització de la repressió franquista exercida contra les dones republicanes.

El otoño de la plutocracia estadounidense

Jorge Majfud — 2023-02-08

El model capitalista, amb l’ordre social i geopolític i la concepció de l’existència que implica, està immers en una profunda crisi i agonitza, especialment als Estats Units –que n’ha estat el centre econòmic, polític, mediàtic i cultural en els darrers cent anys. Aquest és l’eix alvoltant del qual gira la reflexió de l’obra. La profunda crisi del país més poderós del planeta ja és visible: des dels centenars de milers de persones que viuen als carrers, les epidèmies de drogoaddicció que cada any es cobren la vida de cent mil persones, fins a la catàstrofe climàtica i l’obscena acumulació de riqueses de l’elit financera. Els seus problemes existencials són, al mateix temps, un qüestionament a l’existència de l’espècie humana en el planeta: diferències socials extremes, destrucció de l’ecosistema per la insaciable necessitat de creixement econòmic a través del consum, guerres permanents i fanatismes medievals pertot arreu. Una de les tesis centrals d’aquest llibre rau en la idea que el progrés científic, tecnològic i social actual, producte de segles acumulats de coneixement humà, ha estat segrestat per les elits del poder econòmic, financer, polític, militar, mediàtic i cultural. Amb el traspàs del centre de poder des del tradicional imperialisme nord-occidental cap a Orient i els inevitables conflictes bèl·lics i cibernètics, aquests problemes crucials estan sent postergats. Tot plegat, ens porta a la vora d’un abisme al qual la Humanitat, en milers d’anys d’història, mai no s’havia enfrontat.

Desmuntant mites biològics a l'aula de ciències

Daniel Gómez Escrivá — 2023-01-09

La margarida és una flor? Només tenim 5 sentits? Els éssers humans es poden dividir en races? El fred causa els refredats? La selva amazònica és el pulmó del planeta? El desdejuni és el menjar més important del dia? Només utilitzem el 10% del nostre cervell? Totes aquestes idees formen part dels models mentals de gran part de la població. Idees que, o bé parteixen de conceptes correctes, però mal aplicats, o són totalment falses. Així, a pesar de la sobreabundància d’informació que existeix en l’actualitat, la falta d’educació informacional i la difusió de tota mena de desordres informatius creen un caldo de cultiu perfecte per a la transmissió i replicació d’informació errònia. Aquest llibre persegueix no només recopilar i desmuntar 70 mites biològics emprant informació científica actualitzada, sinó també aportar activitats per a treballar-los a l'aula (principalment en els nivells educatius d’ESO i Batxillerat), recopilar recursos accessoris per a continuar indagant en els mateixos i donar eines per a desenvolupar una perspectiva crítica amb la informació que rebem. D’aquesta manera, volem contribuir a l’alfabetització científica de la població, tenint com a eixos vertebradors, la interdisciplinarietat, la perspectiva de gènere, el respecte a la diversitat, la promoció de la salut, la sostenibilitat i la cura del medi ambient.

Fadrique Furió Ceriol. Obra completa II

Ferran Grau Codina — 2022-12-20

Els ‘Institutionum Rhetoricarum libri tres’ de Frederic Furió Ceriol fou la primera obra publicada per l’humanista valencià a Lovaina en 1554 i constitueix el segon volum de les seues obres completes. El text, del qual es presenta la versió original en llatí, amb aparat crític i de fonts, acarada amb la traducció al castellà, amb abundants notes explicatives, és encapçalat per tres estudis introductoris que aporten claus per a facilitar la comprensió i la interpretació de l’obra –n’aborden l’entramat tècnic, l’ús i el sentit dels exemples i els valor bàsics implícits i explícits. No solament ens trobem davant un manual de retòrica adreçat a tothom que tinga interès per dominar el llenguatge i millorar-ne l’expressió, sinó que és la carta de presentació de Furió Ceriol com un humanista compromès amb la societat del seu temps, que apostà per la paraula com el millor mitjà per a l’acció política i el bon govern, confrontat a la tirania i la violència; és per això que té una importància cabdal i és responsabilitat dels éssers humans millorar i perfeccionar el do natural que tots posseïm: el do de la paraula.

Las galanterías del Duque de Osuna, virrey de Nápoles

Evelio Miñano Martínez — 2022-12-19

Edició bilingüe anotada, introducció i traducció a l'espanyol, a càrrec d'Evelio Miñano Martínez, de la comedia francesa LAS GALANTERÍAS DEL DUQUE DE OSUNA de Jean Maire

Bernat Guillem Català de Valleriola: Dietari (1568-1607)

Carles Fenollosa Laguarda — 2022-12-12

El quadern íntim de Bernat Guillem Català de Valleriola (1568-1607) és la primera gran mostra de dietari modern de la literatura catalana. L’autor, nascut a la ciutat de València, cavaller ennoblit, president de la famosa i castellanitzant Academia de los Nocturnos, escriptor amateur en castellà i polític professional, ens va llegar amb el seu dietari un document fonamental per entendre tota una època des de perspectives diverses: lingüístiques, literàries, polítiques... Iniciat molt probablement amb motiu de la seua primera visita a la cort de Felip II de Castella el 1584 i acabat setmanes abans de la mort de Valleriola, el quadern inclou pàgines sobre els contactes obsessius amb un rei que va definir Castella com el centre definitiu del poder de la monarquia hispànica i amb el seu hereu, sobre les intrigues de la vida política municipal, sobre els viatges a les defenses de la costa valenciana amenaçada pels pirates... i, de vegades, sobre la seua vida privada. Aquesta edició –la segona després de la de 1929– inclou, per primera vegada, una anotació acurada del text, així com un complet apèndix amb els testaments de l’autor o, també, documents clau com el de la subhasta dels seus béns, entre els quals hi havia part de la seua biblioteca.

El placer estético del terror

Eusebio V. Llácer Llorca — 2022-11-28

Edgar Allan Poe es troba, sens dubte, entre els autors més llegits i més traduïts de la història de la literatura. És per això que els estudis que componen aquest volum contextualitzen la seua obra dins del marc del sistema literari hispanoparlant i també de la literatura universal. Hi conflueixen, en una seqüència coherent, aproximacions als contes “La máscara de la muerte roja”, “El pozo y el péndulo” i “El tonel de amontillado” en les quals es planteja l’anàlisi literària i temàtica dels textos i un estudi acurat del lèxic textual i dels elements estilístics i gramaticals. És en els viaranys de la lectura atenta d’aquests textos on es revela la seua interpretació particular des de conceptes genèrics com el gòtic, el fantàstic, el grotesc/arabesc i el terror.

Teatro y diplomacia en el Coliseo del Buen Retiro 1640-1746

Ignacio López Alemany — 2022-11-16

Durant l'Antic Règim era freqüent que el monarca convidara als ambaixadors a participar en celebracions teatrals que festejaven noces reals, naixements, tractats de pau i importants victòries militars. Aquestes representacions prompte es convertiran en instruments de la maquinària diplomàtica espanyola per a projectar una imatge de fortalesa militar i econòmica davant els seus rivals i aliats. D'aquesta manera, es duran a terme grans desemborsaments econòmics i complicades operacions internacionals per a atraure a Madrid als millors enginyers, compositors, instrumentistes, llibrets i –més endavant– també cantants italians. L'objectiu era, naturalment, enlluernar a Europa amb la imatge d'una Monarquia encara vigorosa i puixant malgrat la seua progressiva pèrdua d'influència internacional. El present volum estudia l'ús diplomàtic i propagandístic del teatre protocol·lari que es va representar en el Coliseu del Bon Retir des de la seua construcció, en 1640, fins a la defunció de Felip V, en 1746.

Handbook of activities in organizational psychology

Núria Tordera Santamatilde — 2022-11-16

Aquest manual presenta diversos exercicis i pràctiques que es desenvolupen a la Universitat de València per al Master Eramus Mundus en Psicologia del Treball, de les Organitzacions i del Personal. Aquest projecte té com a objectiu desenvolupar i practicar metodologies docents actives i col·laboratives en aquesta assignatura.

Materiales en odontología conservadora

María Pilar Melo Almiñana — 2022-09-19

L'objectiu d'aquest text és donar una visió completa dels materials que s'utilitzen comunament en odontologia restauradora, amb la finalitat de tindre criteris que permeten triar aquells que són més interessants en les diferents situacions clíniques.

Las empresas de la eternidad

María José Cuesta García de Leonardo — 2022-09-19

En un moment crític, previ a la seua expulsió d’Espanya, la Companyia de Jesús va desplegar un ús de la imatge, conscient i meditat, amb fins adoctrinants i mnemotècnics. D’acord amb aquesta estratègia, es va construir la personalitat del pare Santiago amb l’objectiu d’obtindre’n la beatificació mitjançant paraules i imatges –retrats o, en les honres fúnebres, jeroglífics que parlen del clergue i l’equiparen amb sants jesuïtes– que es van multiplicar a la seua mort juntament amb episodis miraculosos narrats en la seua biografia. Llavors es va publicar el que probablement fou la seua obra pòstuma, ‘Las empresas de la eternidad’, que Santiago degué utilitzar en les prèdiques dels exercicis espirituals que va dirigir per a tractar del concepte d’eternitat i del perill d’afrontar-la si es mor en pecat. Així mateix, s’estudien els gravadors protagonistes d’aquest desplegament icònic a la Còrdova del set-cents.

Psicoanálisis del expresionismo

Manuel Pérez Cornejo — 2022-09-19

En l’assaig ‘Der psychologische und biologische Untergrund expressionistischer Bilder’ (1920) –traduït ací per primera vegada a l’espanyol–, el psicoanalista Oskar Pfister es va proposar penetrar en les arrels inconscients de l’expressionisme. A partir d’una exhaustiva anàlisi dels dibuixos realitzats per un jove artista adscrit a aquest moviment, Pfister revela els conflictes mentals que condicionen el peculiar estil practicat per aquesta avantguarda històrica. Per a l’autor, la distorsió expressionista és producte de la profunda escissió que fractura la psique del subjecte actual, un esquinç que, al seu judici, només podrà curar una comprensió més profunda de la turmentada ment contemporània, unida a la pràctica d’una creativitat més lúcida i reconciliada amb la realitat.

Rosas en la arena: los relatos de Susan Glaspell

Noelia Hernando Real — 2022-07-27

Tradicional i modernista, costumista i arriscada, complaent i feminista, l’obra de ficció de Susan Glaspell no s’ajusta a patrons senzills. Guanyadora d’un Premi Pulitzer de teatre, capdavantera de l’avantguarda teatral als Estats Units, escriptora de novel·les de prestigi reconegut, fins avui els seus relats continuen sent el secret millor guardat de la literatura nord-americana. Aquest volum presenta, per primera vegada en castellà, la faceta més desconeguda de l’autora, la seua narrativa breu, amb la traducció de vuit dels seus més de setanta relats, que ens revelen la seua varietat estilística i temàtica, i situen Susan Glaspell en un lloc preeminent de la imponent tradició de la narrativa breu estatunidenca, a la qual contribueix amb propostes socials, polítiques i artístiques arriscades.

Los moriscos antiguos murcianos

José Pascual Martínez — 2022-07-19

Els moriscos antics murcians van viure un procés especial d’assimilació pel qual, a principis del segle XVII, els “ladinos” havien incorporat els mecanismes necessaris per a “traspassar-se” de moriscos a cristians vells inserits en el teixit social. Per aquesta raó van quedar al marge dels bàndols d’expulsió, fins que a la fi de 1613 la intransigència de Felip III i de Lerma, així com del seu braç executor, el comte de Salazar, els va portar a decretar-ne l’expulsió després de declarar-los mals cristians, amb l’argument que, si aquests moriscos eren exceptuats de l’expulsió, s’arruïnaria tota l’empresa. No obstant això, els moriscos antics van desobeir els bàndols, van romandre camuflats i, després, amb l’ajuda i connivència de cristians vells, van cooperar en el retorn dels embarcats. Mentre la Corona confiscava, subhastava i venia els béns que els moriscos no havien pogut vendre abans d’abandonar les seues cases, va seguir la caça dels que tornaven i dels que no havien eixit per expulsar-los o condemnar-los a galeres. Aquest escenari de successives expulsions va persistir fins a l’any 1634, quan Felip IV va donar per finalitzada l’expulsió decretada pel seu pare.

Desactivar el sinhogarismo de larga duración

Elena Matamala Zamarro — 2022-07-04

Captaires, rodamons, sensesostre, indigents, transeünts, carrilers, etcètera. S’ajusten a la realitat aquestes etiquetes? Ens estem referint a persones desadaptades incapaces de mantindre un habitatge i condemnades a viure per sempre a la intempèrie? O es tracta de situacions reversibles? Quins factors hi contribueixen? Des d’un enfocament constructivista, aquesta obra ofereix una aproximació a l’exclusió residencial en les seues formes més agudes (sensellarisme literal o restringit) i prolongades en el temps a partir de la revisió bibliogràfica i de l’aproximació a la visió i experiència de diversos agents significatius, com les mateixes persones afectades, les professionals que treballen en l’àmbit del sensellarisme, les responsables en la gestió de recursos destinats a aquest grup poblacional i expertes i investigadores en aquesta matèria. Els seus testimoniatges i anàlisis han permés anar responent a les qüestions plantejades en relació amb la prevenció, la planificació, la gestió i fins i tot l’eradicació o desactivació del sensellarisme, tot això contextualitzat a la ciutat de València.

El franquismo se fue de fiesta

Claudio Hernández Burgos — 2022-06-30

La dictadura franquista, a més de consolidar-se per mitjà d’un règim de terror, també es va afermar amb la creació de múltiples rituals festius, creats ‘ex novo’ o imaginats com a tradicionals, per part d’unes comunitats que renovaven així els seus vincles i memòries socials. Aquest llibre aborda, des d’una àmplia perspectiva cronològica i geogràfica, i amb un enfocament històric i cultural, la polièdrica relació de la dictadura franquista amb les festes populars com a referents polítics, socials i culturals fonamentals per a comprendre el segle XX. D’aquesta manera, s’abasta un ventall de formes i expressions que van des de les estratègies del règim per a convertir els entorns festius en espais d’afirmació nacional catòlica o feixistizatció fins a altres comportaments heterodoxos o contestataris tolerats en el marc del ritual. S’analitzen en profunditat fenòmens festius com les Falles de València, els Sanfermins, la Setmana Santa a Andalusia, les festes majors de Catalunya, la romeria de El Rocío, el folklore de la Secció Femenina, el Dia d’Astúries, les festes rurals a Mallorca o els Carnestoltes de Cadis. L’anàlisi d’aquestes festivitats i de la seua evolució, mitjançant enfocaments que prioritzen una mirada «des de baix», permetrà replantejar qüestions essencials sobre la legitimació, l’espai públic i les expressions culturals de la dictadura franquista.

Crònica universal de 1427

Jacob Mompó Navarro — 2022-06-07

La ‘Crònica universal de 1427’, escrita la segona meitat del segle XV, s’emmarca en un context històric en què la redacció d’aquests tipus d’obres historiogràfiques no era cap novetat. De fet, aquesta ‘Crònica’ dona per finalitzat el període de major efervescència quant a la producció de cròniques universals en català, que van viure una època d’esplendor al llarg dels segles XIV i XV. L’obra es pot dividir en tres parts molt desiguals entre si: a la primera, la més extensa, l’autor narra la història bíblica des del Gènesi fins a la mort i passió de Jesucrist. La segona part es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontifícia, per bastir el relat històric des de la mort de Crist fins als inicis del regnat de Pere el Gran. A partir d’aquest punt, la crònica perd el seu caràcter universal i se centra en els afers reials i militars de la Corona d’Aragó fins al regnat d’Alfons el Magnànim, parant especial atenció en els fets històrics –i també en altres d’anecdòtics– del regne de València. L’objectiu del compilador és mostrar el paper dels monarques de la Corona d’Aragó, i especialment del regne de Valencia, com a part integrant del torrent ininterromput de aquella historia universal.

Tècniques de negociació i les seues aplicacions econòmiques

Antoni Cunyat Cunyat — 2022-06-07

Les negociacions són fonamentals en el dia a dia de qualsevol individu, empresa o organització. És per això que hi ha una literatura molt extensa, sobretot provinent de l’àmbit de la psicologia, que descriu les característiques psicològiques bàsiques que ha de tenir tot bon negociador. El punt de partida d’aquest llibre és diametralment oposat a aquesta perspectiva, ja que s’hi concep la negociació com un procés estratègic en què cada participant tria racionalment les seues estratègies després d’intuir quina serà la resposta dels seus rivals en la negociació.

Novecento

Paolino Nappi — 2022-06-07

La història de la literatura italiana del segle XX (il Novecento) troba en aquest llibre una síntesi redona i actualitzada, elaborada per mans expertes, única en llengua catalana. Un recorregut detallat, que abasta fins a l'actualitat, per gèneres, moviments, grups, autors i obres, presentat de forma clara i rigorosa, de fàcil consulta. Al costat dels esbossos de conjunt, destaca el tractament monogràfic, extens i exigent, de les figures més prestigioses del segle, de repercussió internacional: Ungaretti, Pirandello, Saba, Montale, Svevo, Gadda, Pasolini, Calvino...

El turismo, ¿fin de época?

Anna Torres Delgado — 2022-05-16

La pregunta sobre la fi d’època del turisme que es planteja en el títol una al·lusió a un canvi de cicle o de fase, ni tampoc a la fi del turisme, sinó a l’emergència d’un nou model, una transformació d’abast estructural, tant dels seus factors inductors com de les seues manifestacions multidimensionals en un món interrelacionat. Els indicis d’aquesta transició comencen a intensificar-se al llarg de l’última dècada, abans de l’aparició de la COVID-19, els efectes de la qual s’han sumat a altres factors. Davant la diversitat dels processos específics de transformació, el contingut de l’obra s’ha centrat en l’anàlisi i la valoració de quatre factors clau que, interrelacionats, són fonamentals per a poder conèixer i comprendre el desenvolupament del turisme a Espanya i per a reflexionar sobre el futur desitjat i el futur possible: la mobilitat espacial de la població, la revolució tecnològica i la transformació digital, els límits i el desenvolupament sostenible del turisme i, finalment, la política, la planificació turística i la governança. Després d’analitzar la situació real, la seua dinàmica i els reptes que presenta, es conclou amb una valoració dels processos de reactivació del sector i unes recomanacions finals per a la transició cap a la nova època del turisme.

