Contra Franco... y los demás: 'Ajoblanco' y contracultura en la Transición

Hi va haver una Transició més enllà dels despatxos, els pactes d’elits i les grans sigles partidistes? Aquest llibre demostra que, en els marges de la «gran narrativa» oficial, existia una societat decidida a imaginar i construir noves formes de vida. A través d’un estudi exhaustiu de la primera etapa de la revista ‘Ajoblanco’ (1974-1980), es recupera la memòria d’una generació que, entre el Maig del 68 francès i, sobretot, el Moviment del 77 italià, va desafiar tant l’immobilisme del règim franquista com el dirigisme de l’esquerra tradicional.

Aquesta publicació és analitzada com un observatori crític de l’efervescència cultural que va transformar l’Estat espanyol. En les seues pàgines es desplega la trajectòria d’un col·lectiu que, sota una alternativa llibertària, va canalitzar reivindicacions que aleshores eren perifèriques: l’ecologisme radical, l’alliberament sexual, el feminisme antipatriarcal, l’antipsiquiatria i la lluita dels presos socials.

Mitjançant una metodologia de buidatge temàtic, l’autora aconsegueix historitzar la contracultura i allunyar-la de la mera museïtzació o la nostàlgia comercial, la qual cosa permet entendre com el dissentiment i l’acció directa d’aquests grups marginals van ser peces actives i essencials en la construcció de la democràcia. Un estudi que recupera el rastre d’una alternativa que, enfront de la normalització política, va apostar per la transformació de la vida quotidiana.