Francesc Almela i Vives

Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 1901 – València, 1967) és una de les figures més significatives de la denominada “generació de 1930” i un dels intel·lectuals valencians més polifacètics del segle XX. La seua trajectòria abraça àmbits tan diversos com el periodisme, la bibliografia, la historiografia, la divulgació cultural i la creació literària. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, va desenvolupar des de jove una intensa activitat en defensa de la cultura i la llengua pròpies. Va participar en projectes culturals fonamentals del valencianisme dels anys vint i trenta, com Taula de Lletres Valencianes i Nostra Novel·la, i va contribuir a l’impuls de la unificació ortogràfica que culminaria en les Normes de Castelló de 1932. La seua obra literària inclou poesia, narrativa i teatre, alhora que la seua tasca erudita i bibliogràfica el va convertir en una autoritat reconeguda per diverses institucions acadèmiques. Després de la Guerra Civil, mantingué una intensa activitat intel·lectual i professional com a bibliòfil, llibreter, historiador, arxiver i cronista de València. L’exposició, comissariada per Josep Ballester, recupera i reivindica aquesta figura polièdrica a través de quatre àmbits: periodista; bibliòfil i llibreter; estudiós, historiador i divulgador; i escriptor i traductor. El recorregut permet aproximar-se a la seua aportació a la cultura valenciana i reivindicar el paper d’Almela i Vives en la configuració de la modernitat literària i cultural valenciana del segle XX.