Joan Fuster: escritos de crítica cultural

Salvador Ortells Miralles — 2022-05-16

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) va exercir la crítica cultural de manera continuada al llarg de la seua intensa trajectòria literària, i hi va desplegar la seua gran sagacitat i el seu pensament “hipercrític” –en paraules de J. M. Castellet– per a opinar i reflexionar sobre qüestions relacionades amb la literatura, les arts plàstiques, la música, la filosofia, la història... Aquest volum recull una selecció representativa d’aquests escrits d’“estètica cultural” –en què destaquen la prosa incisiva, la perspicàcia per a observar la realitat i l’ampli bagatge cultural–, que fins ara estaven dispersos en revistes o periòdics publicats entre la segona part de la dècada de 1940 i la primera de 1980, etapes clau en el panorama cultural contemporani, tant a Espanya com en la resta del món occidental. En aquest sentit, la present antologia és una autèntica operació de rescat intel·lectual feta a partir dels fons documentals, hemerogràfics i bibliogràfics de l’escriptor.

Geopolítica de la cooperación transfronteriza

Heriberto Cairo Carou — 2022-05-16

Interpretar la cooperació transfronterera des de la geopolítica ens permet aportar una mirada multiescalar i sospesar les estratègies de les comunitats locals en temps de blindatges fronterers dels estats com els que han promogut en els darrers anys la Unió Europea, Mercosur o el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord. S’analitzen, doncs, des d’aquesta perspectiva geopolítica, les fortaleses i les febleses de la cooperació transfronterera en diferents escenaris: Àfrica, Amèrica i Europa. Així mateix, s’aborden els reptes i desafiaments futurs, en particular els que sorgeixen després de la pandèmia de la COVID-19. Aquest volum intenta respondre també a la qüestió de si la cooperació transfronterera és la clau per a acabar amb les fronteres estatals, tan estretament vinculades amb la modernitat. En aquest sentit, com deia Régis Debray, potser “tota frontera, com els medicaments, és remei i verí. Es tracta llavors de dosificar-la”. L’objectiu és obrir un camí per a aplicar diferents “dosis de frontera”, proporcionant, des de l’aproximació a les constants dinàmiques de desfronterització i refronterització, una lectura de les seues múltiples dimensions, sempre en transformació.

A contracorriente

Eduardo Abad García — 2022-05-16

A través d’un recorregut pel sorgiment i l’evolució de la dissidència d’origen ortodox en el comunisme espanyol, d’aquells a qui l’opinió pública va encasellar com a “prosoviètics”, es planteja la hipòtesi que aquest moviment d’oposició en el si del Partit Comunista d’Espanya va estar motivat per la mutació progressiva de la política i la imatge del partit. Aquestes transformacions no serien ben rebudes per alguns sectors de la militància i, com a conseqüència, es van produir diversos moviments divergents el nexe comú dels quals radicava en la reivindicació de la identitat comunista clàssica. També va ser important el context, marcat per les frustracions de la Transició i la crisi del moviment comunista internacional. Fruit d’una exhaustiva investigació, aquest treball proposa una periodització d’aquest corrent en tres onades, metàfora que ajuda a comprendre les diferents dimensions d’un fenomen complex i en facilita l’anàlisi sincrònica centrada en la identitat comunista. Es tracta de la primera ocasió en què s’estudia aquest fet de manera global i monogràfica. Per tant, l’objectiu principal és contribuir a esclarir una de les facetes més desconegudes de la història del comunisme espanyol –poc després del centenari del seu naixement–, sense la qual no estaria completa.

Fisuras en el firmamento

Álvaro Álvarez Rodrigo — 2022-03-28

Fascinació, glamur, seducció... Poques figures eren comparables a les estrelles de cinema durant els anys quaranta i cinquanta, quan el setè art era el gran mitjà d’entreteniment de masses. Especialment, les actrius, que van gaudir d’una popularitat i un carisma que les van convertir en instrument de creació d’identitats per a moltes seguidores. Espanya també va comptar amb la seua pròpia constel·lació. Però, en un context de precarietat i repressió moral, aquestes dones no s’ajustaven a l’ideal de feminitat que la dictadura franquista intentava imposar al conjunt de les espanyoles. Es van constituir, doncs, en models heterodoxos que suposaven un desafiament als codis normatius de gènere, ja que no representaven els preceptes de domesticitat i maternitat, subordinació a l’home, cautela... El present llibre mostra com, a través de les pel·lícules que van protagonitzar i de les seues aparicions en els mitjans de comunicació, es va construir la seua imatge com a estrelles. Una projecció que sovint resultava incòmoda per al règim, que va tractar de resignificar-ne o silenciar-ne els aspectes inconvenients. Hi hagué tres actrius que simbolitzen bé aquest desafiament: Amparo Rivelles, Sara Montiel i Conchita Montes. Empoderament i resiliència van permetre a la primera conduir la seua vida pels marges de les convencions socials; Montiel va ser la primera ‘sex-symbol’ del franquisme, i Montes, una dona intel·lectual que va expressar reivindicacions feministes. Cadascuna a la seua manera van posar en evidència les contradiccions i tensions provocades per les polítiques de gènere franquistes.

La represión inquisitorial sobre los moriscos de Gea de Albarracín

Francisco José Cantos Valverde — 2022-03-07

La minoria morisca i, en concret, la repressió i el tràgic final que va patir han estat molt estudiats des de diferents perspectives i de quasi tots els racons de la Península. Per això resulta sorprenent que un cas tan particular com el de Gea de Albarracín no haguera estat objecte d’una monografia fins ara. Xea, on «són tan moros com els d’Alger», va tenir fama en la seua època de ser un perillós reducte de l’islam, un lloc on fins i tot alguns inquisidors anaven amb compte d’entrar. Les visions del Sant Ofici, intrínsecament esbiaixades i interessades en l’extirpació de l’element morisc, han conservat retalls únics de les vides d’aquells als quals va reprimir. Però, més enllà del punt de vista de les autoritats, el que fa especial Gea i suscita ara més interès és que era habitada quasi exclusivament per moriscos, es trobava relativament aïllada en la serra i tenia una triple condició jurisdiccional: situada al Regne d’Aragó, pertanyia al districte inquisitorial de València i depenia del bisbat de Sogorb-Albarrasí. Tot això va permetre que la vila quedara al marge de molts dels processos que afectaren la resta de moriscos, alhora que va fomentar el mite de la Gea irreductible, cosa que hi va atraure successius episodis de repressió.

New perspectives in Audiovisual Translation

Laura Mejías-Climent — 2022-03-07

The aim of this book is to contribute to the dissemination of current research carried out by young scholars who are starting to build promising careers in the field of audiovisual translation. Although it is by no means an exhaustive collection of state-of-the-art approaches to AVT, this publication offers a carefully chosen list of research perspectives that are worth exploring in the current technologised landscape that this area of translation has become. Therefore, it represents a select yet judicious group of studies, with the added strength that the contributions presented here are not limited to academic circles, but rather offer different points of view from various angles, given the diverse profiles that characterizes the authors. Thus, each chapter deals with the subject of AVT from an academic, educational or professional perspective. As diverse as their approaches are, all the young authors who have collaborated to create this volume offer enriching perspectives that reflect the potential that AVT still has today and the prospective studies that are worth undertaking to continue enriching the field of AVT.

L’objectiu d’aquest llibre és contribuir a la difusió de les investigacions actuals dutes a terme per joves estudiosos que estan començant a construir carreres prometedores en el camp de la traducció audiovisual (TAV). Encara que no es tracta d’una recopilació exhaustiva dels enfocaments més avançats en aquest sector, s’ofereix un conjunt acuradament seleccionat de perspectives d’investigació que val la pena explorar en l’actual panorama tecnificat en què s’ha convertit aquest àmbit de la traducció, estudis que tenen el valor afegit de no provenir exclusivament dels cercles acadèmics, sinó que, pels diversos perfils que caracteritzen autors i autores, representen diferents punts de vista: acadèmic, educatiu i professional. Així, tot i la diversitat dels plantejaments, s’ofereixen versions enriquidores que reflecteixen el potencial que té encara hui la TAV i els estudis prospectius que val la pena realitzar per a continuar enriquint aquest camp.

Disenso y melancolía

Luis Bautista Boned — 2022-02-14

En l’obra d’Unamuno i Ortega són ben visibles el dissens reformista i els recurrents atacs de melancolia. A l’Espanya franquista percebem una figuració triple de l’intel·lectual. Cadascun d’aquests models imagina, també des del dissens, la seua versió de societat ideal: entre els vençuts en la Guerra Civil trobem l’intel·lectual liberal, que apel·la a valors universals, i l’intel·lectual compromès d’esquerres, capficat en la utopia socialista-comunista d’emancipació del cos social. Entre els vencedors, l’intel·lectual nacionalista, especialment el falangista, progressivament crític i desencantat amb el franquisme. A partir dels anys seixanta, els filòsofs neonietzscheans espanyols van qüestionar la funció social de l’intel·lectual, independentment de la ideologia que abanderara. En l’Espanya posterior a la transició política, en nom del consens, vam veure el gremi intel·lectual justificar la democràcia naixent. No hi han faltat, però, les veus crítiques, coetànies i posteriors, que han atacar, i continuen fent-ho, l’escassa autonomia i actitud bel·ligerant dels intel·lectuals aparentment submisos davant el poder oficial. L’intel·lectual dissenteix de la societat en la qual viu. En dissenteix d’acord amb un confús ideal que anhela melancòlicament. Els orígens moderns de la figura de l’intel·lectual i les primeres formulacions de la seua melancolia deriven de la pèrdua d’un suposat ordre ontoteològic a causa de la progressiva interiorització de la subjectivitat. La cerca infructuosa d’aquest ordre ideal el condueix a un esforç de depuració de passions i emocions, i el situa en l’esfera espiritual, des de la qual imagina la seua utopia. Aquest assaig aborda la història intel·lectual d’Espanya en ordre cronològic, des de l’aparició dels primers grans intel·lectuals, Unamuno i Ortega, fins als exemples més recents, en concret la filòsofa barcelonina Marina Garcés.

Espacio y jerarquía

Vicente Ordoñez Roig — 2022-02-14

Assaig controvertit, obertament polèmic i transversal, “Espacio y jerarquía. Apuntes para una geometría radical” aborda una qüestió espinosa: la constitució de grups de poder en les institucions acadèmiques. L’autor proposa analitzar-la, a més, des del projecte d’una geometria radical, és a dir, a partir d’una tècnica poètica que entén l’espai no com una estructura epistemològica que fa possible l’aparició, l’assentament i la proliferació d’una elit que sobredetermina la investigació científica, sinó com la manera de percebre la vida a través de l’extensió material dels cossos i les coses que hi passen o hi són. Política, matemàtiques, poesia o metafísica s’entrecreuen en les pàgines d’un assaig nascut amb vocació dialògica que, no obstant això, ofereix repòs incòmode. Del que es tracta en aquestes pàgines no és tant de controlar com de descontrolar els discursos; no tant de fixar el rumb com de desorientar la navegació; no tant de regular com de desregular els programes d’investigació... La geometria radical s’acosta a la realitat mitjançant aproximacions temptatives que mai són definitives: la naturalesa no fracturada de les coses, l’imprescindible escepticisme de base i la no permanència en la història de les idees exigeixen a qui pensa des d’ací la virtut de la ironia amb un mateix i amb el seu producte.

Herramientas analíticas en Biotecnología

Juan Manuel Quiles Beses — 2021-12-20

La biotecnologia és el conjunt de disciplines que estudien els éssers vius i els seus components amb la finalitat de generar productes i processos mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. Aquesta disciplina té cada vegada més aplicacions en diverses àrees com la química, l’agricultura, la sanitat, etc. L’objectiu d'aquest llibre és descriure les diferents tècniques analítiques que s’empren en biotecnologia i la principal novetat és que aporta una síntesi completa i actualitzada de totes (microbiologia, proteòmica, peptidòmica i metabolòmica) en un únic volum, accessible tant per a estudiants com per a professionals de l’àmbit biotecnològic i altres ciències afins.

Las voces de Theresa Hak Kyung Cha.

Ana Pol Colmenares — 2021-12-20

“Las voces de Theresa Hak Kyung Cha: trauma, silencios, balbuceos” és una temptativa de descriure la poètica de l’artista estatunidenca d’origen coreà (1951-1982). És pronunciar ‘to live’ i ‘to leave’, i apuntar-se a aqueixa desconcertant diferència (per als qui l’anglès no és la llengua materna) entre viure i separar-se. La distància inaprehensible que arriba a través d’aquesta oscil·lació de la veu dona algunes pistes del balbuceig que acompanya la seua condició d’exiliada. El llenguatge trencat deixa aparèixer entre les fissures alguna resta de vida, com una petita planta que s’obri pas en un mur. Una planta o les lletres d’una pintada que juguen a trencar el seu missatge, el temps, el seu abast. En Cha les paraules acullen els buits, les criptes, els errors, els desviaments, els girs, la falsedat, allò no dit, els fantasmes i el seu murmuri transgeneracional. Penetren fins als ossos. Com Morfeu, qüestionen les deformacions que convoquen els somnis. Endinsar-se en el seu treball és moure’s entre el gruix canviant dels relats que van de boca en boca, en el cos a cos i que conformen la parla afectiva del segle XX: agitada pel trauma.

La privatización de la verdad

Jorge Majfud — 2021-12-20

Els Estats Units és el país de les màscares i de la doble personalitat del superheroi de la cultura popular: l’obsessió de la ‘unió’ emmascara les seues profundes divisions, així com el discurs sobre l’expansió de la ‘llibertat’ va acompanyar la permanent expansió del sistema esclavista en cadascuna de les seues conquestes territorials. Encara que els confederats, els esclavistes del sud, van perdre la guerra civil en 1865 i després van perdre la guerra cultural durant el segle XX, inadvertidament van guanyar la guerra política i, sobretot, la guerra ideològica que va fer dels Estats Units un imperi basat en els mites de superioritat racial, primer, i de superioritat cultural i moral després. Així mateix, de manera subreptícia, la ideologia dels perdedors va aconseguir demonitzar els pobres i la classe treballadora i elevar a categories bíbliques els rics i la classe inversora, igual que abans havia demonitzat els esclaus mentre santificava els amos esclavistes. “La privatització de la veritat” és un contrapunt entre el passat i el present més recent (sobretot, el darrer any de la presidència de Donald Trump), una mostra de la continuïtat de la guerra civil i de la ideologia dels esclavistes del sud per mitjà d’altres mètodes. El nou capitalisme estatunidenc és la continuació del sistema d’esclavitud derrotat en la guerra. No ho distingeixen les narratives sobre la llibertat i el messianisme dels de dalt; només algunes lleis que prohibeixen l’assot físic i imposen un salari, i la substitució d’algunes paraules per unes altres, com ara ‘negre’ per ‘comunista’.

Carlos V y el regreso a Italia de la reina Bona de Polonia

Júlia Benavent Benavent — 2021-11-17

Mitjançant cent tres cartes inèdites de la reina Bona de Polònia i dels diplomàtics més importants de la cort de Carles V entre 1541 i 1559, es reconstrueixen els preparatius secrets de la reina per a abandonar Polònia i retirar-se a Bari. A més, s’inclouen sengles relacions de la seua arribada a Pàdua i Venècia. Aquests documents mostren l'habilitat negociadora i la virtut diplomàtica de la reina Bona; aclareixen la seua determinació, la polèmica del seu viatge i la relació amb els seus acompanyants, i aporten dades per a continuar la investigació sobre el plet entorn del seu testament i la restitució de Bari a Felip II.

Traducción e historia

Brigitte Lépinette — 2021-11-17

Aquest volum naix a fi d’inventariar de la manera més exhaustiva possible el conjunt de textos històrics del segle XVIII traduïts del francès a l’espanyol, per a comprendre les diverses causes de les ‘transferències’ del saber historiogràfic francès d’aquest període a la societat espanyola; en concret, per què i gràcies a qui foren seleccionats aquests llibres perquè es traduïren a l’espanyol, i qui es va interessar a Espanya per llegir-los, traduir-los o comprar-los. Així mateix, també resulta d’interès saber quina cultura historiogràfica es va transmetre als historiadors espanyols de l’època i com la van assimilar, la van rebutjar o la van interpretar.

Teorías del arte contemporáneo

Juliane Rebentisch — 2021-11-17

L’art contemporani gaudeix d’actualitat. Es pot dir que no hi ha ciutat que no hi dedique un centre. Hi ha múltiples càtedres i projectes d’investigació destinats a estudiar-lo. Però, què significa exactament el concepte d’art contemporani i a quina contemporaneïtat fa referència? Amb aquest llibre, Juliane Rebentisch es proposa introduir, des d’una teoria de l’art entesa com a projecte crític, un debat encara en curs sobre qüestions que són fonamentals tant a nivell teòric-artístic com estètic. Fent ús d’eines teòriques que provenen de la filosofia, de les disciplines particulars de la ciència de l’art, de la crítica, dels curadors i dels artistes, el seu objectiu és contribuir al desenvolupament d’un concepte normatiu de l’art contemporani.

Carlos V en Cerdeña

Júlia Adela Benavent — 2021-11-17

Aquesta edició de seixanta-nou cartes inèdites conservades en l’Arxiu General de Simancas, la Biblioteca Nacional d’Espanya i la Real Biblioteca de Madrid permet llançar nova llum sobre els vincles i conflictes de l’aristocràcia i l’alt clergat de l’illa de Sardenya amb les corts de Carles V i Felip II. Aquesta correspondència, intercanviada entre Jerónimo de Aragall, Antioco Bellit, Jaime Montanyans, Antoine Perrenot de Granvelle i d’altres destacats personatges de mitjan segle XVI, comprèn el període entre 1541 i 1570.

Dels orígens a l'abolició

Antoni Furió — 2021-11-15

La Generalitat, el nom que actualment designa les institucions de l’autogovern valencià, recupera el d’una institució nascuda en la segona meitat del segle XIV i perfilada en la seua naturalesa, composició i funcions el 1418, fa més de 600 anys. Amb motiu de l’efemèride, el 2018 es va celebrar un congrés internacional organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i patrocinat per la Generalitat. El present volum recull les comunicacions presentades a la sessió dedicada a la història de la institució. En total, disset textos que examinen, respectivament, les relacions entre la Generalitat i les Corts –no debades la Diputació del General o Generalitat va nàixer com a diputació permanent d’aquestes i estava integrada pels representants dels tres estaments o braços–; els precedents –els diputats del General–; l’estructura funcionarial; les reformes tècniques i administratives; l’arrendament dels impostos –les generalitats–; els beneficiaris del deute públic que emetia; el paper dels conversos; les relacions amb els mudèjars; les seues funcions polítiques, més enllà de les fiscals, i el seu caràcter governamental; la relació entre la Generalitat i els estaments, i la polèmica historiogràfica sobre la representativitat política de l’una i dels altres; el seu paper en la gestió dels recursos naturals i l’explotació intensiva de les zones humides, i la seua dissolució al segle XVIII. Un conjunt d’estudis que amplien i milloren el coneixement de la institució que va ser, durant els seus tres segles i mig d’existència, “la veu del regne”.

Espais i imatges de la Generalitat

Antoni Furió — 2021-11-15

La Generalitat Valenciana, nascuda fa ara sis-cents anys, va tenir quasi des dels orígens la necessitat de comptar amb una “marca corporativa”, uns elements simbòlics que la representaren, cridaren l’atenció i, d’alguna manera, ressaltaren la seua presència i la seua importància. És per això que va invertir diners i esforços per a alçar una seu monumental que posés cara a aquest nou poder que cercava fer-se lloc en la xarxa política del regne. A més, lluny de limitar-se al recinte del flamant palau, la Diputació del General va buscar també projectar la seua imatge en el territori, dissenyant emblemes propis, participant en els actes públics o finançant obres. Aquest procés és paral·lel al que altres palaus dels altres estats de la Corona d’Aragó, com els de Barcelona o Saragossa –analitzats també en aquest llibre–, van viure pels mateixos anys, quan les tres diputacions territorials estaven consolidant-se. Sobre tot això versa aquest tercer volum de la sèrie “La veu del Regne”, que se centra en els espais i les imatges de la Generalitat i que, sens dubte, ens ajudarà a comprendre millor l’herència tangible que aquesta institució, al llarg de sis segles d’existència, ha deixat als valencians.

Herminio Almendros, un maestro de la II República

Ferran Zurriaga i Agustí — 2021-10-19

Introductor de les tècniques Freinet en l’escola espanyola i en la cubana, Herminio Almendros va ser, a més, un renovador de la literatura per a la infància, tasca en la qual destacar la seua actualització de l’obra de José Martí. L’autor d’aquest llibre, Ferran Zurriaga, fa un recorregut per la vida i l’activitat docent d’Almendros a partir de materials inèdits, cartes personals i estimoniatges de les persones més pròximes a ell, per a descobrir-nos a una de les figures més influents en la pedagogia moderna.

Sociología de la cultura en la Era digital

Joaquim Rius-Ulldemolis — 2021-09-13

La cultura és un fenomen molt dinàmic, canviant i subjecte a múltiples interpretacions. Això provoca que, sovint, les afirmacions i els debats sobre la cultura tinguen un caràcter ambigu i confús. En aquest sentit, les ciències socials han desenvolupat teories i nocions que pretenen aclarir els límits i continguts del concepte de cultura i les relacions amb els àmbits social, econòmic o polític. Així mateix, les relacions entre la cultura i la societat tampoc són estables i han canviat de manera considerable des de les primeres anàlisis de les ciències socials en el segle XIX fins a l’actualitat. Per tant, és necessari establir les diferents etapes i característiques que marquen els usos i les interpretacions socials de la cultura. Aquest llibre pretén ser una introducció a la complexa qüestió del paper de la cultura en la societat contemporània, per a la qual cosa s’analitzen les principals transformacions en el consum i les pràctiques culturals en l’era digital, proporcionant al lector les teories, conceptes i estudis de cas necessaris per a comprendre les dinàmiques culturals i creatives en la seua pluralitat, des de l’alta cultura característica de la modernitat fins als fenòmens virals d’internet.

Arte del siglo XIX (1760-1910)

Rafael Gil Salinas — 2021-09-13

Plantejat com un manual de referència per a l’alumnat del grau d’Història de l’Art, concretament de l’assignatura Història de l’art del segle XIX, aquest llibre s’ha concebut des d’una perspectiva didàctica; per això, s’ha establert una cronologia que abasta des de 1760, moment en què comencen a produir-se una sèrie d’esdeveniments fonamentals per entendre les diferents manifestacions artístiques de la primera meitat del segle XIX, fins a 1910, data que s’ha convingut historiogràficament com el moment en què finalitza el desenvolupament del modernisme i s’afermen les avantguardes del segle XX. A més, s’ha considerat imprescindible posar en relació els diferents moviments artístics amb altres manifestacions culturals contemporànies, així com amb els canvis polítics, econòmics i socials.

PICCOLO. Interacciones parentales con los/las niños/as

Esperanza Navarro Pardo — 2021-09-06

On són més fortes les habilitats dels pares i les mares? Com se’ls pot animar a esperonar el desenvolupament cognitiu, social i lingüístic dels seus fills i filles? Aquestes i altres qüestions es poden respondre amb PICCOLO®, un instrument d’observació ràpida i fiable dissenyat per a avaluar i controlar la qualitat de les interaccions parentals amb els fills i les filles. Concebut per a una edat d’1 a 3 anys, el test PICCOLO® mesura 29 comportaments de suport al desenvolupament de progenitors i progenitores en quatre dominis crítics: afecte, responsivitat (capacitat de resposta), empenta o ànim i ensenyament. És la millor manera d’avaluar quines conductes de criança funcionen millor per a desenvolupar intervencions individualitzades que ajuden a les famílies en aquesta tasca i per a fer un seguiment dels resultats positius del programa de suport.

Seguimos siendo culpables

Mélanie Ibáñez Domingo — 2021-09-06

Amb l’objectiu de circumstanciar les especificitats de la repressió femenina de postguerra, es detalla com es va aplicar la Ley de Responsabilidades Políticas sobre les dones valencianes. Així mateix, a partir dels procediments seguits contra elles, s’aprofundeix en el funcionament d’aquesta jurisdicció especial i els problemes que plantejà, els límits de les xifres que es desprenen de la documentació o els efectes que tingué la llei en el dia a dia de les afectades, entre altres aspectes. Per intentar oferir explicacions més complexes i globals, s’ha apostat per un intens esforç comparatiu que contrasta i integra els resultats, les conclusions i les reflexions d’altres estudis sobre aquesta llei referits a diverses jurisdiccions.

Ecoxicanismo

Maite Aperribay-Bermejo — 2021-07-19

Des d’una perspectiva en què conflueixen literatura, gènere i medi ambient, s’efectua un recorregut per la literatura ecofeminista xicana a partir de les obres que autores de renom –Ana Castillo, Lluita Corpi, Helena María Viramontes i Cherríe Moraga– van publicar al llarg de l’última dècada del segle XX. Des d’una anàlisi que té en compte categories de desigualtat com el gènere, la classe o la raça, es duu a terme un enfocament interseccional que denuncia les múltiples formes de discriminació de les quals són víctimes les protagonistes. Així mateix, la relectura d’aquestes obres des d’un prisma ecofeminista permet descobrir que aquestes autores xicanes dels noranta, a més de continuar la tradició identitària de les seues predecessores dels setanta i huitanta, aquesta perspectiva en els seus textos. Totes elles comparteixen l’interès per la tradició i el folklore mexicans i precolombins, i també la crítica al catolicisme, al sistema capitalista i a la desigualtat de gènere, característiques que reflecteixen, en darrera instància, la seua lluita en pro de la justícia social i mediambiental.

Wasteland Modernism

Rebeca Gualberto Valverde — 2021-07-19

This book proposes a renewed myth-critical approach to the so-called ‘wasteland modernism’ of the 1920s to reassess certain key texts of the American modernist canon from a critical prism that offers new perspectives of analysis and interpretation. Myth-criticism and, more specifically, the critical survey of myth as an aesthetic and ideological strategy fundamental for the comprehension of modernist literature, leads to an engaging discussion about the disenchantment of myth in modernist literary texts. This process of mythical disenchantment, inextricable from the cultural and historical circumstances that define the modernist zeitgeist, offers a possibility for revising from a contemporary standpoint a set of classic texts that are crucial to our understanding of the modern literary tradition in the United States. This study carries out an exhaustive and updated myth-critical examination of works by T.S. Eliot, John Dos Passos, F. Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, John Steinbeck and Djuna Barnes to broaden the scope of familiar themes and archetypes, enclosing the textual analysis of these works in a wider exploration about the purpose and functioning of myth in literature, particularly in times of crisis and transformation.

Aquest llibre proposa una aproximació miticocrítica renovada a l’anomenat “wasteland modernism” de la dècada de 1920 per a revisar alguns textos clau del cànon modernista nord-americà des d’un prisma crític que ofereix noves perspectives d’anàlisi i interpretació. La mitocrítica i, més concretament, l’estudi crític del mite com a estratègia estètica i ideològica fonamental per a la comprensió de la literatura modernista, ens porta a una atractiva discussió sobre el procés de desencís del mite en aquesta, que és inextricable de les circumstàncies culturals i històriques que defineixen l’esperit modernista, i que ofereix la possibilitat de revisar des d’un punt de vista contemporani un conjunt de textos clàssics crucials per a comprendre la tradició literària moderna als Estats Units. Aquest estudi du a terme un examen miticocrític exhaustiu i actualitzat d’obres de T. S. Eliot, John Dos Passos, F. Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, John Steinbeck i Djuna Barnes per a ampliar l’abast dels temes i arquetips coneguts incloent l’anàlisi textual d’aquestes obres en una exploració més àmplia sobre el propòsit i el funcionament del mite en la literatura, particularment en temps de crisi i transformació.

Esto no tiene sentido: la interpretación materialista del arte

Vanessa Vidal Mayor — 2021-07-06

L’art expressa i és expressat de moltes maneres. Per això, hi ha hagut també diverses maneres d’abordar-lo des de l’estètica filosòfica al llarg de la història. Aquest assaig construeix la noció d’interpretació de l’art de la mà del jove Adorno respecte a propostes d’autors com Hegel, Marx, Lukács, Freud i Benjamin, per a concretar i defensar l’actualitat de la concepció de l’estètica com a interpretació materialista d’allò que en l’art no es pot comprendre reduint-ho a sentit o a les intencions de l’autor, però que, per aquest caràcter inconscient, desconegut o encara no sabut, diu més de la realitat que allò que és comprensible. Aquesta interpretació, doncs, ja no se centra en allò assenyat, sinó en el caràcter enigmàtic de l’art com a expressió d’una societat que no es coneix a si mateixa. Però es tracta d’enigmes que ja no es resolen traduint-los a la sensatesa, sinó que es dissolen i ens dissolen. La interpretació materialista d’aquest art es presenta així, al seu torn, com a estètica crítica de la societat.

La Galatea, una novela de novelas

Juan Ramón Muñoz Sánchez — 2021-07-05

Situada en la tradició de la novel·la pastoril espanyola i en deute tant amb l’“Arcàdia” de Jacopo Sannazaro com amb la lírica eclògica clàssica i moderna, “La Galatea” és un “laberint clos” d’amor i de poesia i un “llaç” de narracions. És, certament, una novel·la de novel·les en la qual, d’un relat primari essencialment pastoril que oficia de fil conductor, en suspenen, en un equilibri ponderat, fins a quatre de secundaris: el de Lisandro i Leonida; el de Teolinda, Artidoro, Leonarda i Galercio; el de Timbrio i Silerio, i el de Rosaura, Grisaldo i Artandro. “‘La Galatea’, una novela de novelas” no sols pretén oferir una visió renovada de l’estructura de la novel·la pastoril de Cervantes, sinó també, i sobretot, analitzar en profunditat els quatre episodis, posant l’accent principalment en la funció transcendental que exerceixen en el text.

Lletres de batalla de la València medieval

Vicent Pons Alós — 2021-07-05

Lluís Crespí de Valldaura, senyor de Sumacàrcer, i Francesc Berenguer de Blanes, senyor de Canet d’en Berenguer i de Cotes, prototips de cavallers medievals que viuen les aventures de l’heroi de les novel·les de cavalleria, són alhora figures de transició entre l’època medieval i el Renaixement. Aquest volum inclou l’edició de Pere Joan Ferrer del tractat per a la batalla a ultrança entre aquests cavallers i, a més, cinquanta-vuit documents, datats entre 1461 i 1516, al voltant del conflicte per les pretensions per la jurisdicció dels seus llocs. La batalla que desencadenen serà continuada pels seus successors: Francesc Crespí de Valldaura i Jeroni d’Íxer.

Universidades, colegios, poderes

Jorge Correa Ballester — 2021-06-29

La investigació sobre la història de les universitats s’incardina en una tradició que aprofundeix en diversos aspectes: poders interns i externs –reis i pontífexs–, els seus membres –escolars i doctors–, ensenyaments i estudis, patrimoni, ritus i costums. L’anàlisi de la inserció en la societat dels seus professors i graduats, dels seus sabers, exigeix especialistes diversos que aporten el seu coneixement sobre diferents èpoques i disciplines per a l’avanç de la historiografia sobre les universitats hispanes. En aquesta tasca, l’intercanvi i la crítica són imprescindibles, així com el contacte amb la comunitat científica a través de la lectura i de la relació amb altres investigadors. Aquesta comunitat ha evolucionat, des de les antigues càtedres jerarquitzades, els grups de pressió i repartiment de places del passat, a formar sectors oberts, amplis i flexibles, com una mena de «col·legis invisibles» que es reconeixen mútuament els seus coneixements. En aquest volum s’aborda la renovació dels sabers històrics i historicojurídics sobre l’ensenyament superior, tant de les facultats de l’Antic Règim com de la universitat contemporània, i es descobreixen, gràcies a un treball que recolza en esforços anteriors, nous plans i implicacions. Els temes referits al dret, a més, queden en primer pla: facultats, ensenyaments, doctrines, manuals, estatuts de les institucions i els col·legis universitaris, etc.

Obvietats (o quasi)

Tobies Grimaltos Mascarós — 2021-06-11

Sovint el més difícil de veure i de dir és allò que resulta obvi. L’autor ens exposa una sèrie de vint obvietats que, tot i ser veritats com a punys, no són sempre acceptades a primer colp d’ull, fins i tot poden suscitar discussions i, quan hi pensem, ens poden obrir finestres i il·luminar altres estances de la nostra ment. L’implícit que aquestes obvietats expliciten està freqüentment colgat sota enormes quantitats de prejudicis, malentesos i confusions. Precisar el pensament, acotar i delimitar conceptes ajuda molt a aclarir les idees, i paga la pena dedicar una estona a aquesta tasca.

Tennessee Williams y la Norteamérica de posguerra

Pilar Illanes Vicioso — 2021-06-01

A través de les obres dramàtiques que Tennessee Williams va escriure durant els anys immediatament posteriors a la fi de la Segona Guerra Mundial s’analitzen els entramats i clivelles els quals va patir el somni americà. L’estudi dels diversos personatges que les protagonitzen va més enllà d’una interpretació purament literària i s’emmarca dins del context històric i social amb la finalitat d’analitzar-los com a subjectes que reflecteixen la seua època. Tots ells persegueixen d’una forma o una altra la felicitat, una quimera que acaba convertint-se per a molts en un parany del qual difícilment poden escapar.

Fragmentos de un viaje por el sur de Francia, España y Portugal en 1802

Berta Raposo Fernández — 2021-06-01

Des d’un punt de vista geogràfic i cultural, el desplaçament des d’Europa central al sud-oest del continent a la fi del segle XVIII i principis del XIX constituïa un moviment excèntric en el sentit més ampli de la paraula, fins i tot podia arribar a tenir un cert caràcter d’aventura. Com a exemple d’això presentem ací el relat de Karl Friedrich von Jariges, que ofereix una visió molt personal del seu viatge, l’any 1802, per tres països ben dispars entre si: França, Espanya i Portugal. En aquest text, publicat el 1810, a més, es fa palès un punt d’inflexió entre la narració del viatge il·lustrat, amb la seua pretensió generalista, i la del viatge romàntic, amb la seua perspectiva subjectiva i l’atracció per allò diferent i exòtic, una tendència que arribarà a ser extraordinàriament fructífera en aquest tipus de textos fins més enllà del segle XIX.

El Estado y el arte

Ainhoa GILARRANZ — 2021-05-04

Com si fora una exposició museística, aquesta obra es compon de tres grans àrees temàtiques que aprofundeixen en les interconnexions entre el món de les belles arts i les instruccions estatals des de 1833 fins a 1875, fent un recorregut polític i cultural a través de la història de la construcció de l’Estat liberal a Espanya durant el segle XIX. “Les col·leccions de l’Estat”, “La sala dels paisatges” i “La galeria de retrats” són els tres grans escenaris a partir dels quals s’analitza la formulació de les representacions, els imaginaris i els símbols amb els quals es va nodrir l’Estat espanyol vuitcentista, alguns dels quals es mantindran en la memòria col·lectiva fins a l’actualitat, com el simbolisme del Museo Nacional del Prado o del Congrés dels Diputats. Aquesta metafòrica exposició ens endinsa en la relació simbiòtica entre el camp artístic i les institucions estatals per mitjà de pintures, litografies, guies de viatge, estampes i caricatures. Al final del camí s’entendrà com les normatives museístiques, la cultura visual i els agents participants dels organismes estatals es van combinar per a configurar un dels engranatges de la maquinària de l’Estat espanyol.

Relatos de vida, conceptos de nación

Raúl Moreno Almendral — 2021-04-19

La història comparada dels processos de construcció nacional britànic, francès, espanyol i portuguès durant l’era de les revolucions construïda a partir d’un corpus de relats de vida, constitueix una òptica nova. Encara que les fonts autobiogràfiques utilitzen la paraula «nació» i els termes que s’hi associen amb sentits diversos, es poden inferir una sèrie de patrons de significat comuns en els llenguatges nacionals emprats abans, durant i després de la revolució liberal. Així mateix, s’aborda la relació entre la diversitat cultural territorialitzada i els conflictes polítics de l’època, incloent els processos de secessió esdevinguts dins d’aquestes monarquies transatlàntiques en la seua problemàtica transformació en nacions imperials. Els resultats revelen un ús de la nació recurrent i relativament transversal en la codificació de les trajectòries vitals, i inclouen la proposta d’un model d’història conceptual alternatiu a l’oposició binària entre «nacions modernes» i «nacions premodernes» en aquest moment clau de transició semàntica.

El fascismo vasco y la construcción del régimen franquista, 1933-1945

Iñaki Fernández Redondo — 2021-04-19

El feixisme va ser un moviment polític que va sorgir a l’Europa del primer terç del segle XX i que va trobar lloc tant a Espanya com al País Basc, de manera que –a diferència de la imatge que s’ha traslladat– aquesta regió no va resultar impermeable a la seua atracció, sinó que va exercir un paper fonamental en el desenvolupament del feixisme espanyol. Destacats intel·lectuals, empesos pel context crític que es va obrir amb l’aparició de la societat de masses i els seus reptes, van contribuir a la formació d’aquesta cultura política al nostre país. A més, els principals partits feixistes, entre els quals va destacar Falange Española, es van implantar a les ciutats basques de manera similar a com ho van fer en altres regions. La Guerra Civil va suposar un punt d’inflexió per a aquest moviment: si bé en un primer moment, en dues de les províncies basques, lleials a la República, va haver de fer front a la violència de rereguarda, la seua integració en la coalició colpista li va obrir les portes a un creixement exponencial. Paradoxalment, com es veuria durant la institucionalització de la dictadura, el fracàs del feixisme per a conquistar l’Estat pels seus propis mitjans el conduiria a unes quotes d’influència i de poder que altrament mai no hauria aconseguit.

Olvidadas y silenciadas

Rafael Gil Salinas — 2021-04-19

Els inicis dels estudis de gènere en el camp de la Història de l’Art es poden situar en la dècada de 1970, a partir de l’article de la historiadora de l’art estatunidenc Linda Nochlin titulat «Why have there been no great women artists?». Aquest assaig va provocar una forta reacció acadèmica, ja que posava l’èmfasi en el fet palès que la historiografia artística havia ignorat les artistes. A partir d’aquell estudi, i malgrat que havien estat silenciades durant segles, la comunitat científica va començar a preocupar-se per evidenciar la importància que les dones havien tingut al llarg de la història, de manera que van donar continuïtat a la historiografia artística dels estudis de gènere. Com a fruit d’aquest interès sorgeix aquest recorregut cronològic per la creació artística femenina a Espanya durant els segles XIX i XX, que qüestiona el relat hegemònic de la Història de l’Art des de diferents punts de vista i el substitueix per un altre més d’acord amb la realitat. Per a fer-ho s’ha analitzat de manera global el procés viscut per les creadores de diverses disciplines artístiques, amb la finalitat d’escatir les que van estar en actiu, en què consistia la seua formació artística, quin n’era el perfil professional, quins canals van seguir per a l’exhibició de les seues obres, quina fortuna tingué la recepció crítica, quins llenguatges artístics van emprar i com van evolucionar; en definitiva, quin lloc van ocupar en la cultura artística.

Mercedes Sanz-Bachiller

María Jesús Pérez Espí — 2021-02-25

Mercedes Sanz-Bachiller és coneguda per haver sigut l’esposa d’Onésimo Redondo i per haver fundat i dirigit Auxili d’Hivern / Auxili Social (1936-1940). Però, a més d’això, va desenvolupar una llarga carrera política, entre 1941 i 1979, que fins ara no havia estat estudiada i que constituïa una llacuna historiogràfica. Aquesta biografia política, per tant, ens permet conèixer una dona que va tenir un poder significatiu durant tot el franquisme i que el va exercir treballant en diferents organismes: l’Institut Nacional de Previsió, l’Obra Sindical de Previsió Social, les Corts franquistes i la Unió Interparlamentària. Aquesta activitat, a més, llança llum sobre el paper polític que algunes dones falangistes van exercir en el règim franquista.

Feeding the Future

María del Mar Rivas Carmona — 2021-02-25

The agri-food sector encompasses an extremely wide range of activities regarding the entire value chain of a product and generates a huge volume of work for translators. Nevertheless, the sheer proportion has yet to be truly reflected in academic studies and research. This work intends to shed light on the vague, and barely addressed until now, delimitation of the area of activity of the multifaceted and versatile agri-food translator. Through a text typologisation of genres and subgenres, within the margins of hybridity, specialisation and register, this work approaches the characteristics of scientific-technical, medical-health, legal-administrative, humanistic-literary, tourist, advertising and gastronomic and culinary agri-food texts, and assesses the skills required from their translator.

El sector agroalimentari abasta un amplíssim ventall d’activitats relatives a tota la cadena de valor d’un producte que generen un enorme volum de traduccions; tanmateix, les investigacions i els estudis acadèmics a penes s’han ocupat d’aquesta especialitat fins ara. Aquest treball pretén llançar llum sobre la poca delimitació de l’àmbit d’activitat del polifacètic i versàtil traductor agroalimentari i, a través d’una tipologia textual de gèneres i subgèneres, dins dels marges de la hibridesa, l’especialització i el registre, fer una aproximació a les característiques dels textos cientificotècnics, medicosanitaris, juridicoadministratius, humanisticoliteraris, turístics, publicitaris i gastronòmics i culinaris agroalimentaris, i avaluar les competències que n’exigeix la traducció.

La inquisición española

José María Cruselles Gómez — 2021-02-25

Fa quaranta anys, en una època d’enormes incerteses i esperances, la Inquisició espanyola deixava de ser un tema ideològic controvertit per a animar la fecunda tasca investigadora d’un bon nombre d’historiadors joves. En els arxius els esperaven, quasi tots inèdits, innombrables papers generats pel Sant Ofici i les guies per a ajudar-los a moure-s’hi eren pràcticament inexistents. És per això que resultava útil en aquell moment donar a conèixer, reunits, els documents bàsics del quefer inquisitorial al llarg del temps amb la finalitat de convertir-los en un instrument de treball per a la investigació i un material documental des del qual acostar-se, de primera mà i sense interpretacions anacròniques, a una institució tan polèmica. Si bé des d’aleshores els estudis sobre el Sant Ofici han avançat moltíssim, l’objectiu d’aquesta nova edició continua sent ajudar a comprendre la institució. A més de millorar les transcripcions documentals incloses en la primera, i afegir –i traduir quan calia– alguns textos nous, s’hi aclareixen paraules o conceptes i se n’identifiquen les referències implícites o explícites, de caràcter teològic o jurídic.

Semántica española

Salvador Pons Bordería — 2021-02-16

Temari de la matèria "Semàntica Espanyola", elaborat al llarg de vint anys i a través de tres plans d'estudi. Traça una evolució de la disciplina a partir de quatre paradigmes d'estudi: semàntica tradicional, estructural, cognitiva i oracional.

Trabajo social para tiempos convulsos

José Vicente Pérez Cosín — 2021-02-16

La pràctica narrativa s’ha convertit en un nou paradigma de la intervenció social i d’ací deriva la importància d’aproximar-se al coneixement de la construcció epistemològica d’aquest model de treball social. L’objecte del llibre és demostrar la capacitat d’impacte que té aquest nou model en les professionals que treballen en aquest àmbit, la posició de poder de les quals és qüestionada pels paradigmes postmoderns i postestructuralistes. Així mateix, ens acosta a la pràctica professional de les treballadores socials i d’altres professionals dels serveis socials en el seu exercici quotidià: com, a través del nou model de la pràctica narrativa, es canvia la percepció de la realitat dels problemes socials i com les persones consultants poden trobar un relat diferent que els permeta prendre consciència del seu empoderament davant l’adversitat.

Indigenizing the Classroom

Anna María Brígido Corachán — 2021-02-16

In the past four decades Native American/First Nations Literature has emerged as a literary and academic field and it is now read, taught, and theorized in many educational settings outside the United States and Canada. Native American and First Nations authors have also broadened their themes and readership by exploring transnational contexts and foreign realities, and through translation into major and minor languages, thus establishing creative networks with other literary communities around the world. However, when their texts are taught abroad, the perpetuation of Indian stereotypes, mystifications, and misconceptions is still a major issue that non-Native readers, students, and teachers continue to struggle with. To counter such distorted representations and neo/colonialist readings, this book presents a strategic selection of critical case studies that set specific texts within cross-cultural contexts wherein Native-based methodologies and key concepts are placed at the center of the reading practice. The challenging role of teachers and researchers as potential intermediaries and responsible disseminators of what Gayatri C. Spivak calls “transnational literacy” as well as the reception of Native North American works, contexts, and themes by international readers thus becomes a primary focus of attention. This volume provides a set of critical analyses and practical resources that may enable teachers outside the United States and Canada to incorporate Native American/First Nations literature and related cultural and historical texts into their teaching practices and current research interests in a creative, decolonizing, and responsible manner.

En les últimes quatre dècades, la literatura nativa americana i de les primeres nacions ha esdevingut un camp literari i acadèmic, i ara es llig, ensenya i teoritza en molts entorns educatius fora d’Estats Units i Canadà. Els autors de textos natius americans i de les primeres nacions també han ampliat els seus temes i els seus lectors, explorant contextos transnacionals i realitats estrangeres, i, mitjançant la traducció a llengües principals i secundàries, han establert xarxes creatives amb altres comunitats literàries de tot el món. No obstant això, quan els seus textos s'ensenyen a l'estranger, la perpetuació dels estereotips, les mistificacions i els conceptes erronis sobre els indis continuen sent un problema important amb el qual s’enfronten els lectors, estudiants i professors no natius. Per a contrarestar tals representacions distorsionades i lectures neocolonialistes, aquest llibre presenta una selecció indispensable d'estudis crítics que ubiquen textos específics dins de contextos interculturals en els quals les metodologies basades en els natius i els conceptes clau se situen en el centre de la pràctica de la lectura. El difícil paper dels professors i investigadors com a possibles intermediaris i difusors responsables d’allò que Gayatri C. Spivak denomina "alfabetització transnacional", així com la recepció de les obres, contextos i temes dels natius nord-americans per part dels lectors internacionals, es converteixen així en un focus d'atenció primordial. Aquest volum ofereix un conjunt d'anàlisis crítiques i recursos pràctics que faciliten als professors de fora d’Estats Units i Canadà incorporar la literatura nativa nord-americana i de les primeres nacions, així com els textos culturals i històrics connexos a les seues pràctiques docents i als seus interessos actuals d'investigació, de manera creativa, descolonitzadora i responsable.

Pragmática aplicada al español

Salvador Pons Bordería — 2021-02-16

El present manual recull el temari de l'assignatura corresponent al Grau d'Estudis Hispànics. Aquest grau proporciona un coneixement en profunditat de la llengua i la literatura espanyoles com també de les diferents disciplines que les estudien (lingüística, sociolingüística, teoria de la literatura, etc.).

El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956)

Vicent Gabarda — 2021-01-18

1936-1956. Vint anys i milers de víctimes que amb la seua desaparició van causar dolor en uns familiars que continuaran patint durant anys les conseqüències de la repressió; una repressió sobre persones que són acusades de pensar diferent de com ho feien els seus botxins, de creure distint de com ho feien els seus denunciants, de defensar unes idees, una forma de vida, de treball, diferent de la dels seus contraris. El cost humà de la repressió. Les víctimes de la repressió franquista i republicana s’afegeixen a les morts produïdes en els fronts de guerra o pels bombardejos sobre les ciutats de rereguarda d’una incivil guerra civil. No es tracta d’igualar dues repressions, però sí que cal pensar que per tot arreu hi va haver viudos, viudes, orfes, robatoris, saquejos, confiscacions, assassinats, extorsions, terror calent, terror fred, actuacions incontrolades… i quan s’empren aquests termes cal tenir present que, en un moment determinat, es poden aplicar a qualsevol dels dos costats de la línia divisòria. Una altra cosa és el tracte que va donar el franquisme a unes víctimes i a altres. Ací sí que hi ha una barrera que és necessari eliminar si volem facilitar un clima de concòrdia.

Franquismo de carne y hueso

Gloria Román Ruiz — 2021-01-18

El Dimecres de Cendra de 1950, diversos veïns d’Albanchez (Almeria) van desafiar la prohibició de celebrar el carnestoltes escenificant l’“enterrament de la sardina”. Disfressats de sacerdots i escolans, es van llançar al carrer. Allí se’ls van anar unint altres xics, dones i xiquets, i es va formar espontàniament un grup que va anar recorrent el poble, però en arribar al carrer General Mola, la Guàrdia Civil els va dissoldre a base de galtades i colps amb la porra. Segons les autoritats, un d’ells portava un pal de granera en el qual havia col·locat un carabassot que simulava una creu. A més, asseguraven haver escoltat entre la multitud “palabras propias de un sacerdote al verificar un funeral”. A partir d’aquestes evidències, van interpretar els fets com una mofa cap a la religió. Xicotets successos com aquest permeten que ens endinsem en el franquisme “realment” viscut. Amb això es pretén examinar, a través de les experiències quotidianes d’aquells les existències dels quals van transcórrer sota la dictadura, les complexes i fins i tot contradictòries percepcions que van suscitar les polítiques del règim entre la gent del carrer i mostrar com l’atracció popular per determinats aspectes del franquisme va coexistir durant tot el període amb la resistència enfront d’uns altres.

Las Provincias y María Consuelo Reyna

Ana María Cervera Sánchez — 2021-01-18

En una dècada significativa en la nostra història recent, la que va de 1972 a 1982, una periodista, Consuelo Reyna i un mitjà de comunicació, “Las Provincias”, que fins ara no han estat estudiats, tingueren una gran influència influència com a actors rellevants en la Transició valenciana. En aquest període, la periodista i el seu diari encapçalaren aferrissades batalles ideològiques, consolidaren bàndols i opcions polítiques. I, amb tot, recorreren un trajecte com a empresa que deixà l’editora, Federico Doménech S.A., en una òptima situació en 1982, quan el camí de l’autonomia valenciana ja havia quedat clar amb l’aprovació de l’Estatut. La simbiosi entre periodisme i empresa és essencialment determinant i s’encarna en una figura, Consuelo Reyna, i en tres punts que resumeixen la història del diari degà: tradició, empresa i transició.

Las heridas de la ausencia

María Jesús Rodríguez Hernández — 2020-12-03

Aquest volum desentranya les claus del vincle entre poesia i nostàlgia, al mateix temps que identifica els tipus de discurs i la retòrica d’innombrables poemes impulsats per aquest sentiment al llarg dels darrers cent anys en la poesia anglo-nord-americana del Canadà i els Estats Units. El camp d’estudi és prou ampli per a fer aflorar resultats esclaridors al voltant de diverses qüestions de rellevància, com ara les maneres en què la nostàlgia gestiona l’absència i la pèrdua, la seua capacitat per a construir relats consistents sobre la memòria, la identitat i el passat, sobre el territori i el sentiment de pertinença. En conjunt, aquesta obra descobreix la poesia de nostàlgia com un corpus essencial de reflexió sobre la percepció de l’absència, la pèrdua i l’impossible, i sobre les possibilitats del llenguatge a l’hora d’enfrontar-se a qüestions que s’hi resisteixen, bé per ser molt difícils de concretar dins dels límits del conceptual o bé perquè expressar-les mitjançant la paraula es percep com a insatisfactori.

El infierno está vacío

Agustín Méndez — 2020-11-26

Entre els segles XV i XVIII, aproximadament 50.000 persones van ser executades a Europa després de ser culpades del crim de bruixeria. Entre els actes pels quals foren castigades s’incloïa la utilització de màgia nociva, l’establiment d’un pacte amb Satan, haver mantingut relacions sexuals amb dimonis o formar part d’un complot multitudinari i clandestí per a la destrucció de la cristiandat. El que en l’actualitat pot semblar, a primera vista, el resultat d’un passat irracional i obscurantista, en realitat era l’expressió –brutal, certament– d’una manera d’entendre la naturalesa, la història, la teologia i la política diferent a la contemporània, però perfectament racional, coherent amb l’univers cultural, intel·lectual i conceptual en el qual es va desenvolupar. Es feia necessària una anàlisi dels fonaments intel·lectuals de la caça de bruixes, el conjunt d’idees i representacions que va permetre dur a terme i justificar la repressió d’un delicte inexistent, a través dels tractats demonològics publicats per membres de l’elit cultural (ministres religiosos, teòlegs, metges) a Anglaterra entre el segle XVI i el XVII. Partint de la història cultural i intel·lectual, s’accedeix a la forma en què els autors caracteritzaven les relacions entre l’humà, el diví i el diabòlic en un context històric permeat per les profundes transformacions produïdes per la Reforma protestant.

La mirada neandertal

Valentín Villaverde Bonilla — 2020-11-19

La capacitat artística defineix la nostra humanitat. Mentre que no hi ha dubte que la producció i l’ús d’imatges visuals constitueixen un caràcter humà universal, l’explicació dels seus orígens suscita més controvèrsia. En aquest llibre s’aborda aquesta qüestió. No es tracta només d’acostar-se a la documentació arqueològica existent, sinó de reflexionar sobre la definició d’art i la seua significació evolutiva. Les eines per a abordar aquest propòsit remeten a diferents disciplines, però l’anàlisi es formula a través d’un diàleg entre el component biològic del procés evolutiu humà i l’evolució de la Cultura, i en aquest procés els neandertals van tenir un paper rellevant.

Insuficiencia cardiaca

Francisco Javier Chorro Gascó — 2020-11-11

La insuficiència cardíaca és una síndrome clínica molt prevalent que s’origina per causes diverses i presenta una elevada morbimortalitat. Les cures específiques que necessiten els pacients afectats requereixen recursos elevats i mitjans que s’adeqüen a la magnitud del problema, especialment quan es consideren les persones de més edat, amb elevades taxes d’hospitalització i reingressos, i amb limitacions importants en la qualitat de vida. En les últimes dècades hi ha hagut avanços notables que permeten oferir millor control dels símptomes, millores en la qualitat de vida i major supervivència; no obstant això, continua sent necessari progressar en la prevenció i organització de l’atenció sanitària, disposar de nous paràmetres diagnòstics i pronòstics que faciliten les decisions terapèutiques i aconseguir més adherència als tractaments recomanats per a poder reduir l’elevada morbimortalitat associada. Aquesta obra, coordinada pels professors de la Universitat de València J. Núñez Villota, F. J. Chorro Gascó, V. Bodí Peris i J. Sanchis Forés, reuneix els aspectes més rellevants d’aquesta patologia i ofereix una visió actualitzada dels criteris diagnòstics, les causes, la fisiopatologia, els mètodes per a avaluar el risc, la relació amb altres patologies i comorbilitats i les opcions terapèutiques disponibles, elements necessaris per a proporcionar una atenció adequada als pacients amb insuficiència cardíaca.

Anticatalanismo y transición política

Juan Luis Sancho Lluna — 2020-11-03

Les pàgines que s’han dedicat a la Transició valenciana són innombrables. Des del terreny de l’assaig, del periodisme, de la politicologia i de la sociologia ens han oferit el relat del període en clau identitària; però el present llibre no té el mateix objectiu, es tracta d’un llibre d’història. L’anticatalanisme ha demostrat ser una arma política formidable, que ha donat molt de rèdit a la dreta valenciana. En una conjuntura històrica com la transició a la democràcia, va aconseguir aglutinar amplis sectors socials tradicionals –el franquisme sociològic–, i vertebrar tot un moviment social de base popular, integrista i reaccionari contra el canvi polític liderat per l’esquerra que havia guanyat les primeres eleccions democràtiques el 1977, així com les legislatives i les municipals de 1979. El conflicte va esclatar pel paper actiu que van tenir en el camp de la reacció àmplies capes socials d’extracció popular que van aconseguir crear un clima de tensió i violència que convulsionà la vida ciutadana, tot un ‘kale borroka’ contra els partits polítics democràtics instigat des de les institucions del tardofranquisme i el govern de la UCD. L’objectiu és, doncs, fonamentar en la història les causes polítiques i socials de l’origen d’aquest conflicte.

Cuentos para quinceañeras

Marcelo Gabriel Burello — 2020-11-03

James Fenimore Cooper (1789-1851) es considera el primer gran novel·lista nord-americà de fama internacional gràcies a les seues històries d’aventures, especialment ‘L’últim dels mohicans’. Abans de consolidar-se com a tal, però, va provar sort amb la narrativa breu i va emprendre la redacció d’alguns relats d’índole sentimental i intimista, dels quals només en va acabar dos: «Imagination» i «Heart». Només publicar-los, sota un pseudònim femení i amb el títol de ‘Tales for Fifteen’, se’n va desentendre, motiu pel qual han passat desapercebuts per a gran part de la crítica. Amb el propòsit d’enriquir l’estudi de l’etapa inaugural de la literatura estatunidenca, en presentem ací la primera versió en espanyol i l’edició crítica d’aquests textos oblidats, que constitueixen una baula perduda en la història del conte nord-americà.

Desarrollo y elaboración de productos cosméticos

Octavio Diez Sales — 2020-10-20

Aquest quadern formatiu planteja l’elaboració de productes cosmètics, tant en el vessant pràctic com en el teòric i, a més, incorpora una sèrie d’annexos com a material complementari (productes i utillatge, ingredients cosmètics, vehicles i un formulari). Així mateix, inclou un glossari on es poden trobar tots els termes relatius a la matèria i un darrer annex on es revelen els resultats de les pràctiques. En l’últim apartat es proposa a l’alumnat la resolució d’un projecte sobre l’elaboració d’un nou producte cosmètic.

Madrid cautivo

Alejandro Pérez-Olivares García — 2020-09-08

El matí del 28 de març de 1939, els serveis de propaganda del «nou estat» franquista van rodar les primeres imatges de l’ocupació militar de Madrid al final de la Guerra Civil. Començava llavors un temps que la literatura de postguerra va descriure amb precisió: per a algunes persones, aquella ciutat era la mirada alta per l’alegria de l’«alliberament»; per a unes altres, el rostre capcot i fugisser per evitar ser enxampades pel pes del passat. ‘Madrid cautivo. Ocupación y control de una ciudad (1936-1948)’ aprofundeix en altres realitats allunyades de les cambres i els llibres, i suposa la primera aproximació nítidament urbana a una postguerra definida pels contrastos. Ho fa a partir de l’anàlisi integrada dels plans d’ocupació de la ciutat, del desplegament de l’arquitectura de control després de l’entrada de l’exèrcit franquista i de la dimensió social de la victòria militar. El llibre s’endinsa en els orígens de l’ordre públic franquista, en les polítiques de control social aplicades a la ciutat i en la commemoració i retribució dels vencedors a través d’una anàlisi interdisciplinària, a mig camí entre la sociologia, la geografia, l’ecologia política i els estudis postconflicte.

Escribir con dos voces

Dolors Poch Olivé — 2020-09-04

Espanya és un estat plurilingüe integrat per diverses llengües autòctones, a més de l’espanyol, que tenen una cultura distintiva i una rica tradició literària: l’asturià, el català, el basc o el gallec. Una part dels habitants de la península i les illes, doncs, són bilingües, i quan s’expressen literàriament presenten perfils diferents: parlants bilingües que escriuen en una sola de les llengües que coneixen, que escriuen textos diferents (o no) en les dues llengües que parlen i que s’autotradueixen d’un idioma a un altre. ‘Escriure amb dues veus’ intenta observar com l’elecció d’una llengua coneguda (i no una altra) influeix en la creació dels escriptors que dominen una llengua ibèrica en contacte amb una altra de jerarquia superior (per exemple, el castellà respecte als altres idiomes amb què coexisteix). Aquest volum pretén contribuir a comprendre una mica millor les tradicions lingüístiques i literàries d’aquests territoris per a proporcionar un model útil que aprofundisca en la comprensió comparativa de les diferents cultures implicades i, en definitiva, per aconseguir projectar més llum sobre els processos d’escriptura en un context bilingüe.

Ciudadanos, electores, representantes

Marta Fernández Peña — 2020-09-04

Aquest llibre ofereix una anàlisi de la construcció de la ciutadania i la representació política al Perú i a l’Equador durant la segona meitat del segle XIX, concretament entorn de la dècada de 1860. La configuració i el funcionament del Parlament és el punt de referència fonamental en aquesta investigació, en la qual resulta crucial l’anàlisi del discurs, especialment del parlamentari. Els representants parlamentaris van ser els encarregats d’elaborar, debatre i promulgar tot tipus de textos legislatius, que establirien les bases del joc polític. Al més, van ser els responsables de dissenyar el sistema electoral del qual eixirien els congressistes electes. En aquest procés resultava fonamental el desenvolupament dels debats parlamentaris, especialment aquells que configuraven els contorns de la inclusió i l’exclusió política. A partir d’ací, les elits polítiques i intel·lectuals peruanes i equatorianes van definir les diferents categories polítiques –ciutadans, electors i representants–, que donen títol a aquesta obra. Per a accedir a cadascuna d’aquestes, els mateixos parlamentaris van haver de delimitar una sèrie de requisits en els quals entraven en joc aspectes com el territori, el gènere o la raça, elements que es creuen en aquesta investigació. A més, els casos d’estudi assenyalats s’insereixen en un context geogràfic més ampli, utilitzant una metodologia comparativa i un enfocament transnacional que permet abastar diversos àmbits espacials: l’àmbit andí, el context iberoamericà i l’espai atlàntic.

La querella de los novelistas

Sara Santamaría Colmenero — 2020-07-22

La configuració del passat, permanentment en qüestió, entranya una disputa política que mai es limita a aquest, sinó que concerneix també la nostra situació davant el futur. Aquest llibre analitza la lluita per establir un relat hegemònic sobre la història recent d’Espanya que tingué lloc a cavall entre els segles XX i XXI, en la qual els novel·listes espanyols van tenir un protagonisme molt rellevant. La querella sobre la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra va comportar una confrontació entorn del significat de la Transició i el seu llegat. Des d’una perspectiva interdisciplinària, que combina –entre altres– la història cultural i els estudis de memòria, aquestes pàgines il·luminen els secrets d’aquesta lluita a partir de l’estudi de cinc novel·listes destacats: Juan Marsé, Rafael Chirbes, Almudena Grandes, Antonio Muñoz Molina i Javier Cercas.

Los Gaos. El sueño republicano

Margarita Ibáñez Tarín — 2020-06-30

En un hotel de Vernet les Bains, als Pirineus orientals francesos, la nit del 10 d’octubre de 1939 mor per causes poc clares José Gaos Berea, pare dels germans Gaos, notari i lliurepensador, que era, segons Max Aub, «l’autèntic geni de la família». Havia arribat fins allí com a refugiat polític fugint de la repressió franquista. Així arranca una apassionant investigació sobre la família Gaos, una família de la burgesia il·lustrada, plenament identificada amb els ideals republicans, que va patir de manera implacable la fractura que causà la Guerra Civil a València. No és corrent que en un mateix grup familiar coincidesquen nou germans (José, Carlos, María, Alejandro, Ángel, Ignacio, Vicente, Fernando i Lola) amb tanta predisposició cap a la filosofia, la poesia, la música, el teatre, el cinema i l’art, en general, i amb tant de protagonisme polític com van tenir els Gaos en els anys de la Segona República i la guerra a València. Amb la derrota republicana, la meitat dels germans es van haver d’exiliar a Mèxic. La seua història és el testimoniatge d’una família trencada per la victòria franquista que ens obliga a reflexionar sobre els perills de la desmemòria en el moment actual.

Els Els arbres de Berkeley

Antoni Defez Martín — 2020-06-19

Com podem assegurar que existeix un món extern a la nostra ment, i que aquest món és tal com ens el representem mentalment? Una estranya pregunta, sens dubte, però que constitueix un dels problemes que sovint ha ocupat els filòsofs de la nostra tradició a partir de l’edat moderna, i que aquest assaig intenta explorar posant el focus fonamentalment en els pensadors de l’empirisme clàssic: Hobbes, Locke, Berkeley i Hume.

Agricultura periurbana y planificación territorial

Carolina Yacamán Ochoa — 2020-06-19

La agricultura periurbana está adquiriendo en los últimos tiempos un gran interés analítico y prospectivo en el marco de las renovadas políticas agroalimentarias y de planificación territorial. Para fortalecer su papel de proveedora de alimentos de calidad y proximidad, se requiere un mayor y mejor conocimiento de este tipo peculiar de agricultura a la luz de un marco teórico renovado que dé soporte a la acción pública para garantizar su viabilidad económica y asegurar su carácter multifuncional y su territorialidad. Desde esta perspectiva, el libro aporta un panorama actualizado de la conceptuación de la agricultura periurbana y una revisión profunda de la trayectoria de la ordenación de los espacios agrarios periurbanos en el camino hacia la formulación del denominado proyecto agrourbano. Junto al estudio de determinadas figuras e instrumentos para su gestión y revitalización, como los parques agrarios, el libro aporta una síntesis de la experiencia francesa en la defensa y activación de la agricultura periurbana y el estudio del reciente Plan de la Huerta de Valencia. La obra proporciona también una propuesta metodológica innovadora para caracterizar la agricultura periurbana, aplicada a la región urbana de Madrid, como herramienta para una planificación territorial comprometida.

La Catalunya associada (1868-1938)

Montserrat Duch Plana — 2020-06-19

L’associacionisme català contemporani, amb una densa xarxa d’associacions i d’espais de sociabilitat, es caracteritza per tres aspectes: la diversitat (agrari, sindical, professional, cooperatiu, mutual, femení, educatiu, recreatiu, cultural, polític, religiós...); la fortalesa numèrica i distribució homogènia per tot el territori, i la presència activa en la vida econòmica, política, social i cultural del país. Històricament, però, davant l’absència d’un Estat protector i l’avarícia del capital, les classes populars catalanes s’associaren i hagueren de lluitar per assolir una vida digna i, en alguns casos, per transformar la societat. ‘La Catalunya associada’, una investigació original i pionera, analitza i cartografia l’associacionisme i la sociabilitat a Catalunya entre 1868 i 1938 i en traça una imatge global i, alhora, sectorial, que va des del món rural fins al món urbà i que abasta el conjunt de les classes socials i de la geografia catalana.

El desafío de la cultura moderna

Marc Baldó Lacomba — 2020-05-14

La Segona República brilla en la memòria democràtica dels ciutadans gràcies al seu esforç per desenvolupar polítiques de llibertat i igualtat. Una part important d'aquestes es van centrar en la cultura, front pel qual, conscients de la seva importància, es va apostar amb decisió per a guanyar l'avenir i la transformació de la vida. Aquesta obra analitza l'experiència de la ciutat de València en aquest àmbit a través de múltiples camps: l'educatiu, la creació artística, les arts gràfiques, el teatre, el cinema, les falles, les bandes de música, el cafè musical o el concert simfònic. A la música se li ha donat especial èmfasi. El Grup dels Joves, integrat per cinc compositors, es va proposar conjuminar l'art popular del país amb l'avantguarda, desafiant herències i rutines. Aquest impuls de futur també el van assumir creadors i professionals de les diverses manifestacions culturals, que es van plantejar superar estancaments, rutines i tòpics per a contribuir a la construcció de la modernitat i la universalitat cultural. En aquest estudi de la realitat cultural d'aquells dies, han participat professors de les universitats de València i Politècnica de València, així com del Conservatori Superior de Música i dinamitzadors de la cultura.

Revistas para la democracia

Jaume Guillamet Lloveras — 2020-05-14

Les revistes van ser un espai arriscat d'informació i opinió política en els darrers anys del franquisme, cosa que algunes pagaren amb sancions i suspensions. Aquest llibre analitza l'aportació i la significació de la premsa no diària com a tribuna accessible als moviments d'oposició, a manera de «parlament de paper», terme sobre l'abast del qual es parla en la introducció. D'una banda, s'estudien algunes revistes anteriors al final de la dictadura, de clar enfocament renovador, com ‘Cuadernos para el Diálogo’ i ‘Triunfo’ o les catalanes ‘Destino’, ‘Oriflama’, ‘Presència’ i ‘Canigó’, al costat del setmanari informatiu ‘Cambio 16’, en contrast amb la inadaptació creixent de les veteranes ‘La Actualidad Española’ i ‘Gaceta Ilustrada’. D’una altra, es troben revistes nascudes després de la jura del rei Joan Carles, com el setmanari popular ‘Interviú’, els comunistes ‘Arreu’ i ‘La Calle’, o ‘Punto y hora de Euskal Herría’, del nacionalisme basc d'esquerres, i el projecte valencianista de ‘Valencia Semanal’. El capítol dedicat a ‘Por favor’, ‘El Papus’ i ‘El Jueves’ ofereix una mirada global sobre el fenomen de la renovació de la premsa d'humor; així com el dedicat als magazins angloamericans ‘The Economist’, ‘Time’ i ‘Newsweek’ aporta una visió internacional de la Transició, no per distant menys incisiva. El llibre inclou, a més, el testimoniatge i les reflexions d'alguns periodistes, editors i historiadors. L'epíleg apunta una interpretació sobre l'efímer èxit d'aquestes publicacions en la que va ser una gran dècada per a les revistes.

Vergel de perfectísimas flores

Emilio Callado Estela — 2020-05-14

En el procés de renovació temàtica i metodològica experimentat per la història, els estudis sobre les dones han cobrat especial protagonisme i, entre aquests, hi destaquen les recerques sobre el món religiós, tant que, en alguns casos, el passat de les monges –sobretot en el temps barroc, de la Contrareforma, en què va abundar aquella forma de vida– és conegut gairebé millor que el dels frares. No obstant això, no es pot dir el mateix de les dominiques, fonamentalment en els territoris de l’antiga província d’Aragó, i de manera especial a València. La seua memòria escrita va quedar dispersa a causa dels desastres bèl·lics i les convulsions polítiques contemporànies, que van condemnar a l’oblit els grans cenobis de les monges establertes ací per l’orde dels Predicadors. El present llibre s’ocupa d’una d’aquestes fundacions, que sota l’advocació de “Corpus Christi”, va aixecar a Carcaixent a mitjan de la dissetena centúria sor Inés de l’Esperit Sant, en el segle Sisternes de Oblites, la dominica valenciana més il·lustre de tots els temps.

El fin del arte

Raquel Cascales Tornel — 2020-05-14

Aquest llibre dóna compte d'un dels tòpics més controvertits de l'Estètica contemporània: la fi de l'art. Per a això, s'analitzen les transformacions que va sofrir l'art i les teories filosòfiques que van conduir a considerar que podria tenir un final. Hegel és referent imprescindible en aquest context perquè va elevar l'art a la més alta consideració, però va afirmar també que era ja un tema del passat. Aquesta sentència va provocar innombrables interpretacions que el llibre recull i sintetitza. D'entre les contemporànies, la que més divulgació ha aconseguit és la d'Arthur Danto. No obstant això, amb freqüència ha estat compresa de manera parcial i per això aquest llibre la contextualitza dins del desenvolupament filosòfic de l'autor, remarcant la coherència del seu pensament. El diàleg establert entre tots dos filòsofs permet comprendre com el que acaba és una comprensió sobre l'art nascuda en l'època moderna, i aporta algunes claus per a entendre millor l'art dels nostres dies.

La veu del Regne. 600 anys de la Generalitat Valenciana

Antoni Furió — 2020-05-04

El 1418 es creava la Generalitat Valenciana, la més alta institució representativa del regne de València durant l’època foral. En realitat, la Diputació del General, el nom original de la institució, havia començat a configurar-se molt abans, però no va ser fins les corts de 1418 que es va constituir com un òrgan permanent, amb una estructura administrativa i unes funcions clares i definides. Aquesta diputació permanent de les corts representava el conjunt dels habitants del regne de València, i se la coneixia habitualment amb el nom de Generalitat. La seua existència es prolongà fins a començaments del segle XVIII, quan va ser abolida, junt amb les altres institucions valencianes, pels decrets de Nova Planta. Finalment, i en el marc de l’Estatut d’Autonomia de 1982, es va recuperar el nom de Generalitat per a designar el conjunt d’institucions de l’autogovern valencià. Amb motiu de l’efemèride, les universitats públiques valencianes van rebre l’encàrrec de la Generalitat d’organitzar un congrés internacional sobre la història de la institució. El congrés reuní més de cent vuitanta investigadors d’universitats europees i americanes, les intervencions dels quals aportaren nous coneixements i també noves reflexions tant sobre la Generalitat Valenciana, com sobre altres conceptes i temes claus relacionats. Aquest primer volum de la sèrie recull els parlaments de naturalesa protocol·lària o acadèmica que es pronunciaren en les sessions institucionals del congrés, junt amb el programa i una crònica de les activitats que s’hi van dur a terme.

Patrick Modiano

Manuel Peris Mir — 2020-03-11

En Modiano la figura del gos és a vegades un explorador anímic en el deambular del protagonista pels carrers de París, a vegades un guia en la cerca fantasmagòrica de personatges desapareguts, a vegades un doble simbòlic del narrador, quan no del germà mort, i fins i tot de tots dos, en un subjecte desdoblegat que els conjumina: el gos i jo / el meu germà i jo; de manera que la mort del germà i el temor a ser també ell víctima de l’abandó familiar s’expressen en la seua narrativa mitjançant el record encobridor de la mort d’un gos durant la seua infància. La figura del gos es converteix així en una màscara amb la qual l’autor d’“Un pedigrí” utilitza la veritat de les mentides literàries per a ajustar comptes amb els seus progenitors, especialment amb la mare. La descodificació d’una misteriosa llista de garatges modianescos revela la soterrada acusació de l’escriptor als seus pares per la seua negligència en la mort del fill xicotet, a qui l’escriptor ha rendit un homenatge secret en el Nobel Museum. Aquestes pàgines constitueixen una aproximació a la vida i a l’obra de Patrick Modiano a partir d’una original anàlisi de la figura del gos en la seua narrativa. El llibre mostra com els contes de Marcel Aymé aporten al seu imaginari de lector infantil un món en el qual els animals viuen i dialoguen amb una parella de germanes amb les quals el xicotet Modiano s’identifica al costat del seu germà Rudy. Després, en un joc d’espills literari, eixe món el projectarà sobre l’actriu Françoise Dorlèac i la seua germana Catherine Deneuve.

Una historia del movimiento negro estadounidense en la era post derechos civiles (1968-1988)

Valeria L. Carbone — 2020-02-24

La present obra analitza l’evolució de la lluita i resistència dels afro-nord-americans al llarg de les dècades de 1970 i 1980 des d’una perspectiva que incorpora les categories de racisme, raça i classe. Des de la centralitat de les elaboracions discursives i institucionals de les nocions de raça i racisme, així com des del paper fonamental que ha adquirit la ideologia de supremacia de la raça blanca en l’esdevenir històric estatunidenc, la població negra ha entès la seua lluita des de la noció de raça com a lloc de resistència, la qual cosa ha delimitat les seues accions a l’hora de perfilar estratègies de lluita col·lectiva. L’estudi de moviments significatius de cada regió del territori (centre-oest, el sud profund, nord-est, est), evidència com els mateixos permeten establir connexions i continuïtats en relació a problemes, tàctiques i estratègies, formes d’organització, retòriques discursives i tipus de participació, que van donar forma a un complex, heterogeni i versàtil procés d’incessant mobilització nacional mitjançant el qual la comunitat negra va desafiar el racisme institucional estatunidenc sota les consignes de raça i classe.

¡Viva Cataluña española!

José Fernando Mota Muñoz — 2020-02-18

Amb la proclamació de la República, l’extrema dreta espanyolista de Barcelona és esborrada del mapa. En pocs dies, els ultraespanyolistes passen de viure en una Dictadura, a haver d’actuar en una República que ataca tres dels seus pilars: la monarquia, la religió i l’Estat unitari. Ni el RCD Español tindrà ja la importància que havia tingut com a vehicle d’expressió política. Ja no alçaran cap fins a 1939. Aquesta obra estudia l’esdevenir d’aquests col·lectius reaccionaris, fascistitzats i feixistes de la ciutat de Barcelona entre dos fracassos, el del 14 d’abril de 1931 i la seua derrota en les urnes, i el del 19 de juliol de 1936 i la seua derrota als carrers. Per les seues pàgines transiten alfonsins, carlistes, albinyanistes, jonsistes, falangistes i un llarg etcètera de militants de l’extrema dreta. S’analitza aquest microcosmos ultra barceloní, la qual cosa permet conèixer les trajectòries vitals d’alguns dels seus components, la història de la miríada de grups i grupuscles espanyolistes que es fan i desfan al voltant d’algun líder efímer i com actuava aquesta minoria marginal en un context polític i social advers. Estem, doncs, davant una aproximació des de la història al món de la ultradreta barcelonina durant la Segona República.

El fruto de la vida diversa

Toni Montesinos Gilbert — 2020-02-11

El poeta, crític literari, narrador i assagista Toni Montesinos reuneix tot el que ha escrit sobre autors nord-americans, el que fa d’aquest llibre un complement de “La pasión incontenible. Éxito y rabia en la narrativa norteamericana” (2013). “El fruto de la vida diversa” recull, amb l’estil amè i apassionat que caracteritza a l’escriptor barceloní, a un centenar d’autors nord-americans que abasten dos-cents anys de literatura estatunidenca i que apareixen ordenats alfabèticament. L’autor ofereix, d’aquesta manera, textos que responen a més de vint anys de lectures i que constitueixen tot un enorme i divers cabal artístic, vist, a més, amb consciència desmitificadora. I és que, pel simple fet de vindre del país d’on vénen, molts autors estatunidencs ja porten des dels mitjans de comunicació i el món editorial un halo de sofisticació, lloances hiperbòliques i màrqueting que Montesinos tracta de qüestionar amb l’objectiu d’oferir una mirada honesta, justa i pròxima tant al lector del carrer com a l’especialitzat.

Ciudades en venta

Ricardo Méndez Gutiérrez del Valle — 2020-01-13

Durant anys, el principal objectiu de les investigacions urbanes a Espanya va consistir a estudiar les arrels de l’intens procés urbanitzador associat a la bombolla immobiliària. Més tard, es van dirigir cap als greus efectes provocats per la crisi d’aquest model de creixement. Tanmateix, des de 2013 s’ha iniciat un nou cicle immobiliari marcat per la recuperació de la inversió i la compravenda d’habitatges, la nova escalada dels preus o la bombolla del lloguer en les grans ciutats, que genera nous conflictes. El llibre analitza l’evolució de l’activitat immobiliària a Espanya durant l’últim quart de segle prestant especial atenció a les estratègies dels actors financers, essencials per a comprendre aquests processos. Les seues principals novetats són l’estudi detallat d’aquest nou cicle i els seus forts contrastos territorials, així com de les estratègies dels nous operadors financers, que competeixen amb els tradicionals per repartir-se el negoci urbà, la qual cosa accentua el procés de mercantilització de la ciutat.

Conceptual Integration Theory in Idiom Modifications

Nihada Delibegovic Dzanic — 2019-11-14

The long-standing view that idioms are formally and thus also semantically fixed has been challenged and many studies have shown that idioms are indeed flexible both structurally and semantically to varying degrees. We often come across examples of creatively used idioms, with their original structure disrupted and their semantics affected in the process. This book investigates the phenomenon of innovation and creation in phraseology and examine the limits to innovation, i.e. question whether modified idioms are choreographed by a set of principles or constraints, and whether these principles are coherent. The Conceptual Integration Theory is used to analyze modified phraseological units in order to provide insights into mechanisms which regulate their creation and cognitive organization. This theory not only provides insight into the way we produce, but also gives clues about the ways in which we process modified figurative expressions. The Conceptual Integration Theory seems to offer us the key for unlocking the internal cognitive choreography of idiom modifications presented in our corpus.

La pintura de frontera de George Catlin

Hasan German López Sanz — 2019-10-15

El pintor estatunidenc George Catlin va ser un pioner de l’etnografia nord-americana de principis del segle XIX que va viatjar entre 1832 i 1839 al conegut com a Llunyà Oest amb el propòsit de plasmar a l’oli la vida dels indis. Aquest estudi presenta una revisió crítica de la seua obra tenint en compte el context social, polític, literari i artístic en què la va desenvolupar, amb la finalitat de revelar les lògiques que subjauen a les seues descripcions etnogràfiques, els supòsits que permeten entendre la seua visió romàntica a l’una que enciclopèdica dels nadius d’Amèrica del Nord i les reaccions contemporànies al seu etnocentrisme cultural. Personatge fonamental de la cultura estatunidenca, la seua producció és molt rellevant no solament per a l’antropologia social i filosòfica, sinó també per als estudis artístics, literaris i culturals nord-americans entorn de la construcció de l’Altre indígena.

Primeros pasos en un laboratorio de dermofarmacia y productos cosméticos

Sergio del Rio Sancho — 2019-10-01

El lector podrà trobar, al llarg d'aquestes pàgines, una guia pràctica d'utilitat per a l'estudiant que vulga iniciar-se en un laboratori cosmètic, ja que s’hi mostren, de manera clara i mitjançant l'ús d'exemples pràctics, tots els elements que cal considerar a l'hora d'avaluar l'efectivitat i seguretat d'un producte cosmètic o dermofarmacèutic. L'augment massiu de nous productes cosmètics comporta l'exigència de garanties sobre el producte acabat. Aquestes garanties sanitàries inclouen: bones pràctiques de fabricació, qualitat dels ingredients utilitzats i composició, etiquetatge i publicitat, avaluació de la seguretat, notificació al Portal Europeu de Notificació de Productes Cosmètics, expedient d'informació sobre el producte, gestió d'efectes no desitjats i obligació d'informar sobre els riscos per a la salut humana. Tot això ha donat lloc a l'aparició de la dermofarmàcia, que es defineix com la branca de la farmàcia que estudia, fabrica i expèn productes de cosmètica no relacionats amb patologies. El present volum inclou capítols que tracten d'algunes d'aquestes garanties sanitàries i mostrarem com poder abordar-les des del laboratori de dermofarmàcia i productes cosmètics.

Objetos celestes para prismáticos

José Bosch Bailach — 2019-09-27

En aquesta guia, pensada per a acompanyar-nos en l’aventura de descobrir el cel i concebuda i organitzada per a ser utilitzada durant l’observació, els objectes celestes apareixen agrupats per constel·lacions, i aquestes, al seu torn, per l’època de l’any en la qual són visibles. En cada constel·lació se situen i descriuen els objectes de més interès i bellesa, amb comentaris molt pràctics per a identificar-los i apreciar-ne les característiques més notables. A més dels anomenats objectes de cel profund (cúmuls, nebuloses i galàxies), també ens presenta les estrelles dobles que poden ser separades amb prismàtics i una selecció d’estrelles variables de carboni. La informació sobre les referències històriques i mitològiques de cada constel·lació afegeix un coneixement cultural que complementa la pura contemplació dels astres. Al final del volum s’aborden altres aspectes d’interès científic i s’ofereixen nombroses taules amb dades d’utilitat per a les observacions.

Els Llibres de la col·lecta del Dret Portugués de València (1464-1512)

Germán Navarro Espinach — 2019-09-27

L’any 1462 una nau de mercaders valencians carregada de molts productes va ser assaltada davant les costes de l’actual Algèria per corsaris de Portugal. Res de nou: era habitual al segle XV aquest comportament de pirateria marítima entre països. Retornats a la capital valenciana el propietari i els mariners, reclamaren davant les autoritats del Regne de València que s’exigís una compensació per les pèrdues patides. Habitualment, primer es feia la reclamació a les autoritats reials del país atacant, Portugal, i si hi havia “silenci administratiu”, es podia autoritzar l’embargament de béns de portuguesos a València o, com en aquest cas i després d’un grapat d’anys d’espera, la creació d’un impost especial a tot producte de mercaders de Portugal que arribés a la ciutat. I aquest és l’origen i contingut del manuscrit que s’edita ara, i d’alguna documentació complementària: els llibres de registre de mercaders, naus i productes comercials portuguesos que arribaren a València a finals del segle XV. Una font ben interessant sobre el volum del tràfic comercial, productes, mercaders i navegants de finals de l’edat mitjana entre ambdós països.

¿Entre el fiscal y el verdugo?

José Ramón Bertomeu Sánchez — 2019-09-11

Mateu Orfila i Rotger (1787-1853) és un dels més famosos toxicòlegs de tots els temps i el seu nom apareix en quasi tots els manuals de medicina legal. Els seus treballs van ser traduïts a les principals llengües i la seua aparició en judicis d'enverinaments va fer que la seua fama s'estenguera més enllà de l'entorn acadèmic. Aquest llibre recopila una gran diversitat de fonts, pràctiques i escenaris per a reconstruir les principals activitats de Mateu Orfila: home de ciència, experimentador, mèdic, professor, administrador, expert forense i artista musical. Aquestes fonts són analitzades des de les perspectives que ofereixen els nous treballs sobre història de la medicina forense i les relacions entre ciència, justícia i poder. Es pretén així, a través de la figura de Mateu Orfila, familiaritzar al lector amb els continguts de les recents investigacions en estudis històrics i socials de la ciència, la tecnologia i la medicina.

Días ejemplares

Santiago Rodríguez Guerrero-Strachan — 2019-09-11

Whitman va escriure ‘Días ejemplares’ quan era vell, amb el propòsit de deixar constància del que havia estat la seua vida en uns moments molt convulsos de la història dels Estats Units. Amb motiu d'un viatge a la terra dels seus avantpassats, va concebre el projecte autobiogràfic del qual ja havia escrit la part de la Guerra Civil. A més, hi va utilitzar fragments de les seues col·laboracions periodístiques que tractaven del viatge que va fer a l'oest del país i on va trobar l'ànima i l'energia dels estatunidencs. Aquesta edició presenta, per primera vegada a Espanya, el text complet del llibre i inclou els anys d'infància i joventut a Brooklyn, els anys que va passar com a voluntari als hospitals de Washington durant la Guerra Civil, l'estada en el camp per a recuperar-se de la hemiplegia que va patir i el seu viatge a l'oest. Acompanyen la traducció una introducció que situa en el context històric i literari de l'època aquests ‘Días ejemplares’, i notes a peu de pàgina que pretenen aclarir els dubtes culturals, històrics i textuals que el text suscita.

Todo lo que debes saber sobre el coche eléctrico

Javier Tomás Catalá — 2019-09-11

En el darrer segle, milions d'usuaris condueixen un cotxe diàriament sense necessitat de tenir coneixements de mecànica, simplement estem acostumats als termes relacionats amb els cotxes de combustió. Però això no sempre ha sigut així i en els inicis s’hi va haver d’aprendre. Justament en aquest moment es troben els protagonistes d'aquest llibre, els cotxes elèctrics. El que hui dia són incògnites, en un temps seran respostes quotidianes. La veritat és que els cotxes elèctrics no són complicats, són una petita instal·lació elèctrica amb rodes i aquest llibre tracta d'explicar tots els aspectes necessaris per a comprendre’n correctament el funcionament. Començant per la història, seguint pels beneficis mediambientals, la seguretat, les diferents parts, per acabar amb tot allò relacionat amb la recàrrega. Això ens portarà a obtenir respostes davant preguntes comunes com ara «quant temps tarda a recarregar», «quants diners costa la càrrega» o «quants km puc recórrer». El cotxe elèctric té un gran futur, encara que només el temps i els conductors decidiran si és la tecnologia definitiva. De moment, amb aquesta contribució es pretén ajudar els conductors a entendre’n millor el funcionament i, sens dubte, a una millor presa de decisions.

Del pisito a la burbuja inmobiliaria

Jose Jocano Candela Ochotorena — 2019-09-11

La cultura de l'habitatge en propietat es va consolidar en la població espanyola durant les dues primeres dècades del franquisme. Les polítiques d'habitatge franquistes reflectien els prejudicis patriarcals sobre la família i la dona del nacionalcatolicisme, i la creença falangista en el poder moderador de la propietat sobre el radicalisme social. El règim de Franco va utilitzar l'habitatge protegit com a element central de la seva propaganda social i per a enquadrar als productors en el sindicalisme vertical. La tinença en propietat va demostrar, via garantia hipotecària, que era la millor opció per als negocis. Només llavors, la iniciativa privada va entrar en el camp de l'habitatge social i, en pocs anys, els terrenys es van omplir de torres de pisos. El present llibre intenta explicar el procés holístic de creació d'una cultura de propietat relacionada amb el mercat de l'habitatge, i com els falangistes es van anar adaptant als interessos immobiliaris que havien intentat modelar.

Female Beatness

Natalia Carbajosa Palmero — 2019-09-11

Aquest estudi constitueix el primer acostament crític, en el món acadèmic hispà, a les poetes i artistes de la generació Beat que, juntament amb els components masculins ben coneguts del grup (Kerouac, Ginsberg, Burroughs) van revolucionar l'escena literària urbana en la dècada dels cinquanta als Estats Units, avançant-se així al canvi de mentalitat que va colonitzar el món en els seixanta i els setanta. De manera similar a com, en espanyol, s'està donant visibilitat a les dones poetes de la generació del 27 (les “Sinsombrero”), la nostra proposta aspira a situar en el cànon literari i l'esdevenir històric a les dones que van participar de l'efervescència de l'excepcional moment creatiu Beat i van trencar les barreres, amb les seves vivències i les seves obres, del paper subsidiari per al qual a priori havien estat educades. Des d'una perspectiva múltiple que abasta la interpretació del context soci-històric i polític, la geografia urbana, el rescat d'un corpus literari estudiat només en temps recents i gairebé exclusivament en l'àmbit anglosaxó, i l'anàlisi dels textos capdavanters d'aquest corpus, el llibre posa en el punt de mira a autores que, precisament, trobaven a faltar referents femenins literaris en la seva voluntat de #llaurar una carrera artística en un àmbit eminentment masculí.

Santa María de Montesa

Enric Guinot — 2019-09-11

L'Orde de Santa María de Montesa i Sant Jordi de Alfama va ser l'última ordre militar fundada en època medieval en la Península Ibèrica, fruit del procés de dissolució de l'Orde del Temple entre 1307 i 1312. L'obra reuneix les aportacions de la gran majoria dels investigadors montesianos en actiu que, sens dubte, representen fidelment les diverses línies d'investigació dels últims anys però també són reflex del relleu generacional, amb la incorporació de noves mirades sobre la institució, la seua organització i alguns dels seus principals membres al llarg de cinc-cents anys. Aquesta obra coral, estructurada entorn de cinc eixos (‘Orígens i context’, ‘Montesa en temps dels seus maestres’, ‘Montesa administrada per la Corona’, ‘Els montesianos’ i ‘Més enllà de Montesa moderna’), ofereix al lector interessat una panoràmica actualitzada dels coneixements sobre l'ordre militar valenciana per excel·lència.

La naturalesa de la llum

Pedro González Marhuenda — 2019-09-11

La naturalesa de la llum ha despertat sempre la curiositat humana. En aquest llibre es resumeix l'evolució, des de l'antiga Grècia fins als nostres dies, del coneixement científic sobre aquesta naturalesa, sorgit de l'anàlisi experimental, cada vegada més precisa, dels fenòmens lluminosos, i del desenvolupament de teories físiques, cada vegada més sofisticades, per a descriure'ls. Aquest recorregut històric es fa mitjançant una revisió bibliogràfica dels textos científics originals més rellevants publicats sobre la llum en cada època. Açò permet una explicació cronològica de les idees que, de menor a major complexitat, han anat conformant la nostra descripció actual de la llum, tan precisa, que es pot considerar, sens dubte, com un dels assoliments més extraordinaris de la ment humana.

Fiesta y urbanismo. Valencia en los siglos XVI y XVII

Desirée Demetrio Juliana Colomer — 2019-09-11

La cultura i el patrimoni d’una ciutat són signes distintius que li atorguen singularitat, defineixen trets d’identitat i en condicionen l’esdevenir. De vegades, una cosa tan òbvia s’oblida quan es fan intervencions sobre l’arquitectura i la morfologia urbana del passat, de manera que perdem part important de les arrels de certs llocs. Obres arquitectòniques que van ser projectades amb un objectiu molt definit, alteren el seu sentit després de reformes en què preval la reorganització espacial. Per exemple, l’espai contigu a la façana barroca de la catedral de València va canviar significativament després de l’obertura de la coneguda ara com a plaça de la Reina; i l’enderrocament de la muralla en 1865 va transformar completament la imatge urbana de la ciutat i, amb això, la seua percepció històrica. El treball que es presenta ací proposa d’analitzar la conformació de les ciutats en les diferents etapes com a mitjà de registre, conservació i comprensió.

Guía de prácticas de Ortodoncia I

Natalia Zamora Martinez — 2019-09-11

La matèria d'Ortodòncia conforma una part important del CV del Grau d'Odontologia. La componen dues assignatures anuals i s'imparteix en els cursos 4t i 5é del Grau. L'objecte del llibre és ajudar i guiar l'alumne en la realització correcta de la part pràctica de l'assignatura. Està dividit en 10 capítols que serveixen com a guia per a l'aprenentatge teòric de fonaments i conceptes importants.

Fortuna y expolio de una banca medieval

Enrique Cruselles Gómez — 2019-09-11

El present llibre rescata de l'oblit la història del banc més important de la València de finals del segle XV, que va mantenir relacions financeres amb les grans ciutats europees i amb empreses com el banc dels Medici. L'estudi s'organitza en dues èpoques, articulades en tres capítols: 1) la instal·lació a València del pare, Martí Ruiz, a principis de segle (1417), una època en què la capital exercia la seva influència sobre un extens territori peninsular; 2) la internacionalització i reconversió empresarial del negoci familiar durant la direcció dels «hereus d’en Martí Roís», els seus tres fills homes, que van arribar a gaudir de la condició aristocràtica, i 3) l'enfonsament, amb la fugida (1487) i la persecució inquisitorial, com a resultat de la seva condició conversa, que va permetre al Patrimoni Regi apropiar-se d'una part significativa dels seus actius financers i el seu patrimoni.

Unwanted People

Jorge Majfud — 2019-07-17

This collection of essays by the historian and activist Aviva Chomsky includes work on topics ranging from immigration, to labor history, to popular culture. Chomsky’s incisive prose brings the perspective of a historian to bear on current events in a way that adds depth and nuance to topics that are of the utmost importance at this moment in world history. Unwanted People fits into Chomsky’s larger project to debunk the mythical history of the United States as a nation of immigrants or a melting pot. Her work uncovers centuries of racially motivated immigration policies that inform the current rhetoric surrounding immigration and displaced peoples. Her essays build on that foundation and expand into new territory. Exploring history as a discipline that works from the ground up rather than from the top down, Chomsky challenges the dominant narratives and gives voice to disenfranchised and unwanted people. Touching on topics from revolutionary violence and race to colonialism and its aftermath, this collection of lucid thoughts reveals the hidden histories of the people who shape our modern political and economic landscape.

Aquest recull d'assajos de la historiadora i activista Aviva Chomsky inclou treballs sobre temes que van des de la immigració, passant per la història laboral, fins a la cultura popular. La prosa incisiva de Chomsky aporta una perspectiva històrica als esdeveniments actuals de manera que afegeix profunditat i matisos a temes del tot rellevants en aquest moment de la història mundial. ‘Unwanted people’ és el projecte més gran de Chomsky per a desacreditar la història mítica dels Estats Units com una nació d'immigrants o un cresol de races. El seu treball revela segles de polítiques d'immigració racialment motivades que conformen la retòrica actual entorn de la immigració i les persones desplaçades. L’autora desafia les narratives dominants i dóna veu a les persones marginades i no desitjades. Tocant temes que van des de la violència revolucionària i la raça fins al colonialisme i les seues seqüeles, aquesta col·lecció de pensaments lúcids revela les històries ocultes de les persones que donen forma al nostre paisatge polític i econòmic modern.

Anatomía de un imperio

Valeria L. Carbone — 2019-07-17

Reflexió sobre el problema de l'imperialisme nord-americà i les relacions que aquest va establir amb l’Amèrica Llatina, des del final del segle XIX fins al principi del XXI. La primera part aplega articles que giren entorn de l'exploració dels orígens de l'expansionisme territorial dels Estats Units, i l'anàlisi d'algunes de les respostes que van sorgir a l’Amèrica Llatina a l'avanç del colós ianqui que donaren lloc als moviments crítics de l’anomenat antiimperialisme llatinoamericà. La segona part reuneix una sèrie d'estudis centrats en la complexitat que va adoptar l'imperialisme nord-americà en la segona meitat del segle XX. S'analitza l'actuació imperialista dels Estats Units a l’Amèrica Central i Sud-Amèrica abans i després de la Segona Guerra Mundial, i es projecta llum sobre la complexa dinàmica existent entre el reforç de l'hegemonia estatunidenca i la resistència antiimperialista de diferents actors regionals.

Azulejerías del Hospital de Pobres Sacerdotes de Valencia

Inocencio V. Pérez Guillén — 2019-07-17

Les rajoleries de l'Hospital de Pobres Sacerdots de València constitueixen, possiblement, el conjunt més important conservat in situ de la ceràmica arquitectònica valenciana. En aquest llibre se n'estudia un primer grup, acabat en 1782, quan era arquebisbe de València Francisco Fabián y Fuero qui, amb motiu de la celebració del segon centenari de la mort de sant Lluís Beltrán, va patrocinar la reconstrucció de l'Hospital de Pobres Sacerdots, on el sant valencià havia passat els darrers dies, embellint-lo amb un excepcional conjunt de revestiments ceràmics, elaborats en la fàbrica de rajoles més important de la ciutat. El segon grup, datat un segle després, es va encarregar per al sobreclaustre de l'edifici i consisteix en una sèrie de panells ceràmics excepcionals, que són una bona mostra de la qualitat que encara mantenien les fàbriques de la ciutat. En aquesta ocasió tenen un estil molt diferent, sense emblemes de complicada interpretació encara que quallat d'anacronismes, sobre la vida i miracles de sant Lluís Beltrán i amb escenes de la defensa dels nadius americans contra els abusos dels espanyols.

El legado bibliográfico de Roque Chabás (1844-1912) a la Universitat de València

María Rosario Ferrer Gimeno — 2019-06-11

Roque Chabás, canonge de la catedral de València, va iniciar un moviment historiogràfic de caràcter científic sobre temes valencians sustentats en estudis documentals i arqueològics, amb una dedicació personal que va plasmar en l’ordenació de diversos arxius, entre ells el de la catedral de València, o en publicacions memorables com la revista ‘El Archivo’. La preservació i difusió d’aquests documents va ocupar un lloc destacat entre les seues disposicions testamentàries en què ordenà dividir els fons en tres parts: una, la major, per a enriquir l’arxiu-biblioteca de la catedral de València; una altra, que comprenia els llibres de litúrgia i ciències eclesiàstiques, per al seu marmessor, el sacerdot Vicente Peretó Sapena, i una altra per a la Universitat de València. En aquest estudi s’analitza aquest llegat bibliogràfic a la Universitat, des de l’origen i posterior desenvolupament fins al seu estat de conservació en l’actualitat. Al mateix temps, aquest treball intenta recuperar la figura del canonge Roque Chabás com l’iniciador de la historiografia valenciana moderna i posa de manifest la seua estima per la Universitat de València en enriquir amb el seu llegat els fons de la biblioteca universitària.

Coloquio de los centauros

Antonio García Montalbán — 2019-06-11

Entre la bellesa i el sublim hi ha un espai del qual brolla el meravellós, fenomen arborescent que desplega les seues flors fascinants en l'escenari de la nostra consciència i forma part dels corrents movedissos i diversos de l'existència. Romanem expectants a l'espera d'esdeveniments que ens commoguen, que arriben a nosaltres com a 'accidents'. Mentre esperem aquest alineament extraordinari entre l'objecte meravellós i la nostra disposició anímica, el discurs estètic s'erigeix en espai natural per a la fascinació. Admirable, irracional, exaltació de l'esperit, essència o excés, pel seu caràcter 'il·lusori' ha estat relegat en el pensament sistemàtic als àmbits perceptius de la naturalesa i les arts, però els transcendeix. Aquest llibre explora la nostra cultura i traça una història, no tant lineal com 'poiètica', de tendències o models de representació.

The Neglected Poetry

María Luisa González Biosca — 2019-06-11

This book collects for the first time a compendium of poems written in English by brigadists, sanitary personnel and journalists that participated or were involved in the Spanish Civil War, as well as by intellectuals, writers and journalists that supported the republican cause from the outside. The anthology starts from a previous historical framework in which this poetic legacy has been contextualized, to know where, when, how and why these poems were written, and who wrote them or who were their protagonists. All these analyses have served to understand the causes of why this poetic legacy has been denied and has not received the recognition it deserves today.

Aquest llibre recull per primera vegada un compendi de poemes escrits en anglès per brigadistes, personal sanitari i periodistes que van participar o van estar involucrats en la Guerra Civil espanyola, així com per intel·lectuals, escriptors i periodistes que van donar suport a la causa republicana des de l'exterior. L'antologia parteix d'un marc històric anterior en el qual s'ha contextualitzat aquest llegat poètic, per a saber on, quan, com i per què es van escriure aquests poemes, i qui els van escriure o qui en van ser els protagonistes. Totes aquestes anàlisis han servit per a comprendre per què aquest llegat poètic ha sigut negat i no ha rebut el reconeixement que hui mereix.

Jerónimo Muñoz

Víctor Navarro Brotons — 2019-06-11

Jerónimo Muñoz és un dels científics més destacats de la història valenciana i espanyola. Va ser catedràtic d'hebreu a la Universitat d'Ancona i de matemàtiques i astronomia a les de València i de Salamanca. En la seua època va gaudir d'un enorme prestigi a Espanya i a Europa, sobretot gràcies als seus treballs sobre la supernova de 1572, citats i comentats per alguns dels millors astrònoms europeus. Treballs que encara avui dia mantenen l’interés per als astrofísics que estudien el romanent d'aquest fenomen. El primer mapa del llavors regne de València, editat per Abraham Ortelio a Anvers, es va basar en els treballs de Muñoz i es pot considerar obra seua. La tasca de Muñoz va ser continuada pels seus deixebles, professors a València i Salamanca o cosmògrafs al servei de la Corona en el Consell d'Índies. L'objecte del llibre és l'estudi de les obres impreses i manuscrites de Jerónimo Muñoz, i de la seua biografia i personalitat intel·lectual.

Análisis sociológico del discurso

Benno Herzog — 2019-06-11

L'anàlisi del discurs és a hores d’ara un camp interdisciplinari i molt heterogeni de les ciències socials i les humanitats. La diversitat dels ràpids desenvolupaments en el camp teòric i metodològic internacional dificulta la identificació de les aportacions pròpies de cada disciplina. Per això, aquest llibre s'interessa per teories i mètodes específicament sociològics de l'anàlisi del discurs. Els estudis sociològics del discurs són especialment sensibles als aspectes de poder i de coneixement. Altres aportacions de la sociologia dels discursos es refereixen a les realitats materials, les pràctiques, els processos de subjectivació i a la totalitat de l’estructura social. El volum ofereix un diàleg entre perspectives sociològicament rellevants i de diferents tradicions internacionals. Reuneix per primera vegada una gran varietat de visions expressament sociològiques de l'anàlisi del discurs que s'han anat desenvolupant en les darreres dècades sobretot des d'Alemanya, França i els països anglosaxons, sense oblidar les diverses aportacions de la sociologia espanyola. Posa en conversa visions tan diverses com el qualitativisme crític espanyol, l'Escola de Frankfurt, l'etnografia, l'hermenèutica, la sociologia del coneixement, el postestructuralisme, el postfundacionalisme, el pragmatisme o la teoria de pràctiques.

Valencia inédita

Berta Raposo — 2019-05-02

Els relats de viatgers procedents de l'àmbit lingüístic alemany que van visitar Espanya han estat poc estudiats malgrat la seva importància com a testimoniatge històric-cultural. La present monografia pretén mostrar l'evolució imagológica de València transmesa per aquests viatgers, posant de manifest la rellevància internacional de la ciutat i el seu entorn mitjançant la traducció d'una selecció de fragments de textos inèdits escrits entre els segles XVIII i XX.

Valencia inédita

Ingrid García-Wistädt — 2019-04-17

Els relats de viatgers procedents de l'àmbit lingüístic alemany que van visitar Espanya han estat poc estudiats per la crítica especialitzada fins al moment, malgrat la seua importància com a testimoniatge historicocultural. La present monografia pretén suplir aquesta manca i fer una nova aportació, mostrant l'evolució imagològica de València transmesa per aquests viatgers i posant de manifest la rellevància internacional de la ciutat i el seu entorn, mitjançant la traducció i el comentari crític d'una selecció de fragments de textos inèdits escrits entre els segles XVIII i XX. La imatge resultant oscil·la entre la fascinació, l'estranyesa i el rebuig, deixant sorprenents quadres de gents i llocs, usos i costums, que expliquen algunes de les imatges (distorsionades?) que en l'actualitat impregnen la visió que es té d'aquesta «terra elegida de Déu» i dels seus «fogosos fills de la naturalesa» dins i fora de les seues fronteres.

Llengua i Estat

Vicenta Tasa Fuster — 2019-04-08

Espanya no és un estat nació amb una tradició de respecte a la pròpia diversitat lingüística. La Constitució de 1978 va significar-hi un avanç important i positiu, però molt limitat. El principi de jerarquia lingüística que domina tota la regulació lingüística espanyola ha dificultat, en part per la esbiaixada interpretació del Tribunal Constitucional, polítiques lingüístiques en tots els poders públics de l’Estat i una legislació lingüística realment igualitària, i ha impedit la seguretat lingüística dels parlants de les llengües espanyoles diferents del castellà. La comparació amb països compromesos amb la igualtat lingüística i els drets lingüístics de la ciutadania, com ara Suïssa, posa de manifest les importants mancances i l’antiigualitarisme del règim lingüístic legal-constitucional espanyol. El llibre Llengua i Estat s’aproxima a aquesta realitat comparant Suïssa i Espanya i proposant canvis que ens acosten en el futur al model suís.

Los profesores de Segunda Enseñanza en la Guerra Civil

Margarita Ibáñez Tarín — 2019-04-01

La pugna ideològica –antifascismo-feixisme– que es va viure durant la Guerra Civil entre el personal docent del Segon Ensenyament es va saldar amb la separació del servei d'un bon nombre de professionals. Primer va ser la República la que va cessar de manera forçosa als considerats desafectos a la causa republicana i després va ser el franquisme el que va dur a terme una neteja política de gran abast en el si de l'administració educativa.

Adrienne Rich

Encarna Sant-Celoni i Verger — 2019-04-01

Vint-i-un poemes d’amor –en realitat, vint-i-dos–, en edició bilingüe, és la segona traducció a la nostra llengua d’un llibre d’Adrienne Rich que inclou una introducció molt completa a la persona i l’obra de l’autora, i dos assaigs, inèdits així mateix en català, que complementen tant els poemes com l’ideari i l’activisme lèsbics d’una escriptora imprescindible. Malgrat els més de quaranta anys transcorreguts des de la publicació en anglés del recull i del primer dels dos assaigs, l’obra en conjunt interessa, i força. I no només per la indubtable qualitat literària dels poemes i de llur traducció, sinó també per les seues aportacions a un vertader debat sobre la (in)visibilitat d’expressions i sexualitats no-normatives en la nostra societat i en l’acadèmia. Justificar més la urgència d’aquesta publicació, així com la necessitat de continuar traduint Adrienne Rich, és, tal com diu Sant-Celoni en la introducció, «gratuït i resumible en dues paraules: perquè cal».

En la periferia del centro

José María Castillo del Carpio — 2019-04-01

Aquest llibre pretén explicar, d'una banda, com era i com funcionava durant el segle XVI «el sistema fiscal» del qual va ser titular la Generalitat foral valenciana i, per una altra, quines van ser les característiques de «les finances» d'aquesta institució. Tot això, amb la perspectiva de comprendre millor la integració del regne de València en el conglomerat imperial que van governar els hereus de Ferran d'Aragó i Isabel de Castella.

Beatas

Francisco Pons Fuster — 2019-04-01

L'objectiu d'aquest llibre és analitzar el món d'unes dones que no van acceptar enclaustrar-se i que van decidir viure soles o en comunitat amb altres dones, mantenint la seva llibertat de moviments i autonomia de vida, però subjectes als superiors dels tercers ordes religiosos en les quals van professar. Dones cautes i intel·ligents, que sabien els perills als quals podien exposar-se i que van fer creïbles les seves experiències espirituals a la societat.

An Ethics Beyond

Kevin Richard Kaiser — 2019-04-01

This study examines the fiction of contemporary American author George Saunders in terms of how it presents situations applicable to the chief notions of posthumanist ethics and how these conceptions concern nonhuman animals, which are prevalent in his writing. Posthumanist ethics can help us understand what is at play in Saunders’s fiction. Meanwhile, his texts can help us understand what is at stake in posthumanist ethics. This interdisciplinary project may be beneficial both to conceiving new notions of ethics that are more inclusive and, more implicitly, to understanding the relevance of Saunders’s fiction to the current American sociocultural climate.

Aquest estudi examina la ficció de l’autor estatunidenc contemporani George Saunders: com presenta situacions aplicables a les principals nocions de l’ètica posthumanista i com aquestes concepcions concerneixen els animals no humans, que prevalen en els seus escrits. L’ètica posthumanista pot ajudar-nos a entendre el que està en joc en la ficció de Saunders, mentre que els seus textos poden ajudar-nos a entendre el que està en joc en l’ètica posthumanista. Aquest projecte interdisciplinari pot ser beneficiós tant per a concebre noves nocions d’ètica que siguen més inclusives com, més implícitament, per a comprendre la rellevància de la ficció de Saunders en l’actual clima sociocultural estatunidenc.

Focusing on Audiovisual Translation Research

John Sanderson — 2019-01-14

The aim of this volume is to make a statement on the importance of research on Audiovisual Translation, both in its different varieties of production (dubbing, subtitling, surtitling, voice-over and e-learning) and in its relationship with language acquisition. On the whole, it is a merging of applied theory and practice, with a willingness to encourage a dialogue between scholars specialized in this field that may expand to other fields.

L'objectiu d'aquest volum és donar a conèixer la importància de la recerca sobre la Traducció Audiovisual, tant en les seues diferents varietats de producció (doblatge, subtitulat, sobretitulat, locució i e-learning) com en la seua relació amb l'adquisició del llenguatge. En general, es tracta d'una fusió de teoria i pràctica aplicades, amb la voluntat de fomentar un diàleg entre acadèmics especialitzats en aquest camp que puga estendre's a altres camps.

A Citizen’s Democracy in Authoritarian Times

Thomas Smith Harrington — 2018-12-17

Agents of sedition who are heedlessly destroying Spain’s “consolidated democracy”? Xenophobes simply interested in protecting their own wealth who are, behind the rhetoric, not that different from the tribal authoritarians coming to the fore in Hungary and northern Italy? These are but two of the many narrative tropes the Spanish government and the establishment press in Europe and the US are rolling out to counter the rise of separatist sentiment in Catalonia. In this book, Thomas S. Harrington, an American with a deep familiarity with Catalan culture and history, argues that, far from being a threat to democracy in Europe, the scrupulously peaceful and people-driven movement for independence in Catalonia is, perhaps, the best hope we have for spurring its much hoped-for renewal.

Hi ha agents de sedició que estan destruint sense consciència la “democràcia consolidada” d’Espanya? Xenòfobs interessats només a protegir la seua riquesa que, més enllà de la retòrica, no són tan diferents dels autoritaris tribals que han sorgit a Hongria i el nord d’Itàlia? Aquests són només dos dels molts trops narratius que el govern espanyol i la premsa del “establishment” a Europa i els EUA estan desplegant per a contrarestar l’augment del sentiment separatista a Catalunya. En aquest llibre, Thomas S. Harrington, un nord-americà amb un profund coneixement de la cultura i la història catalanes, argumenta que, lluny de ser una amenaça per a la democràcia a Europa, el moviment independentista, escrupolosament pacífic i impulsat pel poble, a Catalunya és, potser, la millor esperança que tenim per a impulsar-ne la tan esperada renovació.

Fabra, Moll i Sanchis Guarner

Antoni Ferrando Francés — 2018-12-17

La commemoració del 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra és una bona ocasió per a recordar i reivindicar no sols la persona, sinó sobretot el seu llegat. Aquest llibre, obra d’Antoni Ferrando, dona compte de la dimensió lingüística, històrica i cívica de la tasca codificadora de Fabra i de les adaptacions que en feren Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner per a les Illes Balears i per al País Valencià respectivament. Una tasca difícil atesa la situació de subordinació política de la nostra comunitat lingüística i, a més, les diverses situacions lingüístiques i sociolingüístiques de cadascun dels territoris històrics que la integren. També són considerats en aquest estudi el mestratge d’Aguiló, Verdaguer i Llorente sobre Fabra, les aportacions d’Alcover i la contribució de personatges com Bofill, Salvador i Fuster en la construcció d’una llengua moderna de cultura i d’un espai comú de comunicació.

Thomas Merton

Sonia Petisco Martínez — 2018-12-17

El present volum xifra el seu interès en l'anàlisi rigorosa de la poesia completa de Thomas Merton, famós a tot el món per la seva autobiografia ’La muntanya dels set cercles’. Merton va ser autor fecund de nombrosos llibres en prosa i en vers que han estat traduïts a més de vint idiomes i que van tenir una gran repercussió en l'àmbit dels estudis nord-americans, així com en la societat del seu temps. Entre altres aspectes, cal destacar la seva doble condició de ciutadà europeu i nord-americà, la seva rellevància històrica en el context de la revolució dels drets civils en USA i de la intervenció del gegant americà a Vietnam, la seva vinculació poètica amb Nicanor Parra o el seu paper com a mentor d'Ernesto Cardenal. La seva obra continua conservant un missatge crucial per a la humanitat, la necessitat d'una revolució lingüística i espiritual en el món d'avui, sotmès a la tirania planetària de la tecnociència i despullat del ’mundus imaginalis’. El gran mòbil de tot el seu plantejament ontològic i religiós serà precisament la seva aspiració a la Paraula i el seu gran misteri de l'Amor. En ella projecta i administra la seva pròpia imatge literària i humana.

Técnicas experimentales en física nuclear y de las radiaciones

Antonio Ferrer Soria — 2018-11-15

Manual, concebut per a orientar l’alumnat de la llicenciatura de Físiques o el que projecta especialitzar-se en tècniques experimentals de les radiacions nuclears, que ofereix una guia per a aprofitar òptimament els treballs en un laboratori de física nuclear i de partícules. Està estructurat en sis temes: el primer presenta els fenòmens que pateixen les partícules quan travessen la matèria; el segon és monogràfic sobre els detectors de partícules; en el tercer s’han recopilat els mètodes estadístics; en el quart tema s’han presentat els tipus més freqüents de desintegració dels nuclis i es descriuen les propietats més importants de la radioactivitat i les fonts radioactives que solen trobar-se en els laboratoris; el cinquè aborda la dosimetria i els efectes biològics de la radiació, i l’últim introdueix els tipus més freqüents d’acceleradors de partícules. Tots els temes contenen al final una selecció d’exercicis que permeten desenvolupar aplicacions dels conceptes estudiats. En els apèndixs s’han inclòs taules molt útils de constants, masses, semiperíodes, desintegracions, propietats atòmiques, etc.

Johannes Kepler

Max Caspar — 2018-10-31

Aquest treball monumental de Max Caspar (1880-1956), la biografia més completa i fidedigna del pare de les lleis del moviment planetari, abasta tots els aspectes de la vida de Johannes Kepler, la figura més atractiva de les que van protagonitzar la revolució copernicana i la fundació de l’astronomia moderna en l’Europa del segle XVII. El seu treball i la seua obra van estar sempre marcats per una combinació fascinant d’especulació mística i rigor científic i matemàtic. Va ser astrònom, matemàtic i astròleg. Com a creient fervorós, estava convençut que Déu havia dissenyat la creació segons un pla i que l’ésser humà estava capacitat per a desxifrar-lo. Va dedicar tot el seu esforç intel·lectual al descobriment del pla universal diví i, en el curs d’aquesta recerca apassionada de l’harmonia del cosmos, va assolir els seus èxits científics més importants i els seus somiejos místics més desenfrenats.

Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer

Carmel Ferragud Domingo — 2018-10-31

D’ençà de la recuperació de la democràcia han estat nombrosíssims els intents de trobar una identitat de poble, comarca i país a través de l’estudi històric de la vida de les comunitats que configuren la Ribera del Xúquer, a tots els nivells, i tant des de l’àmbit universitari com també des del món dels cronistes, l’erudició local o els joves investigadors, implicats en els nous corrents historiogràfics europeus, amb la microhistòria i la història local com a bandera. Organitzats al voltant d’un bon grapat d’institucions i trobades científiques diverses, nombrosos investigadors s’hi han interessat i han deixat els fruits de la seua recerca en forma de publicacions en articles de revistes, actes de congressos, capítols de llibres i monografies, i fins i tot en una obra monumental de síntesi. Els tretze treballs que s’apleguen en aquest volum, de temàtica diversa i abraçant des de l’edat mitjana fins el segle XX, són una mostra més del vigor amb que continua fent-se història de la comarca valenciana vertebrada entorn del riu Xúquer.

Cultura, gobernanza local y desarrollo urbano

Joaquim Rius-Ulldemolis — 2018-10-31

La cultura, entesa com a esfera d’activitat humana dirigida a l’elaboració simbòlica, ha teixit una estreta relació amb la ciutat a partir del Renaixement. Així, parlar de ciutat és referir-se als espais centrals de la cultura; les institucions culturals que ordenen el món creatiu concentren les lluites pel poder simbòlic i caracteritzen en gran manera el pes i la identitat cultural de les ciutats. A més, els districtes i clústers culturals concentren artistes, intermediaris i indústries culturals, de manera que es converteixen en pols atractors de l’activitat creativa, del consum i del turisme cultural. Aquest llibre examina aquest fenomen internacional des d’una perspectiva sociològica i se centra en el cas de dues grans ciutats, Barcelona i València, posant en relleu la seua creixent rellevància per al desenvolupament local, al mateix temps que analitza críticament les seues conseqüències per a la governança cultural i urbana.

La poesía temprana de Emily Dickinson

Paul Scott Derrick Grisanti — 2018-10-31

Aquest és el cinquè volum d’un projecte l’objectiu del qual és la traducció i lectura crítica dels quaderns d’Emily Dickinson, quaranta seqüències poètiques curtes que plantegen una sèrie de preguntes sobre les intencions i els assoliments artístics de la misteriosa autora nord-americana. La traducció de cada quadernet va acompanyada d’un comentari crític amb la finalitat d’explicar els poemes i establir el paper temàtic que juga cadascuna d’aquestes peces primerenques dins de l’obra global de la poeta. Els quadernets 9 i 10 inclouen un total de cinquanta-un poemes escrits entre 1860 i 1862, on Dickinson segueix desenvolupant els seus temes més importants —la lògica de la renúncia, la tensió entre fe i dubte, la mort com una frontera epistemològica infranquejable i la metàfora de la resurrecció— i, al mateix temps, perfecciona la seva tècnica poètica i el maneig d’aquests motius. En definitiva, som testimonis en aquest volum dels passos que la poeta emprèn en aquesta època cap a la seua plena maduresa intel·lectual i artística.

Memoria Roja

José Carlos Rueda Laffond — 2018-10-31

Aquest llibre proposa un recorregut sobre la cultura comunista entesa com a lloc de memòria. S’aproxima a les narratives històriques produïdes i manejades pel Partit Comunista d’Espanya entre el 14 d’abril de 1931 i el 15 de juny de 1977. La II República i el seu llegat. La Guerra Civil i la reconciliació nacional. La bolxevització i la desestalinització. El franquisme i la Transició democràtica: uns contextos que van servir de baules per a situar un passat que no passava i que va actuar com a espai d’identitat tant a l’exili com a l’interior. La hipòtesi essencial remarca la flexibilitat de la memòria comunista i la capacitat d’adaptació d’unes profundes petjades de record i reconeixement que van actuar com a fils conductors durant dècades. Per a entendre aquest fenomen el llibre explora la singularitat de la memòria de partit, les seues derives generacionals, el pes dels relats orgànics o la diversitat de declaracions autobiogràfiques pròpies del subjecte comunista.

Introducción a la sintaxis alemana

Ferran Robles Sabater — 2018-07-25

El present manual està dirigit als estudiants dels graus de Llengües Modernes Alemany i de Traducció i Mediació Interlingüïstica de 3r curs. Constitueix el llibre de text per a l'assignatura obligatòria «Estudis lingüístics en llengua alemanya 1» i el material de suport per a «Llengua alemanya 5», també obligatòria per als estudiants de maior. No existeix en el mercat un manual d'aquestes característiques, adaptat als alumnes de graus universitaris, ni tampoc que compendie i sintetitze en espanyol els continguts de les gramàtiques de referència en llengua alemanya. S'exposen de forma sistemàtica, ordenada i adaptada al nivell dels alumnes d'alemany B1-B2, els continguts fonamentals de la sintaxi de l'alemany contemporani. Les explicacions i l'orientació s'adapten al nivell i les exigències dels estudiants de grau de la Universitat de València i dels plans d'estudis de traducció i filologies de les universitats espanyoles.

Els versos dels calaixos

Ferran Carbó Aguilar — 2018-06-19

Els versos dels calaixos és una nova proposta de lectura del Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, obra emblemàtica per a diferents generacions de lectors del País Valencià i una de les principals de la poesia en llengua catalana del segle xx. Ferran Carbó fa una anàlisi exhaustiva del poemari –la paratextualidad, l'estructura...– i de la recepció de les diferents edicions, comparades. També ens parla de l'autor, de la seva trajectòria i producció, i de la documentació original d'aquesta obra. Com un annex final, es recupera el pròleg de Manuel Sanchis Guarner a la primera edició del llibre (1971), un document interessant de conèixer i que ha estat oblidat en les edicions posteriors.

Quan tot semblava possible...

Carles Santacana — 2018-06-05

Aquest volum pretén oferir una panoràmica de les transformacions del món cultural que foren a la base de la transició. Amb un plantejament nou i interdisciplinari, historiadors, filòlegs, experts en art i comunicació, ofereixen un conjunt d’estudis que analitzen els canvis culturals des de múltiples perspectives. En aquest sentit, s’analitzen tant les propostes que dialogaven amb el llegat del passat recent com aquelles altres que s’identificaven amb els nous corrents culturals europeus; els debats de caire més ideològic i minoritari i les noves pràctiques culturals de difusió de masses, des del còmic a la televisió. L’objectiu central és precisament oferir una reflexió conjunta sobre aquests dos àmbits massa sovint escindits. En realitat, uns i altres, de forma més o menys conscient, interactuaven, i van ser demostracions palpables dels canvis profunds d’una societat que institucionalment seguia vivint sotmesa a una dictadura.

Heinrich von Kleist

Ingrid García-Wistädt — 2013-04-23

El marc temàtic d'aquest volum parteix d'un concepte de Modernitat literària en sentit ampli. Pressuposant que la crisi és un fenomen inherent a eixa incipient Modernitat, la figura i l'obra de Heinrich von Kleist (1777-1811), amb el seu caràcter contradictori i apassionat, se'ns mostren més que mai com un destacat exponent d'aquesta crisi. El present treball ofereix un ampli ventall de contribucions sobre aquest autor que posen de manifest tota la complexitat i modernitat de la seua vida i la seua obra. Aquest volum congrega a un nodrit nombre d'especialistes en l'obra de Heinrich von Kleist procedents de diferents universitats espanyoles i alemanyes, al costat de representants de les últimes tendències de la crítica literària. S'ofereix una panoràmica de l'àmplia recepció que ha sigut objecte l'obra d'aquest autor, dins i fora de les fronteres alemanyes.

Viajes y viajeros, entre ficción y realidad

Ingrid García-Wistädt — 2009-03-13

El viatge és un espai emblemàtic de trobada, diàleg i obertura d'horitzons. Els viatgers de parla alemanya a Espanya (i, en menor mesura, de parla espanyola a Alemanya) van contribuir a un procés gradual de coneixement i d'acostament de dues cultures. Es tracta de la trobada entre el nord i el sud, un sud que no és el sòl clàssic que va entusiasmar Goethe, sinó un espai encara per descobrir que es va anar revelant a poc a poc, des de l'edat mitjana tardana fins al segle XX. El volum ens embarca en un viatge literari, híbrid entre ficció i realitat, un recorregut amb variades i interessants parades que evoquen mentalitats, llocs, mirades, percepcions, en definitiva, a través dels textos preparats per un nodrit grup d'investigadors del Grup Oswald (Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València).